Opinió

Internet al mòbil

Considero que el mòbil bàsicament ha de servir per comunicar-se, al marge d’altres funcionalitats extres que pugui incorporar el nostre terminal. Potser sóc un bitxo raro, però per les meves mans, com a consumidor, només han passat quatre mòbils i quan he canviat de telèfon ha estat perquè no tenia cap més remei. De fet, ara tinc un Nokia vermell hipertrinxat que em fa vergonya ensenyar, però que per peresa no em canvio. Funciona perfectament i la bateria aguanta com el primer dia. Només que pugui trucar ja m’està bé, però he constatat que amb només 2 anys ha quedat completament desfasat. Recordo que quan el vaig comprar m’hi entretenia fent fotografies, descarregant jocs i intentant navegar per Internet. Aquest últim aspecte resultava força decebedor, la comunicació mitjançant GPRS era lenta i feixuga, el navegador WAP només mostrava planes adaptades a aquest servei i acabaves perdent la paciència quan intentaves consultar alguna cosa, al marge de les clavades que l’operador de torn et cobrava per 4 minuts cagats de sessió de navegació.

Actualment, els terminals de tercera generació (3G) tenen una capacitat de connexió a Internet excel·lent i ofereixen velocitats de navegació molt superiors a l’antic GPRS que converteixen el mòbil en una espècie d’ordinador portàtil. Els operadors de telefonia han aprofitat aquesta tecnologia per oferir serveis innovadors tant en l’àmbit domèstic com en el professional. Des de sempre l’ús d’Internet a la telefonia mòbil ha estat sinònim de preus cars i abusius, però això ha anat canviant en els últims temps amb l’aparició de tarifes planes de dades. Actualment a un preu raonable podem sincronitzar el nostre correu electrònic al mòbil. Aquest servei s’ha fet molt popular sobretot en l’àmbit professional amb l’aparició de terminals específics que permeten treballar fora de l’oficina i contestar els correus en qualsevol lloc on arribi la cobertura mòbil. Però no tot són avantatges i als Estats Units s’han donat casos de dependència extrema entre l’usuari i el terminal que han acabat a la consulta del psiquiatra. També cal vigilar molt quan viatgem fora de l’Estat espanyol perquè les companyies cobren preus abusius per la transferència de dades a través del servei de roaming internacional. La meva recomanació quan sortim a l’estranger és desactivar el servei de dades amb itinerància si el terminal ho permet, i si no, abstenir-se de fer ús del navegador o el lector de correu. Hi ha casos fins i tot que l’usuari no és conscient que està accedint al servei de dades i pot arribar-li una factura que fa tremolar. Això passa amb les populars BlackBerry, que per defecte porten actiu el servei de sincronització de correu electrònic i que si no es desactiva convenientment descarrega automàticament el correu allà on siguis.

Un altre servei que s’ha fet molt popular últimament i es basa en la tecnologia de telefonia mòbil de tercera generació són els llapis USB de connexió a Internet. Sota l’aparença d’un llapis de memòria, aquests dispositius porten incorporats un SIM de telèfon mòbil que ofereix als usuaris connexió a Internet sobre 3G. Tenen una bon amplada de banda, però no estan pensats per a la transmissió de vídeo o música de manera massiva, perquè les operadores tendeixen a disminuir la velocitat de baixada superada la descàrrega d’un determinat volum d’informació. Sovint cal contractar un pla de dades més car que una ADSL convencional i les operadores exigeixen compromisos de permanència d’1 a 2 anys.


http://es.wikipedia.org/wiki/3G

Jordi Moreno és enginyer informàtic