Opinió

Tenen por de la democràcia

Aquest curs hem viscut els episodis més durs de la campanya estudiantil contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, conegut com a “Pla Bolonya”. S’ha constatat que amb la suposada pau social que hi hauria d’haver amb un govern d’esquerres, els ha sortit una generació de joves que posen en evidència la hipocresia dels nostres dirigents. Semblava que els suposats “progressistes i d’esquerres” tinguessin por a l’exercici de la democràcia per part d’aquests joves que fa temps que clamen contra una altra retallada social. Deixo clar que el fi no justifica els mitjans i les actuacions violentes de certs grups d’estudiants són totalment reprovables i injustificables. Però que no ens donin gat per llebre. Amb l’objectiu de reformar i unificar els estudis a nivell europeu, el Pla Bolonya suposa percebre la universitat amb criteris de rendibilitat econòmica i no com a centre de formació i de recerca. Es planteja un augment encobert de les taxes universitàries amb l’aplicació dels graus i ens venen un pla de beques que no són més que crèdits on hi guanyen les entitats bancàries que ara amb la crisi ens fan creure que són com autèntiques ONG. L’aplicació dels màsters privats suposarà sobresous dels professors i apoltronarà certa tipologia de docent universitari que fa anys que està molt lluny de la investigació i de l’esperit crític.

He tingut ocasió de conèixer la realitat que es va viure aquest curs a l’IES Alella (Maresme) on un grup d’estudiants de batxillerat, amb el pertinent permís dels pares, van fer una tancada a l’institut en contra del Pla Bolonya amb una vaga a la japonesa. Un professor del centre m’explicava la sensació que va tenir quan els alumnes li van demanar que volien fer més classe “però si és el somni de qualsevol professor!”. L’èxit i el civisme de la tancada va resultar massa perillós perquè es podria haver escampat a d’altres instituts, per això es va tallar ràpid. Aquests estudiants havien arribat a aquesta mesura després d’assistir a assemblees universitàries, convocar reunions i accions a l’institut i, en definitiva, després d’exercir el dret a informar-se i poder manifestar-se públicament. Tota una classe de democràcia per als nostres dirigents, a més de contradir els tòpics sobre els nois de la seva edat. Aquests joves i els que lideren l’activitat a les universitats formen part d’una generació que parla sense pudor sobre temes socials i polítics que les anteriors generacions encara tenim por a debatre obertament. A aquests activistes estudiantils l’anomenada Transició Democràtica els queda en un passat molt llunyà que no legitima res ni ningú. Altre cop els joves diuen als polítics que de demòcrata no se’n neix, sinó que s’actua en conseqüència. A l’època del president Aznar, en una ocasió els antiavalots van entrar al campus universitari de la UAB i aquests senyors que ara manen la Generalitat deien que els recordava l’època que corrien davant els grisos. Sort en tenim ara que els cops de porra es donen de forma paritària i, sobretot, sense utilitzar pots de fum que malmeten la capa d’ozó.

La mobilització estudiantil porta més de dos anys en actiu i ha estat objecte de l’habitual manipulació informativa que diu que els estudiants catalans són els únics de la Unió Europea que estan en contra del Pla Bolonya (a Grècia va ser un dels detonants de la revolta de l’estiu passat) i han estat maquillant fets com el suport d’uns centenars de professors universitaris que s’han adherit als objectius dels manifestants. Una autèntica perla d’aquesta manipulació es va sentir l’any passat en el programa El món de RAC1 quan un dels seus comentaristes afirmava amb total rotunditat que els estudiants, pel fet de ser joves, no estan capacitats per entendre aquesta reforma i que la seva feina era només una: “estudiar i passar-ho bé”.


Ignasi Martí és historiador