Tenen por de la democràcia
Aquest curs hem viscut els episodis més durs de la campanya estudiantil contra laplicació de lEspai Europeu dEducació Superior, conegut com a Pla Bolonya. Sha constatat que amb la suposada pau social que hi hauria dhaver amb un govern desquerres, els ha sortit una generació de joves que posen en evidència la hipocresia dels nostres dirigents. Semblava que els suposats progressistes i desquerres tinguessin por a lexercici de la democràcia per part daquests joves que fa temps que clamen contra una altra retallada social. Deixo clar que el fi no justifica els mitjans i les actuacions violentes de certs grups destudiants són totalment reprovables i injustificables. Però que no ens donin gat per llebre. Amb lobjectiu de reformar i unificar els estudis a nivell europeu, el Pla Bolonya suposa percebre la universitat amb criteris de rendibilitat econòmica i no com a centre de formació i de recerca. Es planteja un augment encobert de les taxes universitàries amb laplicació dels graus i ens venen un pla de beques que no són més que crèdits on hi guanyen les entitats bancàries que ara amb la crisi ens fan creure que són com autèntiques ONG. Laplicació dels màsters privats suposarà sobresous dels professors i apoltronarà certa tipologia de docent universitari que fa anys que està molt lluny de la investigació i de lesperit crític.
He tingut ocasió de conèixer la realitat que es va viure aquest curs a lIES Alella (Maresme) on un grup destudiants de batxillerat, amb el pertinent permís dels pares, van fer una tancada a linstitut en contra del Pla Bolonya amb una vaga a la japonesa. Un professor del centre mexplicava la sensació que va tenir quan els alumnes li van demanar que volien fer més classe però si és el somni de qualsevol professor!. Lèxit i el civisme de la tancada va resultar massa perillós perquè es podria haver escampat a daltres instituts, per això es va tallar ràpid. Aquests estudiants havien arribat a aquesta mesura després dassistir a assemblees universitàries, convocar reunions i accions a linstitut i, en definitiva, després dexercir el dret a informar-se i poder manifestar-se públicament. Tota una classe de democràcia per als nostres dirigents, a més de contradir els tòpics sobre els nois de la seva edat. Aquests joves i els que lideren lactivitat a les universitats formen part duna generació que parla sense pudor sobre temes socials i polítics que les anteriors generacions encara tenim por a debatre obertament. A aquests activistes estudiantils lanomenada Transició Democràtica els queda en un passat molt llunyà que no legitima res ni ningú. Altre cop els joves diuen als polítics que de demòcrata no sen neix, sinó que sactua en conseqüència. A lèpoca del president Aznar, en una ocasió els antiavalots van entrar al campus universitari de la UAB i aquests senyors que ara manen la Generalitat deien que els recordava lèpoca que corrien davant els grisos. Sort en tenim ara que els cops de porra es donen de forma paritària i, sobretot, sense utilitzar pots de fum que malmeten la capa dozó.
La mobilització estudiantil porta més de dos anys en actiu i ha estat objecte de lhabitual manipulació informativa que diu que els estudiants catalans són els únics de la Unió Europea que estan en contra del Pla Bolonya (a Grècia va ser un dels detonants de la revolta de lestiu passat) i han estat maquillant fets com el suport duns centenars de professors universitaris que shan adherit als objectius dels manifestants. Una autèntica perla daquesta manipulació es va sentir lany passat en el programa El món de RAC1 quan un dels seus comentaristes afirmava amb total rotunditat que els estudiants, pel fet de ser joves, no estan capacitats per entendre aquesta reforma i que la seva feina era només una: estudiar i passar-ho bé.
Ignasi Martí és historiador
He tingut ocasió de conèixer la realitat que es va viure aquest curs a lIES Alella (Maresme) on un grup destudiants de batxillerat, amb el pertinent permís dels pares, van fer una tancada a linstitut en contra del Pla Bolonya amb una vaga a la japonesa. Un professor del centre mexplicava la sensació que va tenir quan els alumnes li van demanar que volien fer més classe però si és el somni de qualsevol professor!. Lèxit i el civisme de la tancada va resultar massa perillós perquè es podria haver escampat a daltres instituts, per això es va tallar ràpid. Aquests estudiants havien arribat a aquesta mesura després dassistir a assemblees universitàries, convocar reunions i accions a linstitut i, en definitiva, després dexercir el dret a informar-se i poder manifestar-se públicament. Tota una classe de democràcia per als nostres dirigents, a més de contradir els tòpics sobre els nois de la seva edat. Aquests joves i els que lideren lactivitat a les universitats formen part duna generació que parla sense pudor sobre temes socials i polítics que les anteriors generacions encara tenim por a debatre obertament. A aquests activistes estudiantils lanomenada Transició Democràtica els queda en un passat molt llunyà que no legitima res ni ningú. Altre cop els joves diuen als polítics que de demòcrata no sen neix, sinó que sactua en conseqüència. A lèpoca del president Aznar, en una ocasió els antiavalots van entrar al campus universitari de la UAB i aquests senyors que ara manen la Generalitat deien que els recordava lèpoca que corrien davant els grisos. Sort en tenim ara que els cops de porra es donen de forma paritària i, sobretot, sense utilitzar pots de fum que malmeten la capa dozó.
La mobilització estudiantil porta més de dos anys en actiu i ha estat objecte de lhabitual manipulació informativa que diu que els estudiants catalans són els únics de la Unió Europea que estan en contra del Pla Bolonya (a Grècia va ser un dels detonants de la revolta de lestiu passat) i han estat maquillant fets com el suport duns centenars de professors universitaris que shan adherit als objectius dels manifestants. Una autèntica perla daquesta manipulació es va sentir lany passat en el programa El món de RAC1 quan un dels seus comentaristes afirmava amb total rotunditat que els estudiants, pel fet de ser joves, no estan capacitats per entendre aquesta reforma i que la seva feina era només una: estudiar i passar-ho bé.
Ignasi Martí és historiador