Opinió

Les Brigades Internacionals a Vilafortuny

Enguany es commemora el setantè aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, un episodi desgraciat que ha marcat molt profundament l’evolució posterior del país. Ja fa una colleta d’anys que assistim a una renovació historiogràfica sobre aquells esdeveniments, especialment a Catalunya, i el municipi de Cambrils no n’ha estat cap excepció. En el nostre cas, els estudis s’han centrat en el paper que va jugar la localitat des de la reraguarda del front d’Aragó, primer, i del front de l’Ebre, després. Tot i que encara resten molts elements per aprofundir, s’ha destacat el paper de la vila com a lloc estratègic i d’interès militar, amb l’existència d’un hospital de sang situat al convent de Sant Josep, un centre de reclutament i un quarter militar al Parc Samà, i un quarter de les Brigades Internacionals a Vilafortuny. Sobre aquest darrer aspecte, el de la presència de brigadistes a Cambrils, se n’ha parlat ben poc.

Les Brigades Internacionals eren unitats militars creades expressament amb voluntaris provinents d’arreu del món per lluitar contra els militars espanyols insurrectes. Malgrat que molts estrangers es van allistar durant les primeres setmanes de guerra, no va ser fins al mes d’octubre de 1936 quan es van crear pròpiament les Brigades Internacionals amb base a Albacete. Els brigadistes no eren soldats professionals, sinó ciutadans, generalment obrers i militants de partits d’esquerres, que s’oferiren com a voluntaris per lluitar contra el feixisme en un context de radicalització ideològica i enfrontament obert a tot Europa. Els brigadistes van ser destinats com a unitats de xoc a les pitjors batalles de la guerra, per la qual cosa van registrar un nombre important de baixes. Amb tot, no sabem quan van arribar els brigadistes a Cambrils, potser a principis de 1938, abans de caure el front aragonès. De fet, hi ha constància que al febrer hi estava instal·lada la formació artillera Skoda Rosa Luxemburg. A primers d’abril, es va reorganitzar a Cambrils el batalló Divisionari de la 45a Divisió d’Exèrcit, que havia estat constituït el mes anterior per al front de Terol. Aquesta unitat estava formada per txecs, iugoslaus, grecs i búlgars, i va acollir diversos fugitius internacionals després de la derrota del front d’Aragó, l’abril de 1938, ja que a Cambrils es va fixar un punt de control per detenir els desbandats.

Així doncs, tenim notícies de soldats francesos, alemanys, italians, suecs, balcànics i europeus de l’Est que es van instal·lar al castell de Vilafortuny. Aquest edifici havia estat saquejat els primers dies de guerra i revolució, i posteriorment va ser ocupat per grups de milicians republicans, fins a l’arribada dels brigadistes de la 45a Divisió. La plana major va ocupar el castell, mentre que la resta de soldats es van repartir als seus voltants, en masos i cabanes aixecades al pinar de la platja. Fa uns anys, vaig recollir el testimoni d’alguns antics masovers de la zona (entre els quals, l’àvia) sobre els contactes que van tindre els veïns amb els brigadistes, amb els quals intercanviaven queviures (productes de la terra per conserves) o als quals recorrien per ser visitats pels seus metges o per dur la canalla a les classes que organitzaven els soldats acampats. A Vilafortuny, les Brigades Internacionals van muntar un centre d’instrucció i formació, una escola d’oficials que va funcionar des de març (o juny?) de 1938 fins a finals de setembre. El centre va ser creat i dirigit per l’escriptor alemany Ludwig Renn, un reconegut pacifista opositor al règim de Hitler. Renn va escriure Der Spanische Krieg (La guerra d’Espanya), on dedica un capítol a la seva etapa cambrilenca (agrairia molt si algú localitzés aquest llibre). Per l’escola de Cambrils van passar molts soldats per preparar-se per a la batalla de l’Ebre. Tenim el testimoni del soldat Joaquim Company, que havia estat a Cambrils per fer uns cursets de formació militar en una casa prop de l’estació l’agost de 1938, segons escriu en les seves memòries, on anomena el coronel Hans (és a dir, Hans Kahle) i el comissari Sivil (deu ser José Sevil), membres de la 45a Divisió.

A Cambrils, però, també s’hi van donar alguns fets luctuosos, com el que va protagonitzar André Marty, màxim responsable de les Brigades Internacionals. Marty, un català de Perpinyà, va destacar pel seu caràcter colèric i les seves actuacions atroces, per la qual cosa era conegut com “el carnisser d’Albacete”. Carlo Penchienati, tinent coronel de la brigada Garibaldi d’italians que va passar per Vilafortuny, explica en les seves memòries que Marty havia matat amb la seva pistola quatre soldats a Cambrils perquè havien protestat per la manera com tractava un ferit que hauria perdut el fusell. L’última actuació dels brigadistes va ser la batalla de l’Ebre. Llavors, el govern espanyol va desmobilitzar els internacionals el 23 de setembre en resposta a les pressions del Comitè de No-intervenció i, poc a poc, van anar marxant cap a casa o es van exiliar a causa dels règims totalitaris dels seus països. Encara restaven alguns mesos abans no s’acabés la guerra.