Opinar amb diferència
En el món dels mitjans dinformació cada cop costa més trobar periodisme dautor. Gairebé es troba en perill dextinció. Leclosió de mitjans i periodistes opinant que va caracteritzar els primers anys de lactual democràcia es va oblidar en favor del suposat objectivisme. Actualment, si fem un repàs als continguts habituals dels mitjans, abunden les notícies copiades procedents dagències, les de gabinets de premsa dorganismes públics i les de grans companyies empresarials, o de les tres coses alhora. El periodista fa cada cop més feina de despatx, es limita a repetir el que diuen els altres i sobretot a no mullar-se. Per la seva banda els columnistes sassemblen més els uns als altres i sovint quan comences a llegir un article ja saps com acabarà sense dir res. Com les pelis dolentes, vaja. Amb la crisi constatable dels mitjans escrits en paper, ens hem dadreçar obligatòriament a la xarxa Internet on sí que hi trobem abundoses fonts dopinadors de tota condició. Ara, com tot en la xarxa, sha de saber buscar la rigorositat per davant de la quantitat. Per desgràcia és totalment constatable que el pes específic que té un municipi com Cambrils no es reflecteixi en els opinadors dels mitjans de les nostres comarques. Aquesta és una de les nombroses particularitats del cas de Revista Cambrils. No ho dic per fer autolloança, és una realitat que només cal comprovar-la. Per això em considero un privilegiat en poder ocupar aquest espai.
Potser algun lector sha preguntat com es fa un article dopinió. En el meu modest cas el making-off duna opinió té el seu origen en una notícia, en una conversa, en els comentaris de Revista Cambrils Diari Digital o en una experiència personal recent. Les notícies no tenen per què ser de Cambrils, sovint llegeixes alguna cosa dun altre lloc i com que sempre tens en ment el referent local, no costa massa trobar tema per al mes. Tot i això, en algunes ocasions i per la seva rellevància crec oportú obviar el referent cambrilenc. A vegades ho faig per simple necessitat de desconnexió temporal. Un altre grup de temes és el que des de fa temps tens al registre personal però que simplement encara no has trobat el moment oportú per tractar o et falta informació. I daquests en tinc uns quants, que ja aniran sortint. Un altre aspecte a lloar del nostre mitjà és que Revista Cambrils mai ha condicionat els temes dels articulistes. Poden dir el mateix tots els altres mitjans sense que els suïn les mans? Crec que la resposta a aquesta pregunta la podem trobar en la publicació anual de les subvencions als mitjans de comunicació. Personalment em rebel·la consultar-ho, però de veritat que us ho recomano perquè explica moltes coses de com es fa la informació en aquest país tan petit on segons qui rep subvencions molt i molt grosses. Amb les dades a la mà et confirmen que la millor forma de contrastar informacions és consultant la xarxa on la repartidora pública no arriba a tot arreu.
Per acabar, posar en evidència que juntament amb tots els altres articulistes de la Revista, comparteixo la necessitat que tenim dexplicar per escrit les nostres reflexions. Crec que no mequivocaria si dic que lexemple de la tasca realitzada per Josep Salceda durant tots aquests anys és el millor referent que podem tenir en aquesta obstinació i ens ajuda a mantenir-nos ferms en aquesta voluntat. Amb el replantejament identitari que estem vivim a tots els nivells, opinar públicament sobre un municipi com el nostre, que ha experimentat una dispersió molt important, és la millor fórmula per ajudar-nos a assimilar tots aquests canvis.
Potser algun lector sha preguntat com es fa un article dopinió. En el meu modest cas el making-off duna opinió té el seu origen en una notícia, en una conversa, en els comentaris de Revista Cambrils Diari Digital o en una experiència personal recent. Les notícies no tenen per què ser de Cambrils, sovint llegeixes alguna cosa dun altre lloc i com que sempre tens en ment el referent local, no costa massa trobar tema per al mes. Tot i això, en algunes ocasions i per la seva rellevància crec oportú obviar el referent cambrilenc. A vegades ho faig per simple necessitat de desconnexió temporal. Un altre grup de temes és el que des de fa temps tens al registre personal però que simplement encara no has trobat el moment oportú per tractar o et falta informació. I daquests en tinc uns quants, que ja aniran sortint. Un altre aspecte a lloar del nostre mitjà és que Revista Cambrils mai ha condicionat els temes dels articulistes. Poden dir el mateix tots els altres mitjans sense que els suïn les mans? Crec que la resposta a aquesta pregunta la podem trobar en la publicació anual de les subvencions als mitjans de comunicació. Personalment em rebel·la consultar-ho, però de veritat que us ho recomano perquè explica moltes coses de com es fa la informació en aquest país tan petit on segons qui rep subvencions molt i molt grosses. Amb les dades a la mà et confirmen que la millor forma de contrastar informacions és consultant la xarxa on la repartidora pública no arriba a tot arreu.
Per acabar, posar en evidència que juntament amb tots els altres articulistes de la Revista, comparteixo la necessitat que tenim dexplicar per escrit les nostres reflexions. Crec que no mequivocaria si dic que lexemple de la tasca realitzada per Josep Salceda durant tots aquests anys és el millor referent que podem tenir en aquesta obstinació i ens ajuda a mantenir-nos ferms en aquesta voluntat. Amb el replantejament identitari que estem vivim a tots els nivells, opinar públicament sobre un municipi com el nostre, que ha experimentat una dispersió molt important, és la millor fórmula per ajudar-nos a assimilar tots aquests canvis.