Aprendre a dir no
Quantes vegades ens hem sentit malament perquè els nostres fills ens han portat fins a lextrem de dir-los no.
Bé, aquest article està adreçat a la consciència de tots aquells que conscientment o inconscientment us heu sentit malament per dir no als vostres fills, frustrant les seves il·lusions. Ho dic així de dramàtic, expressament per fer una mica de teiatro i poder relativitzar allò que per a ells és tan important i ens ho transmeten clarament, però que en el fons no ho és tant i molt menys per a nosaltres (els adults).
La importància de posar límits ha de prevaldre en aquests moments. El fet de traçar un camí que ajudi a caminar de vegades no és agraït per part de qui aprèn, que no veu més enllà de la satisfacció immediata i ha desperar a aconseguir el plaer de tenir allò que vol en un altre moment.
Massa sovint aquests petits angelets ens roben el cor amb les seves lamentacions i fan que nosaltres, tot i que podem tenir les coses molt clares, per un moment ens facin perdre el nord i en lloc de dir no el que fem és dir sí i què més vols angelet meu?. Això fa que aquest angelet es converteixi en un petit dimoni. Cada vegada que aconsegueix allò que vol per mitjà duna rebequeria o alguna situació de tensió o força entre papis i angelet... cada vegada que guanya és més dimoni i més intransigent. També es torna més dèspota i més intolerant a les frustracions. Aquest fet el convertirà en un adult inestable, ja que la frustració és un fet quotidià i que hem daprendre a gestionar, i quan abans millor. Així que més val que ens atrevim a dir no i a sentir-nos bé perquè el que fem és cuidar quan ho fem.
Bé, aquest article està adreçat a la consciència de tots aquells que conscientment o inconscientment us heu sentit malament per dir no als vostres fills, frustrant les seves il·lusions. Ho dic així de dramàtic, expressament per fer una mica de teiatro i poder relativitzar allò que per a ells és tan important i ens ho transmeten clarament, però que en el fons no ho és tant i molt menys per a nosaltres (els adults).
La importància de posar límits ha de prevaldre en aquests moments. El fet de traçar un camí que ajudi a caminar de vegades no és agraït per part de qui aprèn, que no veu més enllà de la satisfacció immediata i ha desperar a aconseguir el plaer de tenir allò que vol en un altre moment.
Massa sovint aquests petits angelets ens roben el cor amb les seves lamentacions i fan que nosaltres, tot i que podem tenir les coses molt clares, per un moment ens facin perdre el nord i en lloc de dir no el que fem és dir sí i què més vols angelet meu?. Això fa que aquest angelet es converteixi en un petit dimoni. Cada vegada que aconsegueix allò que vol per mitjà duna rebequeria o alguna situació de tensió o força entre papis i angelet... cada vegada que guanya és més dimoni i més intransigent. També es torna més dèspota i més intolerant a les frustracions. Aquest fet el convertirà en un adult inestable, ja que la frustració és un fet quotidià i que hem daprendre a gestionar, i quan abans millor. Així que més val que ens atrevim a dir no i a sentir-nos bé perquè el que fem és cuidar quan ho fem.