Cap a on va la cuina actual?
Potser encara és aviat per vaticinar què en quedarà de tot plegat. Fins on arribaran els genis de la cuina actual, ara que els creadors daquesta cuina comencen a insinuar-ne revisions crítiques? Com acabarà lesclat dautors de nova cuina quan el moviment sedimenti? Quina serà la realitat de la cuina catalana quan declini lèxit embriagador actual? Quina serà loferta i demanda de restaurant, més enllà de mistificacions i màrqueting? Perquè potser comença a ser hora de destriar el blat de la palla, tot i que la palla encara vagi cara.
Cal reconèixer els mèrits i limparable afecte dels grans cuiners i cuineres actuals, i homenatjar també els noms que abans que ells arribessin hi havien posat els fonaments. Puja, a poc a poc, una fornada de cuineres i cuiners, de nous empresaris, de noves cuines renovades, basades, però, en la cuina tradicional i autòctona, decidits a bregar fort perquè la cultura culinària de Catalunya en surti enfortida i vigorosa. Ho dic sense ànim dofendre ningú, però ja és hora de tocar de peus a terra i de prendre consciència dels dèficits que pateixen les cuines daquest país, i de la sobrevaloració dun moment històric en gran part assolit gràcies a un màrqueting excel·lent, amb el qual fins i tot sha aconseguit deixar fora de joc els francesos. Vull dir que el llegir no ens faci perdre lescriure.
Catalunya pateix una pèrdua progressiva dactivitat agrícola que fa perillar el producte autòcton de qualitat i aquesta és una mancança que no pot suplir ni lenginy culinari ni el mercantil. Per si fos poc, als restaurants sha dafegir la manca de mà dobra qualificada, especialment de menjador.
Malgrat tot, hi ha raons de pes per a loptimisme. Queda molta feina per fer i hi ha gent disposada a fer-la bé. Al país es dibuixa un horitzó ampli en què les cuineres i cuiners dèxit van de bracet amb daltres no tan coneguts. És un moviment que ha anat emergint lentament però amb seguretat, que aposta per una cuina abordable, assequible, tant per al consumidor com per al professional. Cuiners murris que piquen lullet a una pagesia discreta, sabedors del poder de seducció que la cuina té avui. Pagesos que, des del Pirineu a les Terres de lEbre, coneixen els secrets dels productes més humils. Són dones i homes que, lluny dels déus enlluernadors, des del petit món de la cuina també ajuden a construir un món menys sofisticat i de cara més humana.
Cal reconèixer els mèrits i limparable afecte dels grans cuiners i cuineres actuals, i homenatjar també els noms que abans que ells arribessin hi havien posat els fonaments. Puja, a poc a poc, una fornada de cuineres i cuiners, de nous empresaris, de noves cuines renovades, basades, però, en la cuina tradicional i autòctona, decidits a bregar fort perquè la cultura culinària de Catalunya en surti enfortida i vigorosa. Ho dic sense ànim dofendre ningú, però ja és hora de tocar de peus a terra i de prendre consciència dels dèficits que pateixen les cuines daquest país, i de la sobrevaloració dun moment històric en gran part assolit gràcies a un màrqueting excel·lent, amb el qual fins i tot sha aconseguit deixar fora de joc els francesos. Vull dir que el llegir no ens faci perdre lescriure.
Catalunya pateix una pèrdua progressiva dactivitat agrícola que fa perillar el producte autòcton de qualitat i aquesta és una mancança que no pot suplir ni lenginy culinari ni el mercantil. Per si fos poc, als restaurants sha dafegir la manca de mà dobra qualificada, especialment de menjador.
Malgrat tot, hi ha raons de pes per a loptimisme. Queda molta feina per fer i hi ha gent disposada a fer-la bé. Al país es dibuixa un horitzó ampli en què les cuineres i cuiners dèxit van de bracet amb daltres no tan coneguts. És un moviment que ha anat emergint lentament però amb seguretat, que aposta per una cuina abordable, assequible, tant per al consumidor com per al professional. Cuiners murris que piquen lullet a una pagesia discreta, sabedors del poder de seducció que la cuina té avui. Pagesos que, des del Pirineu a les Terres de lEbre, coneixen els secrets dels productes més humils. Són dones i homes que, lluny dels déus enlluernadors, des del petit món de la cuina també ajuden a construir un món menys sofisticat i de cara més humana.