Guardiola i les europees
Els dos darrers mesos han estat mesos de partits. Per una banda, durant el maig ens hem empatxat de partits de futbol, hem vist com el Barça ho guanyava tot i com el seu entrenador, Pep Guardiola, es convertia en un personatge messiànic que semblava haver vingut no només a guanyar títols per al Barça, sinó a rescatar Catalunya del seu etern estat de pessimisme, aglutinar la ciutadania i elevar la moral del país al voltant dun nou superheroi català.
Daltra banda, també van entrar en escena a començaments del mes de juny els partits polítics. Ho van fer amb motiu de les eleccions europees i, en aquest cas, el que sha constatat és que la bretxa entre societat i polítics sembla cada cop més ampla. Mentre Guardiola sembla està cridat, mentre el Barça guanyi, a ser una figura de referència, els partits polítics semblen haver caigut en un pou dindiferència del qual no hi ha corda que els pugui treure, ni crec, que ells en vulguin sortir.
I és que lentrenador del Barça ha respectat durant tota la temporada els rivals, les aficions contràries, els àrbitres i ha basat el seu èxit en motivar el seu equip i fer-lo guanyador per mèrits propis, és a dir, som els millors, fem bé la feina i per això guanyem. En canvi, vés per on, els partits polítics el que ens han dit és que els altres partits són dolents, que no sens acudeixi votar-los, que si ho fem ja ens ho trobarem. I el que entenc jo daquest missatge tremendista i amenaçador és que ens prenen per nens sense capacitat de decisió i espantadissos, i que, en definitiva, com si fos una baralla de pati de col·legi, es tracta danar tots contra tots i guanyarà qui crida més.
El PSC ho ha fet palès en cartells on mostrava, ara que ja començaven a oblidar les cares dalguns, polítics de dreta. El PP ha dit que Europa no és un lloc per als partits petits, CiU ha dit que no votéssim partits com el PSC o el PP on els candidats catalans anaven molt endarrere en les llistes. ERC ha parlat més de Madrid que de Catalunya i ICV ha dit que la situació de crisi actual era culpa dels partits que afavorien un capitalisme descontrolat. És a dir, tothom ha parlat dels altres com a base per guanyar les eleccions i els ciutadans potser ens nhem cansat, si no nestàvem ja, daquest afany per tenir el poder oblidant explicar com exercir-lo.
Tot i que seria demagògic generalitzar, sembla que sha instaurat la necessitat de la cadirocràcia, un sistema polític consistent a ocupar càrrecs públics electes i basat en intentar salvar el major nombre de cadires possible en cada procés electoral.
I no puc estar-me de dir que cada cop em fa més vergonya que el meu vot, a Cambrils, a Catalunya, a Espanya o a Europa, serveixi per habilitar polítics que viuen sotmesos a lombra daltres polítics, polítics que canvien de partit per mantenir la cadira, polítics que ens omplen el cap sobre els programes desquerres i de dreta i que acaben pactant amb qui faci falta, polítics que creuen haver adquirit el dret de satisfer les necessitats dels amics i practiquen un maniqueisme decidint qui és bo i qui és dolent. Davant aquest panorama: perdoneu la meva banalitat, però visca el Guardiola Team!
Tal com vaig anunciar uns mesos enrere, volia parlar també de la natació, per completar així la trilogia dels bàsics: córrer, nedar i fer bicicleta.
La natació és un esport que, en realitat, està ple de beneficis. En primer lloc, està indicada a qualsevol edat de la vida. Això és així ja que a causa de la flotació del cos a laigua, la seva pràctica té un baix impacte sobre qualsevol de les parts del nostre cos. Es redueix al màxim la tensió dels ossos i de les articulacions, i a més enforteix els teixits articulars convertint-se així en una pràctica que ajuda a prevenir problemes. Per això, millora la postura corporal i millora la flexibilitat en un grau més elevat que molts altres esports.
Tot això fa que no estigui contraindicada ni per als més petits ni per als més grans, ja que limpacte que el cos realitza en totes les activitats on hi ha bipedestació (la majoria de les activitats físiques) a la llarga pot convertir-se en un desencadenant de lesions i patologies no desitjades.
El fet de nedar també fa que sobtingui una gran resistència cardiopulmonar, ajudant a tenir una millor pressió arterial, ja que a ladoptar una posició horitzontal, afavorim de forma molt positiva una millor circulació sanguínia, que alhora alleuja estats dansietat i símptomes de depressió.
Un dels aspectes més coneguts de la natació és la gran implicació muscular del cos. Efectivament, nedar suposa moure la major part dels grups musculars. Aquest fet fa que la postura del cos millori, ja que assolim un to muscular millor en la majoria dels grups. A més, en edats joves o petites, nedar ajuda a créixer duna forma homogènia i harmònica, portant un desenvolupament muscular perfecte, al qual no fa cap falta afegir-li càrregues externes, ja que la pròpia resistència de laigua suposa un increment en lesforç de lesportista.
La musculatura pren un to i una forma que fins i tot tenen gran consideració en lapartat estètic, ja que si es neda durant un temps considerable (45-60 minuts), la reducció de greix corporal és també un fet. Tot plegat fa que en aquest esport tinguem una base excel·lent per treballar la salut corporal en forma de prevenció. A més, durant algunes èpoques de lany podem variar i sortir de la piscina, i provar de nedar al mar. Experimentarem una major flotació, però gràcies al moviment de laigua també un major treball muscular.
Malgrat tot, però, i dins del munt de beneficis que li trobem a aquesta forma dactivitat física, podria parlar dun aspecte a considerar. Si sou persones de més de 25 anys o de qualsevol edat amb problemes desquena, és molt recomanable seguir una pauta pel que fa a lestil que es neda. Jo veig molta gent que neda braça de forma sistemàtica. És un estil plàcid, però gens recomanable, ja que en ell pateix més la columna vertebral (està en permanent hiperextensió) i també els genolls, a causa del gest explosiu del cop de peu. La papallona ja entenc que la deixarem per a la gent que competeix, ja que físicament és lestil més esgotador. Ens queda per tant lesquena i el crol.
Concretant: lestil desquena és el més beneficiós per a la salut de la persona. Pràcticament no té cap contraindicació. El crol és el segon, i també va molt bé (potser és la millor opció) combinar-los i així també variar una mica. Compte! No estic dient que no nedeu braça, però intenteu anar reduint-la per incrementar el crol i sobretot lesquena. Ànim i a gaudir, que ja ens tornen a obrir la piscina.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
Daltra banda, també van entrar en escena a començaments del mes de juny els partits polítics. Ho van fer amb motiu de les eleccions europees i, en aquest cas, el que sha constatat és que la bretxa entre societat i polítics sembla cada cop més ampla. Mentre Guardiola sembla està cridat, mentre el Barça guanyi, a ser una figura de referència, els partits polítics semblen haver caigut en un pou dindiferència del qual no hi ha corda que els pugui treure, ni crec, que ells en vulguin sortir.
I és que lentrenador del Barça ha respectat durant tota la temporada els rivals, les aficions contràries, els àrbitres i ha basat el seu èxit en motivar el seu equip i fer-lo guanyador per mèrits propis, és a dir, som els millors, fem bé la feina i per això guanyem. En canvi, vés per on, els partits polítics el que ens han dit és que els altres partits són dolents, que no sens acudeixi votar-los, que si ho fem ja ens ho trobarem. I el que entenc jo daquest missatge tremendista i amenaçador és que ens prenen per nens sense capacitat de decisió i espantadissos, i que, en definitiva, com si fos una baralla de pati de col·legi, es tracta danar tots contra tots i guanyarà qui crida més.
El PSC ho ha fet palès en cartells on mostrava, ara que ja començaven a oblidar les cares dalguns, polítics de dreta. El PP ha dit que Europa no és un lloc per als partits petits, CiU ha dit que no votéssim partits com el PSC o el PP on els candidats catalans anaven molt endarrere en les llistes. ERC ha parlat més de Madrid que de Catalunya i ICV ha dit que la situació de crisi actual era culpa dels partits que afavorien un capitalisme descontrolat. És a dir, tothom ha parlat dels altres com a base per guanyar les eleccions i els ciutadans potser ens nhem cansat, si no nestàvem ja, daquest afany per tenir el poder oblidant explicar com exercir-lo.
Tot i que seria demagògic generalitzar, sembla que sha instaurat la necessitat de la cadirocràcia, un sistema polític consistent a ocupar càrrecs públics electes i basat en intentar salvar el major nombre de cadires possible en cada procés electoral.
I no puc estar-me de dir que cada cop em fa més vergonya que el meu vot, a Cambrils, a Catalunya, a Espanya o a Europa, serveixi per habilitar polítics que viuen sotmesos a lombra daltres polítics, polítics que canvien de partit per mantenir la cadira, polítics que ens omplen el cap sobre els programes desquerres i de dreta i que acaben pactant amb qui faci falta, polítics que creuen haver adquirit el dret de satisfer les necessitats dels amics i practiquen un maniqueisme decidint qui és bo i qui és dolent. Davant aquest panorama: perdoneu la meva banalitat, però visca el Guardiola Team!
Tal com vaig anunciar uns mesos enrere, volia parlar també de la natació, per completar així la trilogia dels bàsics: córrer, nedar i fer bicicleta.
La natació és un esport que, en realitat, està ple de beneficis. En primer lloc, està indicada a qualsevol edat de la vida. Això és així ja que a causa de la flotació del cos a laigua, la seva pràctica té un baix impacte sobre qualsevol de les parts del nostre cos. Es redueix al màxim la tensió dels ossos i de les articulacions, i a més enforteix els teixits articulars convertint-se així en una pràctica que ajuda a prevenir problemes. Per això, millora la postura corporal i millora la flexibilitat en un grau més elevat que molts altres esports.
Tot això fa que no estigui contraindicada ni per als més petits ni per als més grans, ja que limpacte que el cos realitza en totes les activitats on hi ha bipedestació (la majoria de les activitats físiques) a la llarga pot convertir-se en un desencadenant de lesions i patologies no desitjades.
El fet de nedar també fa que sobtingui una gran resistència cardiopulmonar, ajudant a tenir una millor pressió arterial, ja que a ladoptar una posició horitzontal, afavorim de forma molt positiva una millor circulació sanguínia, que alhora alleuja estats dansietat i símptomes de depressió.
Un dels aspectes més coneguts de la natació és la gran implicació muscular del cos. Efectivament, nedar suposa moure la major part dels grups musculars. Aquest fet fa que la postura del cos millori, ja que assolim un to muscular millor en la majoria dels grups. A més, en edats joves o petites, nedar ajuda a créixer duna forma homogènia i harmònica, portant un desenvolupament muscular perfecte, al qual no fa cap falta afegir-li càrregues externes, ja que la pròpia resistència de laigua suposa un increment en lesforç de lesportista.
La musculatura pren un to i una forma que fins i tot tenen gran consideració en lapartat estètic, ja que si es neda durant un temps considerable (45-60 minuts), la reducció de greix corporal és també un fet. Tot plegat fa que en aquest esport tinguem una base excel·lent per treballar la salut corporal en forma de prevenció. A més, durant algunes èpoques de lany podem variar i sortir de la piscina, i provar de nedar al mar. Experimentarem una major flotació, però gràcies al moviment de laigua també un major treball muscular.
Malgrat tot, però, i dins del munt de beneficis que li trobem a aquesta forma dactivitat física, podria parlar dun aspecte a considerar. Si sou persones de més de 25 anys o de qualsevol edat amb problemes desquena, és molt recomanable seguir una pauta pel que fa a lestil que es neda. Jo veig molta gent que neda braça de forma sistemàtica. És un estil plàcid, però gens recomanable, ja que en ell pateix més la columna vertebral (està en permanent hiperextensió) i també els genolls, a causa del gest explosiu del cop de peu. La papallona ja entenc que la deixarem per a la gent que competeix, ja que físicament és lestil més esgotador. Ens queda per tant lesquena i el crol.
Concretant: lestil desquena és el més beneficiós per a la salut de la persona. Pràcticament no té cap contraindicació. El crol és el segon, i també va molt bé (potser és la millor opció) combinar-los i així també variar una mica. Compte! No estic dient que no nedeu braça, però intenteu anar reduint-la per incrementar el crol i sobretot lesquena. Ànim i a gaudir, que ja ens tornen a obrir la piscina.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal