A peu de carrer
Una notícia de la ciutat de Barcelona i una altra de casa nostra minspira un comentari més curt de lhabitual, perquè vull deixar unes ratlles per parlar dun gran lector de les Fanalades que ens ha deixat recentment.
A la capital de Catalunya han creat una nova figura municipal no exempta de polèmica: els tècnics de barri. Es posaran en marxa al setembre i, tot i que no ha agradat a tothom, algú creu que es poden convertir en comissaris polítics, crec que no és una mala fórmula. Es tracta, per sobre, de funcionaris municipals que es destinaran als barris per treballar, sobretot al carrer, per marcar les prioritats i les necessitats dels barris en els quals treballin. Ja fa uns anys vaig apuntar en una Fanalada una idea que anava en aquesta direcció i la trobo del tot encertada, si els funcionaris fan bé la seva feina i no es converteixen en braços executors de propaganda política.
És molt difícil, pel que es veu, que el polític del barri treballi a fons el territori, té altres preocupacions i ocupacions a la casa gran que li deixen poc temps per trepitjar carrer i veure i escoltar la veu dels ciutadans. No convindria que ho deixessin tant de banda o que només shi dediquin en períodes electorals, perquè la gent no és tonta.
Així les coses, trobo molt encertat que hi hagi personal de lajuntament, que ja hi treballi, no cal contractar-ne més ni crear nous càrrecs, que tinguin el seu xiringuito en alguna de les diverses instal·lacions municipals que hi ha als diferents barris, i que es dediquin a escoltar, a conèixer les inquietuds de les persones del barri, de les seves entitats, del seu teixit econòmic i social, a detectar anomalies, a fer informes reals i no teòrics... en definitiva, a estar al costat de la gent i viure els seus problemes. Però sobretot que ho facin amb criteris de proximitat, lluny de la burocràcia que acostuma a envoltar les coses de les administracions.
La seva actuació ajudaria a la definició de les polítiques municipals, tindrien informació de primera mà i no caldria recórrer a empreses alienes o a pagar costosos estudis per elaborar plans dactuació ja sigui a curt, a mitjà o a llarg termini. He vist als mitjans de comunicació que sestà fent un pla local de mobilitat, fins i tot vaig llegir fa mesos que hi havia un tècnic municipal sobre la matèria. Doncs bé, aquests treballadors de barri podrien ajudar molt a fer aquestes tasques, perquè ningú com ells per elaborar aquests informes fets a peu de carrer en diferents indrets de cada barri. No dic que no shagin de fer enquestes, però crec que hi ha feines que les poden fer millor persones que estiguin en contacte directe amb els barris i, sobretot, amb les persones.
Adéu, Siscu
Fidel lector, animador, inspirador i crític de les Fanalades, ens ha dit adéu el Siscu Pepis. Em costa trobar les paraules per definir-lo, perquè quan es tracta dun amic, en majúscules, trobar els mots adequats no és cosa fàcil. I el Siscu era fonamentalment això, un amic amb el qual la xerrada i la tertúlia no sens acabava mai. El futbol, la política, la mar, lhostaleria, però sobretot ens passàvem hores i hores parlant de la seva passió, que jo compartia: Cambrils, i si podia ser de Cambrils de Mar, millor que millor. Aquests vileros! era la seva forma habitual de començar les nostres xerrades, tot i que tant ell com jo tenim un estret vincle amb la Vila. Ell estava casat amb una vilera i ma mare és vilera, però calia posar les coses al seu lloc.
Trobaré a faltar aquestes converses al seu bar, al moll, a cal Jordi Gallau, qualsevol indret era bo per veurens una estona. No mexplico una escapada meva a casa sense fer-li el crit, i si no ja sencarregava ell de fer-me saber que li havia fet el salt.
El Siscu Pepis deixa un gran buit a la seva família, entre els seus incomptables amics, però Cambrils perd una persona que el coneixia bé i lestimava encara més. A més, ens ha deixat un patriota. Descansa en pau i no deixis de pegar fanalada des dallà dalt!
Josep Capella és periodista
A la capital de Catalunya han creat una nova figura municipal no exempta de polèmica: els tècnics de barri. Es posaran en marxa al setembre i, tot i que no ha agradat a tothom, algú creu que es poden convertir en comissaris polítics, crec que no és una mala fórmula. Es tracta, per sobre, de funcionaris municipals que es destinaran als barris per treballar, sobretot al carrer, per marcar les prioritats i les necessitats dels barris en els quals treballin. Ja fa uns anys vaig apuntar en una Fanalada una idea que anava en aquesta direcció i la trobo del tot encertada, si els funcionaris fan bé la seva feina i no es converteixen en braços executors de propaganda política.
És molt difícil, pel que es veu, que el polític del barri treballi a fons el territori, té altres preocupacions i ocupacions a la casa gran que li deixen poc temps per trepitjar carrer i veure i escoltar la veu dels ciutadans. No convindria que ho deixessin tant de banda o que només shi dediquin en períodes electorals, perquè la gent no és tonta.
Així les coses, trobo molt encertat que hi hagi personal de lajuntament, que ja hi treballi, no cal contractar-ne més ni crear nous càrrecs, que tinguin el seu xiringuito en alguna de les diverses instal·lacions municipals que hi ha als diferents barris, i que es dediquin a escoltar, a conèixer les inquietuds de les persones del barri, de les seves entitats, del seu teixit econòmic i social, a detectar anomalies, a fer informes reals i no teòrics... en definitiva, a estar al costat de la gent i viure els seus problemes. Però sobretot que ho facin amb criteris de proximitat, lluny de la burocràcia que acostuma a envoltar les coses de les administracions.
La seva actuació ajudaria a la definició de les polítiques municipals, tindrien informació de primera mà i no caldria recórrer a empreses alienes o a pagar costosos estudis per elaborar plans dactuació ja sigui a curt, a mitjà o a llarg termini. He vist als mitjans de comunicació que sestà fent un pla local de mobilitat, fins i tot vaig llegir fa mesos que hi havia un tècnic municipal sobre la matèria. Doncs bé, aquests treballadors de barri podrien ajudar molt a fer aquestes tasques, perquè ningú com ells per elaborar aquests informes fets a peu de carrer en diferents indrets de cada barri. No dic que no shagin de fer enquestes, però crec que hi ha feines que les poden fer millor persones que estiguin en contacte directe amb els barris i, sobretot, amb les persones.
Adéu, Siscu
Fidel lector, animador, inspirador i crític de les Fanalades, ens ha dit adéu el Siscu Pepis. Em costa trobar les paraules per definir-lo, perquè quan es tracta dun amic, en majúscules, trobar els mots adequats no és cosa fàcil. I el Siscu era fonamentalment això, un amic amb el qual la xerrada i la tertúlia no sens acabava mai. El futbol, la política, la mar, lhostaleria, però sobretot ens passàvem hores i hores parlant de la seva passió, que jo compartia: Cambrils, i si podia ser de Cambrils de Mar, millor que millor. Aquests vileros! era la seva forma habitual de començar les nostres xerrades, tot i que tant ell com jo tenim un estret vincle amb la Vila. Ell estava casat amb una vilera i ma mare és vilera, però calia posar les coses al seu lloc.
Trobaré a faltar aquestes converses al seu bar, al moll, a cal Jordi Gallau, qualsevol indret era bo per veurens una estona. No mexplico una escapada meva a casa sense fer-li el crit, i si no ja sencarregava ell de fer-me saber que li havia fet el salt.
El Siscu Pepis deixa un gran buit a la seva família, entre els seus incomptables amics, però Cambrils perd una persona que el coneixia bé i lestimava encara més. A més, ens ha deixat un patriota. Descansa en pau i no deixis de pegar fanalada des dallà dalt!
Josep Capella és periodista