La torre de lEsquirol i la telegrafia òptica
La guerra freda entre els Estats Units i lantiga URSS va ser lorigen del naixement del que actualment coneixem com a Internet. Lexèrcit nord-americà va desenvolupar un sistema dinterconnexió dordinadors que pogués sobreviure a possibles atacs de lenemic. Els motius militars són lorigen duna tecnologia que avui en dia fa servir gairebé tothom. Cent anys abans, de manera anàloga, els motius de la construcció de la torre de lEsquirol van ser també les necessitats de comunicació en un entorn hostil.
A Catalunya, a mitjans del segle XIX, la guerra de guerrilles de les tropes carlistes van accelerar el projecte de construcció duna xarxa de telegrafia òptica. En un entorn militar desfavorable, era necessari que lexèrcit disposés duna bona xarxa de comunicació que permetés la consolidació del nou estat lliberal a tot el territori espanyol. La torre de lEsquirol formava part duna línia de comunicació civil que partia de Sant Carles de la Ràpita i arribava fins a la Jonquera. Un total de 34 torres alineades de manera especial permetien fer arribar de manera òptica missatges entre els dos extrems gràcies a un bastidor de fusta instal·lat a la part superior de la torre. Es tractava duna tecnologia òptica pel fet que les combinacions de fustes traçades sobre el bastidor havien de ser observades directament pels operaris de les torres adjacents. La torre cambrilenca es comunicava amb la torre situada a la punta dels Penyals de Mont-roig i amb la de la Tossa de Salou. Les torres de Salou i Cambrils van ser construïdes per a locasió, però la de Mont-roig, de planta circular, és dorigen medieval i possiblement va ser reaprofitada per la seva excel·lent ubicació. Cal destacar que Idelfons Cerdà, conegut popularment pel seu pla urbanístic de lEixample de Barcelona, va estudiar, juntament amb lenginyer Víctor Martí, la situació daquestes torres i possiblement és qui va designar la situació actual de la torre de lEsquirol.
Les torres civils eren construïdes seguint el patró marcat per la resta de línies de la telegrafia civil de la resta de lEstat. Eren de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos dalçada i un terrat superior pla on se situava laparell de transmissió. La base de la torre presenta una lleugera forma de talús amb espitlleres, la porta dentrada era situada al primer pis de manera elevada juntament una finestra a la seva part superior. Laccés a la porta es feia a través duna escala de mà, que en cas de necessitat samagava a linterior. No hem doblidar que un sistema de transmissió era molt important i vulnerable a trasbalsos polítics i socials, per això exigia que oferís garanties de protecció i seguretat. A cada torre es destinaven dos torrers i un ordenança fent torns de 24 hores. Era una feina sacrificada i poc remunerada que comportava notables sacrificis familiars i personals. Durant els 10 anys que va estar actiu aquest servei de telegrafia òptica civil van morir més de quaranta torrers per pulmonies, febrades, epidèmies i daltres malalties, i també a causa de la caiguda de llamps.
Ben segur que molts dels que heu llegit aquesta columna quan passeu per davant la torre de lEsquirol se la mirareu duna altra manera, si més no podem afirmar que entre les parets daquesta torre es va viure lInternet del segle XIX.
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm
Jordi Moreno és enginyer informàtic
A Catalunya, a mitjans del segle XIX, la guerra de guerrilles de les tropes carlistes van accelerar el projecte de construcció duna xarxa de telegrafia òptica. En un entorn militar desfavorable, era necessari que lexèrcit disposés duna bona xarxa de comunicació que permetés la consolidació del nou estat lliberal a tot el territori espanyol. La torre de lEsquirol formava part duna línia de comunicació civil que partia de Sant Carles de la Ràpita i arribava fins a la Jonquera. Un total de 34 torres alineades de manera especial permetien fer arribar de manera òptica missatges entre els dos extrems gràcies a un bastidor de fusta instal·lat a la part superior de la torre. Es tractava duna tecnologia òptica pel fet que les combinacions de fustes traçades sobre el bastidor havien de ser observades directament pels operaris de les torres adjacents. La torre cambrilenca es comunicava amb la torre situada a la punta dels Penyals de Mont-roig i amb la de la Tossa de Salou. Les torres de Salou i Cambrils van ser construïdes per a locasió, però la de Mont-roig, de planta circular, és dorigen medieval i possiblement va ser reaprofitada per la seva excel·lent ubicació. Cal destacar que Idelfons Cerdà, conegut popularment pel seu pla urbanístic de lEixample de Barcelona, va estudiar, juntament amb lenginyer Víctor Martí, la situació daquestes torres i possiblement és qui va designar la situació actual de la torre de lEsquirol.
Les torres civils eren construïdes seguint el patró marcat per la resta de línies de la telegrafia civil de la resta de lEstat. Eren de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos dalçada i un terrat superior pla on se situava laparell de transmissió. La base de la torre presenta una lleugera forma de talús amb espitlleres, la porta dentrada era situada al primer pis de manera elevada juntament una finestra a la seva part superior. Laccés a la porta es feia a través duna escala de mà, que en cas de necessitat samagava a linterior. No hem doblidar que un sistema de transmissió era molt important i vulnerable a trasbalsos polítics i socials, per això exigia que oferís garanties de protecció i seguretat. A cada torre es destinaven dos torrers i un ordenança fent torns de 24 hores. Era una feina sacrificada i poc remunerada que comportava notables sacrificis familiars i personals. Durant els 10 anys que va estar actiu aquest servei de telegrafia òptica civil van morir més de quaranta torrers per pulmonies, febrades, epidèmies i daltres malalties, i també a causa de la caiguda de llamps.
Ben segur que molts dels que heu llegit aquesta columna quan passeu per davant la torre de lEsquirol se la mirareu duna altra manera, si més no podem afirmar que entre les parets daquesta torre es va viure lInternet del segle XIX.
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm
Jordi Moreno és enginyer informàtic