A propòsit del tancament de la Mútua, o la Casa del Mar
La noia de loficina de turisme que em va atendre quan li vaig demanar lhorari dels autobusos urbans de Cambrils no es va poder estar de fer la mateixa cara de sorpresa que jo quan li vaig repreguntar si no hi havia servei entre la Vila i la Platja. Men vaig anar preocupat perquè volia traslladar a la meva família una informació que creia que els podia ser útil en els pròxims mesos davant el tancament inesperat de la Casa del Mar. Amb aquesta decepció al cos van passar només uns dies quan el diari digital de la Revista va informar de la posada en marxa de la implantació del que sha anomenat com la nova línia del centre, segons consta en un fulletó que he recollit a Les Basses sobre els horaris dautobusos des de Cambrils. Allí, com a la freda nota informativa emesa en ple mes dagost sobre la implantació daquest servei, només hi consten les dotze parades que tindrà i lhora que sortirà de cada indret. De la seva lectura no en treus més informació ni desvetlles els dubtes que et sorgeixen. Suposo que un cop passi el parèntesi estival es donaran les explicacions complementàries sobre la cadència dels horaris, els preus, les bonificacions, etc. Em consta que és així perquè algú mha argumentat que aquest nou servei ajudarà a pal·liar els inconvenients que ha suposat leliminació sobtada de la Casa del Mar.
A mi magrada més parlar de la Mútua, encara que reconec que a les generacions més joves els sonarà estrany aquest terme. No tinc a mà cap element històric del perquè daquesta denominació, només records imprecisos sobre que era el lloc on anaven els pescadors quan prenien mal a la mar i on també anaven al metge les seves famílies. Com que no he pogut parlar amb ell convido des daquí a lamic Salceda que si té loportunitat pegui una fanalada pels seus papers i ens il·lustri una mica.
En aquella mena de xaletet blanc que sempre feia olor de net, a mi i als nens de la meva generació, alguns ara amb responsabilitats importants, ens van portar els nostres pares per primera vegada a veure el doctor Pascual, un manyo entranyable que només veurel ja em feia por. Allí segurament ens van curar les primeres ferides dels cops de pedra de les nostres batalles infantils. I allí hi van continuar els nostres pares i les nostres famílies amb unes instal·lacions mèdiques ja molt més dignes i amb una atenció personal i sanitària molt pròxima tant en la distància física com en el tracte humà. Ja feia temps que shavia advertit que un dia o altre la Casa del Mar desapareixeria per la posada en marxa del nou Hospital de Cambrils. Almenys aixà és el que flotava en lambient tot i que no he llegit cap document amb els arguments mèdics, logístics, econòmics, o daltre mena per dur a terme el tancament.
Sigui com sigui, tothom tenia gola avall que això passaria, però no daquesta manera. Alguns pensàvem que ladministració, o les administracions, sigui la que sigui, adoptarien alguna mesura pels usuaris de la Casa del Mar, sobretot pels que poden tenir més dificultats a lhora de ser enviats (sona malament però és així) al nou ambulatori. La nostra gent gran es mereix un tracte digne i si el progrés del nostre poble els ha de causar algún trasbals tenen tot el dret a ser informats degudament i a rebre les contraprestacions que convingui per evitar-los patiments innecessaris.
No shi val a dir que ja els ho han dit, que ja està previst, que ja es farà, que... De moment no hi ha cap paper on sels informi de la nova situació. Expliquen , en el seu llenguatge, que els han dit que aviat no caldrà que vagin a fer receptes, que ja els hi faran a la farmàcia, però dentrada han danar al CAP un dia a demanar-les i un altre dia a recollir-les, a menys que trobin algun voluntari que els hi baixi. Alguns dells, els que poden, a tranques i a barranques, pugen suats riera amunt al mes dagost per anar-se a visitar o per prendres la pressió. Un servei, aquest últim, fàcilment prestable en alguna instal·lació municipal més pròxima que a més evitaria molèsties i trasllats i possiblement cues i saturació a lambulatori. Ningú els ha informat tampoc que des del 17 dagost poden agafar un autobús urbà a la plaça dAragó i parar a lAjuntament. Això sí, que li diguin a la infermera que es miri els horaris del bus per quadrar la pròxima visita perquè els horaris són complicats ... Tampoc els ha dit ningú si hi haurà una targeta per la gent gran perquè aquests bitllets els surtin més barats o simplement els surtin de franc, com passa a tants i tants indrets de Catalunya i de fora. En fi, que negre sobre blanc, ningú els ha dit res de res, només saben que han tancat la Mútua i que ara sha danar a la Vila, això és tot.
Reitero que no és la manera més adequada de procedir amb la nostra gent gran. Als joves tant els fa anar a la Vila o a Vilafortuny, però hem de pensar sempre en els que els causem un trasbals i en la mesura del possible els hi poguem evitar. Caldrà veure com evolucionen les coses.
Nota: Encara que no sigui el tema central del comentari, caldria estudiar si amb la recuperació de la vella Genoveva, la que anava de mar a vila fa molts anys, també pogués portar la gent de la platja al Nou Cambrils, al nou Tanatori o a la caserna dels Mossos i al revés. Potser algú hi podrà pegar una fanalada.
Josep Capella és periodista
A mi magrada més parlar de la Mútua, encara que reconec que a les generacions més joves els sonarà estrany aquest terme. No tinc a mà cap element històric del perquè daquesta denominació, només records imprecisos sobre que era el lloc on anaven els pescadors quan prenien mal a la mar i on també anaven al metge les seves famílies. Com que no he pogut parlar amb ell convido des daquí a lamic Salceda que si té loportunitat pegui una fanalada pels seus papers i ens il·lustri una mica.
En aquella mena de xaletet blanc que sempre feia olor de net, a mi i als nens de la meva generació, alguns ara amb responsabilitats importants, ens van portar els nostres pares per primera vegada a veure el doctor Pascual, un manyo entranyable que només veurel ja em feia por. Allí segurament ens van curar les primeres ferides dels cops de pedra de les nostres batalles infantils. I allí hi van continuar els nostres pares i les nostres famílies amb unes instal·lacions mèdiques ja molt més dignes i amb una atenció personal i sanitària molt pròxima tant en la distància física com en el tracte humà. Ja feia temps que shavia advertit que un dia o altre la Casa del Mar desapareixeria per la posada en marxa del nou Hospital de Cambrils. Almenys aixà és el que flotava en lambient tot i que no he llegit cap document amb els arguments mèdics, logístics, econòmics, o daltre mena per dur a terme el tancament.
Sigui com sigui, tothom tenia gola avall que això passaria, però no daquesta manera. Alguns pensàvem que ladministració, o les administracions, sigui la que sigui, adoptarien alguna mesura pels usuaris de la Casa del Mar, sobretot pels que poden tenir més dificultats a lhora de ser enviats (sona malament però és així) al nou ambulatori. La nostra gent gran es mereix un tracte digne i si el progrés del nostre poble els ha de causar algún trasbals tenen tot el dret a ser informats degudament i a rebre les contraprestacions que convingui per evitar-los patiments innecessaris.
No shi val a dir que ja els ho han dit, que ja està previst, que ja es farà, que... De moment no hi ha cap paper on sels informi de la nova situació. Expliquen , en el seu llenguatge, que els han dit que aviat no caldrà que vagin a fer receptes, que ja els hi faran a la farmàcia, però dentrada han danar al CAP un dia a demanar-les i un altre dia a recollir-les, a menys que trobin algun voluntari que els hi baixi. Alguns dells, els que poden, a tranques i a barranques, pugen suats riera amunt al mes dagost per anar-se a visitar o per prendres la pressió. Un servei, aquest últim, fàcilment prestable en alguna instal·lació municipal més pròxima que a més evitaria molèsties i trasllats i possiblement cues i saturació a lambulatori. Ningú els ha informat tampoc que des del 17 dagost poden agafar un autobús urbà a la plaça dAragó i parar a lAjuntament. Això sí, que li diguin a la infermera que es miri els horaris del bus per quadrar la pròxima visita perquè els horaris són complicats ... Tampoc els ha dit ningú si hi haurà una targeta per la gent gran perquè aquests bitllets els surtin més barats o simplement els surtin de franc, com passa a tants i tants indrets de Catalunya i de fora. En fi, que negre sobre blanc, ningú els ha dit res de res, només saben que han tancat la Mútua i que ara sha danar a la Vila, això és tot.
Reitero que no és la manera més adequada de procedir amb la nostra gent gran. Als joves tant els fa anar a la Vila o a Vilafortuny, però hem de pensar sempre en els que els causem un trasbals i en la mesura del possible els hi poguem evitar. Caldrà veure com evolucionen les coses.
Nota: Encara que no sigui el tema central del comentari, caldria estudiar si amb la recuperació de la vella Genoveva, la que anava de mar a vila fa molts anys, també pogués portar la gent de la platja al Nou Cambrils, al nou Tanatori o a la caserna dels Mossos i al revés. Potser algú hi podrà pegar una fanalada.
Josep Capella és periodista