Patrimoni submergit
Notícies com lactual excavació dun vaixell de finals del segle XVIII enfonsat al Delta de lEbre ens fan recordar-nos de limportant patrimoni submergit de les nostres costes. Podem quedar bocabadats amb reportatges submarins de vaixells enfonsats al Pacífic o al Carib, però les nostres costes també mereixen la nostra atenció. Això ho saben molt bé els arqueòlegs Josep M. Castellví i Josep M. Guarro que fa uns anys van publicar La guerra secreta del Mediterrani. Submarins alemanys i vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914-1918), un excel·lent estudi sobre els vaixells enfonsats a les costes tarragonines durant la Primera Guerra Mundial. La neutralitat dEspanya en aquest conflicte va fer de les seves costes una ruta de pas dels vaixells aliats que evitaven ser interceptats pel bloqueig submarí. La presència del Delta de lEbre obligava els vaixells a allunyar-se de la costa i apropar-se perillosament a aigües internacionals, on eren objectiu dels submarins alemanys. Segons els dos arqueòlegs, aquesta peculiaritat ha convertit la costa del golf de Sant Jordi en el cementiri de vaixells de la Primera Guerra Mundial més important de tota la Mediterrània. Aquest fet ha condicionat la feina de la gent de la mar que ha transmès de generació en generació la situació daquells vaixells enfonsats convertits en vivers de peixos i al mateix temps en un perill per a les seves xarxes. El llibre publicat el 2005 es basa en una excel·lent combinació entre les fonts arxivístiques (registres de construcció dels vaixells, registres de ports, documentació militar, hemeroteca
) i les fonts orals. Aquests dos arqueòlegs que continuen la seva tasca investigadora, amb aquest llibre ens destapaven lenorme riquesa patrimonial de les nostres aigües i que probablement en un futur no massa llunyà suposaran un atractiu turístic més de la nostra costa.
Entre daltres coses, el treball que estan realitzant aquests investigadors atreu pel valor que donen a la tradició oral. Es tracta de lanomenat patrimoni immaterial que tenim assumit que és bàsic per al debat historiogràfic sobre la Guerra Civil de 1936 i potser ens costa entendre-ho en daltres temes o èpoques més recents. Fa poc apareixia als mitjans lexistència a Itàlia dun banc de la memòria digital que té com a objectiu recollir testimonis que exposin les seves històries de vida personals. Ledició en català de la web http://www.memoro.org és un bon exemple per fer pedagogia daquesta font dinformació. Al Museu dHistòria de Catalunya des de 1999 porten a terme un projecte anomenat el Consell dels avis-savis on persones davançada edat expliquen les seves vivències quotidianes a grups dalumnes que visiten el recinte. Posats a donar exemples, resulta encomiable la tasca que està realitzant el professor dEducació Física Biel Pubill de lIES Flix recuperant i divulgant jocs tradicionals (http://www.xtec.es/~gpubill/) on loralitat és pràcticament lúnica font. En un país com el nostre, on en 25 anys shan produït uns canvis que en daltres llocs han necessitat 100 anys o més, resulta primordial recollir testimonis com aquests. Precisament en làmbit mariner, on el patrimoni documental resulta escàs i loralitat té una vigència molt important, aquesta potencialitat esdevé crucial. Iniciatives com lactual recerca Pescadors i barques de Cambrils emmarcat en un projecte del Museu Marítim de Barcelona és una molt bona oportunitat per treballar en aquesta línia.
Ignasi Martí és historiador
Entre daltres coses, el treball que estan realitzant aquests investigadors atreu pel valor que donen a la tradició oral. Es tracta de lanomenat patrimoni immaterial que tenim assumit que és bàsic per al debat historiogràfic sobre la Guerra Civil de 1936 i potser ens costa entendre-ho en daltres temes o èpoques més recents. Fa poc apareixia als mitjans lexistència a Itàlia dun banc de la memòria digital que té com a objectiu recollir testimonis que exposin les seves històries de vida personals. Ledició en català de la web http://www.memoro.org és un bon exemple per fer pedagogia daquesta font dinformació. Al Museu dHistòria de Catalunya des de 1999 porten a terme un projecte anomenat el Consell dels avis-savis on persones davançada edat expliquen les seves vivències quotidianes a grups dalumnes que visiten el recinte. Posats a donar exemples, resulta encomiable la tasca que està realitzant el professor dEducació Física Biel Pubill de lIES Flix recuperant i divulgant jocs tradicionals (http://www.xtec.es/~gpubill/) on loralitat és pràcticament lúnica font. En un país com el nostre, on en 25 anys shan produït uns canvis que en daltres llocs han necessitat 100 anys o més, resulta primordial recollir testimonis com aquests. Precisament en làmbit mariner, on el patrimoni documental resulta escàs i loralitat té una vigència molt important, aquesta potencialitat esdevé crucial. Iniciatives com lactual recerca Pescadors i barques de Cambrils emmarcat en un projecte del Museu Marítim de Barcelona és una molt bona oportunitat per treballar en aquesta línia.
Ignasi Martí és historiador