Cambrils en el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona
Un nou concepte ha entrat de ple en la paleta de categories que maneguen els gestors del territori. Es tracta del paisatge, entès com un espai tal com el percep la població, que presenta un caràcter resultant de la interacció de factors naturals i humans. Així és com ho defineix el Conveni europeu del paisatge, el document marc promogut pel Consell dEuropa que assenta les bases per treballar amb aquesta nova categoria. Fixeu-vos com aquesta definició de paisatge és molt àmplia, ja que va més enllà de la concepció caduca que encara tenen algunes persones dassociar paisatge a la natura quasi verge. Així doncs, el paisatge seria aquella configuració específica dels elements del nostre entorn per factors naturals, però també i sobretot humans. Laplicació daquest conveni europeu a Catalunya és la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Aquest text recull la importància que té la gestió dels paisatges en la prevenció dels incendis forestals, lerosió dels sòls i les inundacions, i reconeix que els paisatges del nostre país es troben subjectes a la degradació i la banalització (això és, pèrdua doriginalitat i interès), a causa de la pressió humana (urbanisme, sobreexplotació, etc.) i labandonament progressiu del treball de la terra. Per últim, la gestió del paisatge ha de contribuir al benestar emocional dels individus i les societats. El paisatge, doncs, ha dentrar a formar part del planejament territorial i urbanístic i, per fer-ho, cal crear un instrument nou que identifiqui els nostres paisatges, els seus valors, levolució haguda i prevista, i les amenaces i les oportunitats que presenten. Aquesta eina danàlisi és el catàleg de paisatge, que ha de ser incorporat amb caràcter normatiu en el corresponent pla territorial parcial que elabora la Generalitat. A més, el catàleg de paisatge serà una eina útil per als tècnics durbanisme, ja que incorpora directrius i recomanacions.
A hores dara, ja comptem amb el catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per lObservatori del Paisatge, lens públic que assessora sobre aquests temes. Si no merro, el catàleg tarragoní està pendent daprovació definitiva per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquest catàleg identifica 29 Unitats de Paisatge i el terme de Cambrils sencabeix en dues unitats diferents: duna banda, el Litoral del Camp (que abasta làrea urbana entre el cap de Salou i la punta de la riera de Riudecanyes, limitada per lautopista); de laltra, la Plana del Baix Camp, de caràcter agrari. El Litoral és un continu urbanitzat (que no urbà), amb molt poca vegetació natural, platges erosionades i modificades pels espigons, i molts elements paisatgístics artificials, així com una línia costera despersonalitzada per la varietat de tipologies constructives, sovint de baixa qualitat, i un rerepaís agrícola amb processos puntuals de degradació. Sidentifica com a risc principal la pèrdua de valor paisatgístic ocasionada per la construcció repetitiva i sense mesures dintegració en el paisatge. Això afectaria a la pròpia activitat econòmica, el turisme. El catàleg recomana singularitzar lespai urbanitzat respecte a altres destinacions turístiques i valorar i potenciar els aspectes amb major valor del paisatge urbà tradicional, agrari i natural. També diu de consolidar el caràcter urbà de la zona (això, ja ho havia diagnosticat el POUM), compactar les àrees urbanes i diferenciar-les dels espais lliures que encara es conserven. En definitiva, crear ciutat i fer que ciutadans i visitants tinguin una consciència més profunda del paisatge, reconeixent-hi els valors històrics, ecològics i estètics existents. Tot això, és clar, obliga a repensar els criteris durbanització tradicionals, definir criteris de qualitat arquitectònica, reescriure el planejament de la ciutat (potser caldria treballar des de la metodologia del projecte urbà, a lestil Barcelona), preservar i restaurar els ambients naturals i promocionar leducació ambiental.
Laltra meitat del terme formaria part de lanomenada Plana del Baix Camp, un mosaic agrícola fèrtil i divers que a penes deixa lloc a la vegetació natural, relegada als vorals de barrancs i rieres. Lespai està fragmentat per les infraestructures de transport i destaca també per la presència de grans masies antigues i arbres monumentals (garrofers i pins). En aquest cas, el catàleg recomana protegir i restaurar els cursos fluvials eixuts, ordenar lespai agrícola i definir un model arquitectònic adequat per als nous eixamples i urbanitzacions dels pobles de la plana. Pel que fa al rerepaís agrícola, el catàleg fa aquesta sentència: La combinació dels conreus amb el teló de fons de les serralades i la lluminositat duna terra oberta al mar Mediterrani generen, en determinades èpoques de lany o determinades condicions meteorològiques, unes vistes espectaculars. Una manera, doncs, de valorar el rerepaís del nostre terme.
Manel Tarés és físic i historiador
A hores dara, ja comptem amb el catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per lObservatori del Paisatge, lens públic que assessora sobre aquests temes. Si no merro, el catàleg tarragoní està pendent daprovació definitiva per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquest catàleg identifica 29 Unitats de Paisatge i el terme de Cambrils sencabeix en dues unitats diferents: duna banda, el Litoral del Camp (que abasta làrea urbana entre el cap de Salou i la punta de la riera de Riudecanyes, limitada per lautopista); de laltra, la Plana del Baix Camp, de caràcter agrari. El Litoral és un continu urbanitzat (que no urbà), amb molt poca vegetació natural, platges erosionades i modificades pels espigons, i molts elements paisatgístics artificials, així com una línia costera despersonalitzada per la varietat de tipologies constructives, sovint de baixa qualitat, i un rerepaís agrícola amb processos puntuals de degradació. Sidentifica com a risc principal la pèrdua de valor paisatgístic ocasionada per la construcció repetitiva i sense mesures dintegració en el paisatge. Això afectaria a la pròpia activitat econòmica, el turisme. El catàleg recomana singularitzar lespai urbanitzat respecte a altres destinacions turístiques i valorar i potenciar els aspectes amb major valor del paisatge urbà tradicional, agrari i natural. També diu de consolidar el caràcter urbà de la zona (això, ja ho havia diagnosticat el POUM), compactar les àrees urbanes i diferenciar-les dels espais lliures que encara es conserven. En definitiva, crear ciutat i fer que ciutadans i visitants tinguin una consciència més profunda del paisatge, reconeixent-hi els valors històrics, ecològics i estètics existents. Tot això, és clar, obliga a repensar els criteris durbanització tradicionals, definir criteris de qualitat arquitectònica, reescriure el planejament de la ciutat (potser caldria treballar des de la metodologia del projecte urbà, a lestil Barcelona), preservar i restaurar els ambients naturals i promocionar leducació ambiental.
Laltra meitat del terme formaria part de lanomenada Plana del Baix Camp, un mosaic agrícola fèrtil i divers que a penes deixa lloc a la vegetació natural, relegada als vorals de barrancs i rieres. Lespai està fragmentat per les infraestructures de transport i destaca també per la presència de grans masies antigues i arbres monumentals (garrofers i pins). En aquest cas, el catàleg recomana protegir i restaurar els cursos fluvials eixuts, ordenar lespai agrícola i definir un model arquitectònic adequat per als nous eixamples i urbanitzacions dels pobles de la plana. Pel que fa al rerepaís agrícola, el catàleg fa aquesta sentència: La combinació dels conreus amb el teló de fons de les serralades i la lluminositat duna terra oberta al mar Mediterrani generen, en determinades èpoques de lany o determinades condicions meteorològiques, unes vistes espectaculars. Una manera, doncs, de valorar el rerepaís del nostre terme.
Manel Tarés és físic i historiador