Adéu Arcs
Fa uns mesos, mogut per la curiositat, vaig decidir fer una passejada per la zona de la Fontcoberta, al terme veí de Vinyols. Les obres al voltant del camí de Sant Joan i el camí de la Creu estan canviant radicalment la fisonomia dun espai dhorts i finques on encavalquen els termes de Vinyols i Cambrils. Un dels punts dinterès de la meva caminada era el lloc on es trobava lantic mas de la família Prim popular pel seu molí de vent, visible des de lluny. Quan era petit hi anava sovint i recordo que adjacent a la seva façana existia un mur de considerables dimensions que sobresortia de la terra indicant que allí alguna cosa shi havia alçat. Em resultava xocant que els treballs durbanització anessin avançant i no aparegués cap notícia relativa a prospeccions arqueològiques, per aquest motiu vaig intentar localitzar el mur i la meva sorpresa va ser que ja no existia, el camí que conduïa al mas estava seccionat per una profunda rasa i vaig pensar que malgrat les seves dimensions potser el mur no era gran cosa. Recentment, diversos treballs arqueològics han posat al descobert en aquell mateix lloc un sistema de parets amb forma de talús que hauria de sorprendre per la seva magnitud i extensió. Si feu una inspecció visual dóna més aviat la impressió que primer van intentar fer el carrer, i després potser davant la troballa de multitud de restes van decidir cridar als arqueòlegs.
La melancolia menvaeix quan veig com sestà transformant aquesta zona tan propera a Cambrils. Caminant pel camí de la Creu, hi recordo al meu avi tornant del tros carregat amb el seu sac característic o jo mateix de menut sobrevivint aquell camí de terra sota un sol de justícia. Superat el Molí de les Tres Eres, a lesquerra existien unes velles parets plenes de pols que protegien una finca del Moretó, justament on ara hi trobem el pàrquing de cotxes dun centre comercial. Davant mateix les terres dels Torres, el Paperines, el Coronito i la família Sarrà. Una mica més endavant la creu que dóna nom a aquest camí, escapçada diversos cops pels incívics de turno. Adjacent a la mateixa hi trobàvem una bassa en desús sovint plena de runa i deixalles. Més endavant una altra bassa rodona absorbida per la vegetació que formava part de les terres dels germans Sogues amb el Mas de la Pinya, de construcció recent, i dos xalets ja tocant al popular Mas del Golart. Els marges daquest camí sovint apareixien carreus de pedra provinents possiblement dantigues construccions del desaparegut nucli del Arcs. Davant del mas del Golart hi trobem els xalets destiueig de la família Siuró i Martí, a la part inferior de la rampa que puja a aquesta finca hi observem una antiga fita de pedra. Dóna una mica de llàstima i suposo que ràbia als propietaris, veure com les màquines han arrabassat les robustes parets que envoltaven el Mas del Golart, han deixat literalment aquest immoble pelat com un pollet, sense intimitat. En aquest punt el camí feia un revolt molt perillós pels que circulaven en cotxe, però oferia al caminant una zona dombra on recuperar-se. El camí de Sant Joan trenca amb el camí de la Creu, i a pocs passos un frondós canyissar amaga la popular Fontcoberta, al fons del camí davant la via del tren hi trobàvem les populars pistes de tennis dels Rofes. Reculant tot continuant pel camí de la Creu diverses finques envoltades per olivers passant per la parada de vinya del Cinc Cèntims, finques del Trempat, la granja del Gibert i del Rovira, la part del darrere del Càmping Àmfora dArcs, i desembocant finalment a la urbanitzacío del Molí de la Torre.
http://blocdecamp.blogspot.com/
Jordi Moreno és enginyer informàtic
La melancolia menvaeix quan veig com sestà transformant aquesta zona tan propera a Cambrils. Caminant pel camí de la Creu, hi recordo al meu avi tornant del tros carregat amb el seu sac característic o jo mateix de menut sobrevivint aquell camí de terra sota un sol de justícia. Superat el Molí de les Tres Eres, a lesquerra existien unes velles parets plenes de pols que protegien una finca del Moretó, justament on ara hi trobem el pàrquing de cotxes dun centre comercial. Davant mateix les terres dels Torres, el Paperines, el Coronito i la família Sarrà. Una mica més endavant la creu que dóna nom a aquest camí, escapçada diversos cops pels incívics de turno. Adjacent a la mateixa hi trobàvem una bassa en desús sovint plena de runa i deixalles. Més endavant una altra bassa rodona absorbida per la vegetació que formava part de les terres dels germans Sogues amb el Mas de la Pinya, de construcció recent, i dos xalets ja tocant al popular Mas del Golart. Els marges daquest camí sovint apareixien carreus de pedra provinents possiblement dantigues construccions del desaparegut nucli del Arcs. Davant del mas del Golart hi trobem els xalets destiueig de la família Siuró i Martí, a la part inferior de la rampa que puja a aquesta finca hi observem una antiga fita de pedra. Dóna una mica de llàstima i suposo que ràbia als propietaris, veure com les màquines han arrabassat les robustes parets que envoltaven el Mas del Golart, han deixat literalment aquest immoble pelat com un pollet, sense intimitat. En aquest punt el camí feia un revolt molt perillós pels que circulaven en cotxe, però oferia al caminant una zona dombra on recuperar-se. El camí de Sant Joan trenca amb el camí de la Creu, i a pocs passos un frondós canyissar amaga la popular Fontcoberta, al fons del camí davant la via del tren hi trobàvem les populars pistes de tennis dels Rofes. Reculant tot continuant pel camí de la Creu diverses finques envoltades per olivers passant per la parada de vinya del Cinc Cèntims, finques del Trempat, la granja del Gibert i del Rovira, la part del darrere del Càmping Àmfora dArcs, i desembocant finalment a la urbanitzacío del Molí de la Torre.
http://blocdecamp.blogspot.com/
Jordi Moreno és enginyer informàtic