Tres causes
Aquest estiu, molt al començament, vaig tenir la sort de poder fer el curs de la URV que, relacionat amb el món de lesport i de lalimentació, va tenir lloc a Cambrils. En ell va haver-hi moltes conferències interessants, però la primera de totes va marcar un fil conductor en quasi totes les ponències: tres de les causes de mort més importants i que engloben uns percentatges més alts, tant juntes com per separat, i que només són igualades pel càncer i els accidents de trànsit, en les persones de la societat actual són el tabac, la mala alimentació i la manca dexercici físic.
Cadascuna daquestes causes per si mateixa ja és prou greu, però les situacions normalment són molt més complexes, i ens trobem amb gran quantitat de casos en què sajunten dues o les tres causes més importants de mort actualment.
Una persona fumadora ja sap el que es fa. Les campanyes tenen una efectivitat relativa, i els interessos per part de les administracions són massa elevats. Només així sentén que es continuï venent tabac als preus actuals, enlloc de triplicar-los o quintuplicar-los. Ja sé que els fumadors tenen els seus motius, o això diuen ells. Parlo daquella gent que es fuma uns dos paquets al dia i encara intenten trobar justificacions a allò que fan. El tabac és un agent cancerigen de primera magnitud, no només en els càncers propis del fet de fumar (pulmó, laringe ) sinó que és el principal agent deteriorant i influent en negatiu en altres tipus de càncer. Als fumadors empedreïts els diria que ho sento molt i que intentin deixar-ho, encara que sigui a poc a poc. Sempre notaran la reducció.
Pel que fa a la mala alimentació, és un tema social. Sembla que la famosa dieta mediterrània només ens afecta a nivell de mitjans de comunicació. Menjar bé és un tema de logística de cada família, per tant els autèntics culpables que es mengi més bé o no són els qui decideixen què comprar i què menjar a casa cada dia. Probablement menjar bé sigui econòmicament més suportable que fer-ho malament, ara bé, hi ha daltres raons de pes que de vegades impedeixen que la gent ho faci: disposar de temps per cuinar, per anar a comprar, saber organitzar-se, menjar fora de casa (hi ha tàpers!)
Per últim, la manca dexercici físic ja deu ser el súmmum. Com podem pretendre que la gent faci exercici per millorar la seva salut si no té temps per cuinar o la seva feina és tan important que no pot disposar ni duna estona al dia o cada dos dies per fer alguna cosa dactivitat física? Us asseguro que qui no vol fer activitat física, pel motiu que sigui, costa força de motivar, fins que ho haurà de fer per obligació mèdica. Quina llàstima. Recordeu: tres de les causes més importants de mort de la societat actual.
Tal com vaig anunciar uns mesos enrere, volia parlar també de la natació, per completar així la trilogia dels bàsics: córrer, nedar i fer bicicleta.
La natació és un esport que, en realitat, està ple de beneficis. En primer lloc, està indicada a qualsevol edat de la vida. Això és així ja que a causa de la flotació del cos a laigua, la seva pràctica té un baix impacte sobre qualsevol de les parts del nostre cos. Es redueix al màxim la tensió dels ossos i de les articulacions, i a més enforteix els teixits articulars convertint-se així en una pràctica que ajuda a prevenir problemes. Per això, millora la postura corporal i millora la flexibilitat en un grau més elevat que molts altres esports.
Tot això fa que no estigui contraindicada ni per als més petits ni per als més grans, ja que limpacte que el cos realitza en totes les activitats on hi ha bipedestació (la majoria de les activitats físiques) a la llarga pot convertir-se en un desencadenant de lesions i patologies no desitjades.
El fet de nedar també fa que sobtingui una gran resistència cardiopulmonar, ajudant a tenir una millor pressió arterial, ja que a ladoptar una posició horitzontal, afavorim de forma molt positiva una millor circulació sanguínia, que alhora alleuja estats dansietat i símptomes de depressió.
Un dels aspectes més coneguts de la natació és la gran implicació muscular del cos. Efectivament, nedar suposa moure la major part dels grups musculars. Aquest fet fa que la postura del cos millori, ja que assolim un to muscular millor en la majoria dels grups. A més, en edats joves o petites, nedar ajuda a créixer duna forma homogènia i harmònica, portant un desenvolupament muscular perfecte, al qual no fa cap falta afegir-li càrregues externes, ja que la pròpia resistència de laigua suposa un increment en lesforç de lesportista.
La musculatura pren un to i una forma que fins i tot tenen gran consideració en lapartat estètic, ja que si es neda durant un temps considerable (45-60 minuts), la reducció de greix corporal és també un fet. Tot plegat fa que en aquest esport tinguem una base excel·lent per treballar la salut corporal en forma de prevenció. A més, durant algunes èpoques de lany podem variar i sortir de la piscina, i provar de nedar al mar. Experimentarem una major flotació, però gràcies al moviment de laigua també un major treball muscular.
Malgrat tot, però, i dins del munt de beneficis que li trobem a aquesta forma dactivitat física, podria parlar dun aspecte a considerar. Si sou persones de més de 25 anys o de qualsevol edat amb problemes desquena, és molt recomanable seguir una pauta pel que fa a lestil que es neda. Jo veig molta gent que neda braça de forma sistemàtica. És un estil plàcid, però gens recomanable, ja que en ell pateix més la columna vertebral (està en permanent hiperextensió) i també els genolls, a causa del gest explosiu del cop de peu. La papallona ja entenc que la deixarem per a la gent que competeix, ja que físicament és lestil més esgotador. Ens queda per tant lesquena i el crol.
Concretant: lestil desquena és el més beneficiós per a la salut de la persona. Pràcticament no té cap contraindicació. El crol és el segon, i també va molt bé (potser és la millor opció) combinar-los i així també variar una mica. Compte! No estic dient que no nedeu braça, però intenteu anar reduint-la per incrementar el crol i sobretot lesquena. Ànim i a gaudir, que ja ens tornen a obrir la piscina.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
Cadascuna daquestes causes per si mateixa ja és prou greu, però les situacions normalment són molt més complexes, i ens trobem amb gran quantitat de casos en què sajunten dues o les tres causes més importants de mort actualment.
Una persona fumadora ja sap el que es fa. Les campanyes tenen una efectivitat relativa, i els interessos per part de les administracions són massa elevats. Només així sentén que es continuï venent tabac als preus actuals, enlloc de triplicar-los o quintuplicar-los. Ja sé que els fumadors tenen els seus motius, o això diuen ells. Parlo daquella gent que es fuma uns dos paquets al dia i encara intenten trobar justificacions a allò que fan. El tabac és un agent cancerigen de primera magnitud, no només en els càncers propis del fet de fumar (pulmó, laringe ) sinó que és el principal agent deteriorant i influent en negatiu en altres tipus de càncer. Als fumadors empedreïts els diria que ho sento molt i que intentin deixar-ho, encara que sigui a poc a poc. Sempre notaran la reducció.
Pel que fa a la mala alimentació, és un tema social. Sembla que la famosa dieta mediterrània només ens afecta a nivell de mitjans de comunicació. Menjar bé és un tema de logística de cada família, per tant els autèntics culpables que es mengi més bé o no són els qui decideixen què comprar i què menjar a casa cada dia. Probablement menjar bé sigui econòmicament més suportable que fer-ho malament, ara bé, hi ha daltres raons de pes que de vegades impedeixen que la gent ho faci: disposar de temps per cuinar, per anar a comprar, saber organitzar-se, menjar fora de casa (hi ha tàpers!)
Per últim, la manca dexercici físic ja deu ser el súmmum. Com podem pretendre que la gent faci exercici per millorar la seva salut si no té temps per cuinar o la seva feina és tan important que no pot disposar ni duna estona al dia o cada dos dies per fer alguna cosa dactivitat física? Us asseguro que qui no vol fer activitat física, pel motiu que sigui, costa força de motivar, fins que ho haurà de fer per obligació mèdica. Quina llàstima. Recordeu: tres de les causes més importants de mort de la societat actual.
Tal com vaig anunciar uns mesos enrere, volia parlar també de la natació, per completar així la trilogia dels bàsics: córrer, nedar i fer bicicleta.
La natació és un esport que, en realitat, està ple de beneficis. En primer lloc, està indicada a qualsevol edat de la vida. Això és així ja que a causa de la flotació del cos a laigua, la seva pràctica té un baix impacte sobre qualsevol de les parts del nostre cos. Es redueix al màxim la tensió dels ossos i de les articulacions, i a més enforteix els teixits articulars convertint-se així en una pràctica que ajuda a prevenir problemes. Per això, millora la postura corporal i millora la flexibilitat en un grau més elevat que molts altres esports.
Tot això fa que no estigui contraindicada ni per als més petits ni per als més grans, ja que limpacte que el cos realitza en totes les activitats on hi ha bipedestació (la majoria de les activitats físiques) a la llarga pot convertir-se en un desencadenant de lesions i patologies no desitjades.
El fet de nedar també fa que sobtingui una gran resistència cardiopulmonar, ajudant a tenir una millor pressió arterial, ja que a ladoptar una posició horitzontal, afavorim de forma molt positiva una millor circulació sanguínia, que alhora alleuja estats dansietat i símptomes de depressió.
Un dels aspectes més coneguts de la natació és la gran implicació muscular del cos. Efectivament, nedar suposa moure la major part dels grups musculars. Aquest fet fa que la postura del cos millori, ja que assolim un to muscular millor en la majoria dels grups. A més, en edats joves o petites, nedar ajuda a créixer duna forma homogènia i harmònica, portant un desenvolupament muscular perfecte, al qual no fa cap falta afegir-li càrregues externes, ja que la pròpia resistència de laigua suposa un increment en lesforç de lesportista.
La musculatura pren un to i una forma que fins i tot tenen gran consideració en lapartat estètic, ja que si es neda durant un temps considerable (45-60 minuts), la reducció de greix corporal és també un fet. Tot plegat fa que en aquest esport tinguem una base excel·lent per treballar la salut corporal en forma de prevenció. A més, durant algunes èpoques de lany podem variar i sortir de la piscina, i provar de nedar al mar. Experimentarem una major flotació, però gràcies al moviment de laigua també un major treball muscular.
Malgrat tot, però, i dins del munt de beneficis que li trobem a aquesta forma dactivitat física, podria parlar dun aspecte a considerar. Si sou persones de més de 25 anys o de qualsevol edat amb problemes desquena, és molt recomanable seguir una pauta pel que fa a lestil que es neda. Jo veig molta gent que neda braça de forma sistemàtica. És un estil plàcid, però gens recomanable, ja que en ell pateix més la columna vertebral (està en permanent hiperextensió) i també els genolls, a causa del gest explosiu del cop de peu. La papallona ja entenc que la deixarem per a la gent que competeix, ja que físicament és lestil més esgotador. Ens queda per tant lesquena i el crol.
Concretant: lestil desquena és el més beneficiós per a la salut de la persona. Pràcticament no té cap contraindicació. El crol és el segon, i també va molt bé (potser és la millor opció) combinar-los i així també variar una mica. Compte! No estic dient que no nedeu braça, però intenteu anar reduint-la per incrementar el crol i sobretot lesquena. Ànim i a gaudir, que ja ens tornen a obrir la piscina.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal