Sobre les garotes
La garota és leriçó de mar. En certs llocs de les nostres costes també en diuen garoines i vogamarins. Estan constituïdes per una closca eriçada de punxes llargues i dures. La closca és bombada i marcada per cinc solcs o estries. Linterior de la closca tanca el sistema digestiu i laparell genital, dividit també en cinc lòbuls de color vermell-taronja, que és la part comestible. Les garotes, com la majoria dels fruits de mar, shan de consumir entre setembre i maig. Al gener i febrer és quan són més plenes. Si les voleu pescar vosaltres mateixos, tingueu ben present dagafar aquells exemplars que presenten alguna coloració: rogenca, dun verd fosc o violeta. Les negres no són tan bones, malgrat tenir la polpa vermella i cremosa, que és el que ens mengem, però els pescadors diuen que són mascles, perquè no tenen lexquisit coral, que és com es denomina laparell genital de les garotes, de les llagostes i les vieires. Té un gust fort i penetrable de iode, que encara que escàs, és un menjar exquisit.
Per obrir com cal una garota hi ha gent que fa servir un guant gruixut i unes tisores. Agafeu leriçó i claveu la punta de la tisora fins al fons de la clova i aneu tallant tot el voltant fins obtenir-ne dues parts. Després, amb un trosset de pa, i amb els dits, agafeu la polpa i ja es pot menjar. També la podeu menjar posant unes gotetes, molt poques, de llimona a dins mateix de la closca i, amb una cullereta, porteu-vos als llavis aquesta essència de perfum de mar, acompanyant-ho amb un mos de pa.
De jovenet, jo havia anat amb el meu pare i un pescador de Roses, els dies que no feia tramuntana, a agafar eriçons al cap Norfeu i al cap de Creus. En els espais que la mar no hi picava de cara, les parets dels penya-segats neren negres de musclos i garotes.
Temps enrere no eren els que noferien, sinó era per encàrrec.
A la Costa Brava, cada any es fan unes jornades gastronòmiques de la garoina. És curiós que no es conten per quilos, sinó per unitats.
Si les voleu cuinar, aquí teniu una recepta de indubtable exquisidesa. És per a quatre persones.
Obrirem 24 garotes tal com hem explicat abans, les buidarem i guardarem el que és comestible. Ratllarem una ceba grossa i la fregirem a la paella amb oli o mantega. Quan sigui transparent, estovada, no fregida, afegirem una cullerada de farina, ho remenem bé i tot seguit hi posem quatre o cinc xampinyons mitjans tallats a làmines finíssimes, i ho deixarem coure cinc minuts, afegint tot seguit mig litre de crema de llet i mitja copeta de whisky. Quan bulli, hi posarem la polpa dels eriçons i ho deixarem coure cinc minuts més. Tastarem de sal. Ha de quedar com una crema semi líquida amb la qual omplirem les closques de les garotes. Després les posarem en una placa de forn i gratinarem.
Per obrir com cal una garota hi ha gent que fa servir un guant gruixut i unes tisores. Agafeu leriçó i claveu la punta de la tisora fins al fons de la clova i aneu tallant tot el voltant fins obtenir-ne dues parts. Després, amb un trosset de pa, i amb els dits, agafeu la polpa i ja es pot menjar. També la podeu menjar posant unes gotetes, molt poques, de llimona a dins mateix de la closca i, amb una cullereta, porteu-vos als llavis aquesta essència de perfum de mar, acompanyant-ho amb un mos de pa.
De jovenet, jo havia anat amb el meu pare i un pescador de Roses, els dies que no feia tramuntana, a agafar eriçons al cap Norfeu i al cap de Creus. En els espais que la mar no hi picava de cara, les parets dels penya-segats neren negres de musclos i garotes.
Temps enrere no eren els que noferien, sinó era per encàrrec.
A la Costa Brava, cada any es fan unes jornades gastronòmiques de la garoina. És curiós que no es conten per quilos, sinó per unitats.
Si les voleu cuinar, aquí teniu una recepta de indubtable exquisidesa. És per a quatre persones.
Obrirem 24 garotes tal com hem explicat abans, les buidarem i guardarem el que és comestible. Ratllarem una ceba grossa i la fregirem a la paella amb oli o mantega. Quan sigui transparent, estovada, no fregida, afegirem una cullerada de farina, ho remenem bé i tot seguit hi posem quatre o cinc xampinyons mitjans tallats a làmines finíssimes, i ho deixarem coure cinc minuts, afegint tot seguit mig litre de crema de llet i mitja copeta de whisky. Quan bulli, hi posarem la polpa dels eriçons i ho deixarem coure cinc minuts més. Tastarem de sal. Ha de quedar com una crema semi líquida amb la qual omplirem les closques de les garotes. Després les posarem en una placa de forn i gratinarem.