Una facilitat que no sentén
Una de les bases fonamentals dun estat de dret és garantir una relació eficient entre la ciutadania i ladministració pública. Tot i certs canvis en les formes, la relació administració-ciutadà continua estant lluny de com hauria de ser. Els darrers governs desquerres de Madrid, de Barcelona i de Cambrils han fet bandera que són els governs de les persones. Si bé algunes formes poden haver canviat, en el fons no ho han fet tant. Laccés a la informació de ladministració continua tenint mancances que sembla que sarrosseguen en la nit dels temps. A nivell local, la posada en funcionament dun servei com lactual OAC ha suposat una millora pel que fa a latenció al ciutadà, però malauradament no hi ha el mateix tracte quan es tracta de rebre una resposta a aquella petició o instància que podem entrar a lAjuntament, de forma molt còmoda, això sí.
Un exemple a nivell local prou explícit és el canvi que es va donar amb la web municipal. Visualment pot resultar molt atractiva però si intenteu trobar alguna dada concreta o la informació de contacte amb certa regidoria la veritat és que resulta difícil. Que això em passi a mi, que no sóc cap enginyer en telecomunicacions, és una cosa, però cada cop em trobo més usuaris que opinen igual. En els darrers anys shan donat casos veïnals de diversa índole, que davant de la incapacitat de resolució de la seva demanda arriben a la via judicial com a única sortida. Això comporta una lluita completament desigual entre ciutadania i ladministració, que com tots sabem compta amb uns recursos legals infinits (per cert que no fa massa desquerres llençar ciutadans com a simple menjar dadvocats picaplets). Malauradament lexcessiva judicialització de la societat és un dels mals endèmics del nostre país. Que gairebé tots els conflictes es vegin obligats a parar a la via judicial per tal que sels escolti, suposa un fracàs per tots els mitjans possibles de mediació dun aparell administratiu públic. La Generalitat no para de dir que estan per servir els ciutadans i després amb molt poques excepcions, shi ha instal·lat una forma de transmetre les informacions que sembla que facin un concurs a veure qui ho explica de la forma menys entenedora possible. La manca de claredat dels dirigents (de totes les esferes) sobta davant de tota aquesta cultura oficial televisiva on abunda la xavacaneria, les males paraules, els insults i la simplicitat mental absoluta.
A nivell dadministració estatal, les autèntiques vedette de lopacitat administrativa són aquests abrandats debats legalistes sobre la constitucionalitat, o no, de cert article de lEstatut, de certa proclama o de certa consulta. I és que després de 30 anys de viure en una democràcia de rebaixes, ens hem impregnat de lassentiment que la Constitució sha dentendre com un codi penal i no com una carta de drets. A la famosa consulta dArenys de Munt simplement es preguntava. Si shagués dedicat a preguntar sobre quanta gent està a favor o en contra de portar corbata, no crec que hagués aixecat tanta polseguera. I crec que tampoc seria constitucional. Però, és clar, què podem esperar dun estat tan modern que va acceptar la Constitució europea de forma tan democràtica!
Ignasi Martí és historiador
Un exemple a nivell local prou explícit és el canvi que es va donar amb la web municipal. Visualment pot resultar molt atractiva però si intenteu trobar alguna dada concreta o la informació de contacte amb certa regidoria la veritat és que resulta difícil. Que això em passi a mi, que no sóc cap enginyer en telecomunicacions, és una cosa, però cada cop em trobo més usuaris que opinen igual. En els darrers anys shan donat casos veïnals de diversa índole, que davant de la incapacitat de resolució de la seva demanda arriben a la via judicial com a única sortida. Això comporta una lluita completament desigual entre ciutadania i ladministració, que com tots sabem compta amb uns recursos legals infinits (per cert que no fa massa desquerres llençar ciutadans com a simple menjar dadvocats picaplets). Malauradament lexcessiva judicialització de la societat és un dels mals endèmics del nostre país. Que gairebé tots els conflictes es vegin obligats a parar a la via judicial per tal que sels escolti, suposa un fracàs per tots els mitjans possibles de mediació dun aparell administratiu públic. La Generalitat no para de dir que estan per servir els ciutadans i després amb molt poques excepcions, shi ha instal·lat una forma de transmetre les informacions que sembla que facin un concurs a veure qui ho explica de la forma menys entenedora possible. La manca de claredat dels dirigents (de totes les esferes) sobta davant de tota aquesta cultura oficial televisiva on abunda la xavacaneria, les males paraules, els insults i la simplicitat mental absoluta.
A nivell dadministració estatal, les autèntiques vedette de lopacitat administrativa són aquests abrandats debats legalistes sobre la constitucionalitat, o no, de cert article de lEstatut, de certa proclama o de certa consulta. I és que després de 30 anys de viure en una democràcia de rebaixes, ens hem impregnat de lassentiment que la Constitució sha dentendre com un codi penal i no com una carta de drets. A la famosa consulta dArenys de Munt simplement es preguntava. Si shagués dedicat a preguntar sobre quanta gent està a favor o en contra de portar corbata, no crec que hagués aixecat tanta polseguera. I crec que tampoc seria constitucional. Però, és clar, què podem esperar dun estat tan modern que va acceptar la Constitució europea de forma tan democràtica!
Ignasi Martí és historiador