Tecnologia i esport
Els que som practicants dactivitat física des de fa molts anys, hem vist una clara evolució en moltes tendències lligades al món de lesport. No entraré a comentar aspectes evolucionats dentrenament esportiu, que per si mateixos ja són prou específics, i potser no és aquest larticle més idoni per tractar-los.
En altres aspectes, en canvi, hi ha hagut també una clara evolució tecnològica (com en tots els àmbits de la vida), que ha fet canviar el fons i la forma de la pràctica dactivitat física.
Tots aquests avantatges estan al servei de lusuari i constitueixen tant una eina de millora del rendiment (o almenys ajuda a millorar-lo) com una eina que contribueix a mantenir la integritat i la seguretat de lesportista. Mestic referint a tots els estris, gadgets, roba, calçat, elements de protecció, de control de lentrenament, etc.
Tot això per a molts sha convertit en una cosa imprescindible (per a alguns) i en coses supèrflues i de poca consideració i importància per a altres. El que sí és cert és que no passen inadvertides (tenen un gran món publicitari al darrere, marques) i lusuari les coneix. La qüestió és si lús que en fem, o no, és ladequat, i sobretot, per què encara hi ha gent amb reticències sobre la seva funcionalitat.
Fa uns quants anys, era impensable creure que avui en dia els ordinadors portàtils fossin tant a lordre del dia que quasi ja comencen a decaure, per deixar pas a estris de major portabilitat i igual connectivitat. Ningú dubta de la funcionalitat, utilitat i capacitat dús dun portàtil, en tinguis un o no. Doncs amb tots els aparells/estris/indumentària esportiva ha de passar el mateix. Que algú no cregui en la transpirabilitat i eficàcia duna camiseta tècnica de la marca que sigui em sembla respectable, però també em sembla dignorants. Evidentment si un corredor molt bo corre amb la samarreta del Bar Pepito i obté grans campionats, tothom dirà que són les seves cames i la seva capacitat la que el fa tirar, no la samarreta, però atenció, una cosa no treu laltra.
No siguem obcecats, el fet de portar una roba transpirable que no acumula la suor, que pesa molt poc i que sembla que no portis res a sobre només fa que facilitar la teva tasca, tant en lentrenament com en la competició. Tant se val que siguis delit com que només vagis a passar la tarda al gimnàs del teu barri.
Consideracions econòmiques i estètiques a part (serien per mi els dos paràmetres més importants per no utilitzar tots aquests components, i quasi em centraria en les econòmiques), tot i que avui hi ha crisi, tot això ja no es considera elitista i ha baixat força de preu, trobaria erroni no usar per exemple una sèrie de coses que em semblen de gran utilitat/comoditat/seguretat:
‑ Bicicleta. Casc, guants, ulleres, culots, mallot amb butxaques, calçat amb cales per al pedal, bidó o motxilla dhidratació i pulsòmetre. Altres opcions molt interessants són el cyclocomputer (comptador de velocitat, distància, temps...) o el GPS.
‑ Córrer. Calçat amb càmera daire, malles o pantalons i camiseta transpirables de tipus tècnic, pulsòmetre, ulleres i gorra. És molt important portar una motxilla o un cinturó dhidratació.
‑ Natació. Ulleres, casquet. Hi ha lopció del pulsòmetre, però us puc assegurar que la cinta pectoral sha de portar molt cenyida i pot molestar una mica. També està molt bé disposar dunes aletes i unes pales per a les mans, ja que ajuden a diversificar lentrenament.
‑ Rem. Gorra, guants, roba tècnica destiu i dhivern (en cas que sentreni a lexterior i a lhivern) i pulsòmetre. Hi ha lopció dels culots, però dependrà de cada cas. També és important una motxilla dhidratació o un bidó.
Podríem parlar de molts altres esports, però la majoria daquests (futbol, bàsquet, handbol...) ja tenen el seu material específic i en molts casos ho obliga el reglament.
En el cas de la pràctica individual i de manteniment, no hem de renunciar a tot allò que ens ofereix el mercat, ja que la nostra pràctica serà més còmoda, més segura i més duradora, que és del que es tracta.
Tal com vaig anunciar uns mesos enrere, volia parlar també de la natació, per completar així la trilogia dels bàsics: córrer, nedar i fer bicicleta.
La natació és un esport que, en realitat, està ple de beneficis. En primer lloc, està indicada a qualsevol edat de la vida. Això és així ja que a causa de la flotació del cos a laigua, la seva pràctica té un baix impacte sobre qualsevol de les parts del nostre cos. Es redueix al màxim la tensió dels ossos i de les articulacions, i a més enforteix els teixits articulars convertint-se així en una pràctica que ajuda a prevenir problemes. Per això, millora la postura corporal i millora la flexibilitat en un grau més elevat que molts altres esports.
Tot això fa que no estigui contraindicada ni per als més petits ni per als més grans, ja que limpacte que el cos realitza en totes les activitats on hi ha bipedestació (la majoria de les activitats físiques) a la llarga pot convertir-se en un desencadenant de lesions i patologies no desitjades.
El fet de nedar també fa que sobtingui una gran resistència cardiopulmonar, ajudant a tenir una millor pressió arterial, ja que a ladoptar una posició horitzontal, afavorim de forma molt positiva una millor circulació sanguínia, que alhora alleuja estats dansietat i símptomes de depressió.
Un dels aspectes més coneguts de la natació és la gran implicació muscular del cos. Efectivament, nedar suposa moure la major part dels grups musculars. Aquest fet fa que la postura del cos millori, ja que assolim un to muscular millor en la majoria dels grups. A més, en edats joves o petites, nedar ajuda a créixer duna forma homogènia i harmònica, portant un desenvolupament muscular perfecte, al qual no fa cap falta afegir-li càrregues externes, ja que la pròpia resistència de laigua suposa un increment en lesforç de lesportista.
La musculatura pren un to i una forma que fins i tot tenen gran consideració en lapartat estètic, ja que si es neda durant un temps considerable (45-60 minuts), la reducció de greix corporal és també un fet. Tot plegat fa que en aquest esport tinguem una base excel·lent per treballar la salut corporal en forma de prevenció. A més, durant algunes èpoques de lany podem variar i sortir de la piscina, i provar de nedar al mar. Experimentarem una major flotació, però gràcies al moviment de laigua també un major treball muscular.
Malgrat tot, però, i dins del munt de beneficis que li trobem a aquesta forma dactivitat física, podria parlar dun aspecte a considerar. Si sou persones de més de 25 anys o de qualsevol edat amb problemes desquena, és molt recomanable seguir una pauta pel que fa a lestil que es neda. Jo veig molta gent que neda braça de forma sistemàtica. És un estil plàcid, però gens recomanable, ja que en ell pateix més la columna vertebral (està en permanent hiperextensió) i també els genolls, a causa del gest explosiu del cop de peu. La papallona ja entenc que la deixarem per a la gent que competeix, ja que físicament és lestil més esgotador. Ens queda per tant lesquena i el crol.
Concretant: lestil desquena és el més beneficiós per a la salut de la persona. Pràcticament no té cap contraindicació. El crol és el segon, i també va molt bé (potser és la millor opció) combinar-los i així també variar una mica. Compte! No estic dient que no nedeu braça, però intenteu anar reduint-la per incrementar el crol i sobretot lesquena. Ànim i a gaudir, que ja ens tornen a obrir la piscina.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
En altres aspectes, en canvi, hi ha hagut també una clara evolució tecnològica (com en tots els àmbits de la vida), que ha fet canviar el fons i la forma de la pràctica dactivitat física.
Tots aquests avantatges estan al servei de lusuari i constitueixen tant una eina de millora del rendiment (o almenys ajuda a millorar-lo) com una eina que contribueix a mantenir la integritat i la seguretat de lesportista. Mestic referint a tots els estris, gadgets, roba, calçat, elements de protecció, de control de lentrenament, etc.
Tot això per a molts sha convertit en una cosa imprescindible (per a alguns) i en coses supèrflues i de poca consideració i importància per a altres. El que sí és cert és que no passen inadvertides (tenen un gran món publicitari al darrere, marques) i lusuari les coneix. La qüestió és si lús que en fem, o no, és ladequat, i sobretot, per què encara hi ha gent amb reticències sobre la seva funcionalitat.
Fa uns quants anys, era impensable creure que avui en dia els ordinadors portàtils fossin tant a lordre del dia que quasi ja comencen a decaure, per deixar pas a estris de major portabilitat i igual connectivitat. Ningú dubta de la funcionalitat, utilitat i capacitat dús dun portàtil, en tinguis un o no. Doncs amb tots els aparells/estris/indumentària esportiva ha de passar el mateix. Que algú no cregui en la transpirabilitat i eficàcia duna camiseta tècnica de la marca que sigui em sembla respectable, però també em sembla dignorants. Evidentment si un corredor molt bo corre amb la samarreta del Bar Pepito i obté grans campionats, tothom dirà que són les seves cames i la seva capacitat la que el fa tirar, no la samarreta, però atenció, una cosa no treu laltra.
No siguem obcecats, el fet de portar una roba transpirable que no acumula la suor, que pesa molt poc i que sembla que no portis res a sobre només fa que facilitar la teva tasca, tant en lentrenament com en la competició. Tant se val que siguis delit com que només vagis a passar la tarda al gimnàs del teu barri.
Consideracions econòmiques i estètiques a part (serien per mi els dos paràmetres més importants per no utilitzar tots aquests components, i quasi em centraria en les econòmiques), tot i que avui hi ha crisi, tot això ja no es considera elitista i ha baixat força de preu, trobaria erroni no usar per exemple una sèrie de coses que em semblen de gran utilitat/comoditat/seguretat:
‑ Bicicleta. Casc, guants, ulleres, culots, mallot amb butxaques, calçat amb cales per al pedal, bidó o motxilla dhidratació i pulsòmetre. Altres opcions molt interessants són el cyclocomputer (comptador de velocitat, distància, temps...) o el GPS.
‑ Córrer. Calçat amb càmera daire, malles o pantalons i camiseta transpirables de tipus tècnic, pulsòmetre, ulleres i gorra. És molt important portar una motxilla o un cinturó dhidratació.
‑ Natació. Ulleres, casquet. Hi ha lopció del pulsòmetre, però us puc assegurar que la cinta pectoral sha de portar molt cenyida i pot molestar una mica. També està molt bé disposar dunes aletes i unes pales per a les mans, ja que ajuden a diversificar lentrenament.
‑ Rem. Gorra, guants, roba tècnica destiu i dhivern (en cas que sentreni a lexterior i a lhivern) i pulsòmetre. Hi ha lopció dels culots, però dependrà de cada cas. També és important una motxilla dhidratació o un bidó.
Podríem parlar de molts altres esports, però la majoria daquests (futbol, bàsquet, handbol...) ja tenen el seu material específic i en molts casos ho obliga el reglament.
En el cas de la pràctica individual i de manteniment, no hem de renunciar a tot allò que ens ofereix el mercat, ja que la nostra pràctica serà més còmoda, més segura i més duradora, que és del que es tracta.
Tal com vaig anunciar uns mesos enrere, volia parlar també de la natació, per completar així la trilogia dels bàsics: córrer, nedar i fer bicicleta.
La natació és un esport que, en realitat, està ple de beneficis. En primer lloc, està indicada a qualsevol edat de la vida. Això és així ja que a causa de la flotació del cos a laigua, la seva pràctica té un baix impacte sobre qualsevol de les parts del nostre cos. Es redueix al màxim la tensió dels ossos i de les articulacions, i a més enforteix els teixits articulars convertint-se així en una pràctica que ajuda a prevenir problemes. Per això, millora la postura corporal i millora la flexibilitat en un grau més elevat que molts altres esports.
Tot això fa que no estigui contraindicada ni per als més petits ni per als més grans, ja que limpacte que el cos realitza en totes les activitats on hi ha bipedestació (la majoria de les activitats físiques) a la llarga pot convertir-se en un desencadenant de lesions i patologies no desitjades.
El fet de nedar també fa que sobtingui una gran resistència cardiopulmonar, ajudant a tenir una millor pressió arterial, ja que a ladoptar una posició horitzontal, afavorim de forma molt positiva una millor circulació sanguínia, que alhora alleuja estats dansietat i símptomes de depressió.
Un dels aspectes més coneguts de la natació és la gran implicació muscular del cos. Efectivament, nedar suposa moure la major part dels grups musculars. Aquest fet fa que la postura del cos millori, ja que assolim un to muscular millor en la majoria dels grups. A més, en edats joves o petites, nedar ajuda a créixer duna forma homogènia i harmònica, portant un desenvolupament muscular perfecte, al qual no fa cap falta afegir-li càrregues externes, ja que la pròpia resistència de laigua suposa un increment en lesforç de lesportista.
La musculatura pren un to i una forma que fins i tot tenen gran consideració en lapartat estètic, ja que si es neda durant un temps considerable (45-60 minuts), la reducció de greix corporal és també un fet. Tot plegat fa que en aquest esport tinguem una base excel·lent per treballar la salut corporal en forma de prevenció. A més, durant algunes èpoques de lany podem variar i sortir de la piscina, i provar de nedar al mar. Experimentarem una major flotació, però gràcies al moviment de laigua també un major treball muscular.
Malgrat tot, però, i dins del munt de beneficis que li trobem a aquesta forma dactivitat física, podria parlar dun aspecte a considerar. Si sou persones de més de 25 anys o de qualsevol edat amb problemes desquena, és molt recomanable seguir una pauta pel que fa a lestil que es neda. Jo veig molta gent que neda braça de forma sistemàtica. És un estil plàcid, però gens recomanable, ja que en ell pateix més la columna vertebral (està en permanent hiperextensió) i també els genolls, a causa del gest explosiu del cop de peu. La papallona ja entenc que la deixarem per a la gent que competeix, ja que físicament és lestil més esgotador. Ens queda per tant lesquena i el crol.
Concretant: lestil desquena és el més beneficiós per a la salut de la persona. Pràcticament no té cap contraindicació. El crol és el segon, i també va molt bé (potser és la millor opció) combinar-los i així també variar una mica. Compte! No estic dient que no nedeu braça, però intenteu anar reduint-la per incrementar el crol i sobretot lesquena. Ànim i a gaudir, que ja ens tornen a obrir la piscina.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal