La mola de Colldejou
El passat 16 doctubre vaig tenir loportunitat dassistir a la conferència Històries de la Mola, a càrrec del metge i excursionista Pere Francesc Iglesias Salvadó, celebrada a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig del Camp. La idea daquest acte va sorgir el passat mes de maig durant una excursió a la mola de Colldejou organitzada pel Centre dEstudis Mont-rogencs dins un programa de sortides que pretén donar a conèixer indrets de la vora que resulten desconeguts per a la majoria de la població. Va ser un acte molt interessant, sobretot per a aquelles persones que algun cop hem pujat al cim de la Mola i hem gaudit daquest paratge tan peculiar i característic. Magradaria aprofitar la columna daquest mes per resumir la gran quantitat dinformació aportada pel senyor Iglesias durant la seva conferència i que en gran part jo desconeixia.
Actualment la mola de Colldejou és de titularitat privada i pertany a la senyora Francisca Gibert. Sobre lorigen del nom de la Mola, hi ha dues teories, una que fa referència a la forma daquest massís que reprodueix una depressió en forma de coll seguida duna part plana semblant a un jou. Laltre teoria cerca semblances entre els termes de jou i de iovis, o sigui la mola de la muntanya de Júpiter. Sobre la formació daquest massís, comentar que es tracta de capes superposades des de fa 260 milions danys que durant el terciari es van alçar a causa del moviment de les plaques tectòniques i durant el quaternari es van erosionar donant-li laparença actual. Al marge de troballes puntuals de destrals de pedra prehistòriques, lexpert en pedra seca Josep Maria Gironès creu en lexistència dun altar ibèric al cim de la Mola, que no té res a veure amb la torre de pedra existent actualment. Els romans i sarraïns van utilitzar la Mola com a lloc de vigia i a principis del segle XVIII el mític Carrasclet va refugiar-se en aquesta muntanya quan fugia de les tropes borbòniques. Les veus orals conten que una xica de Mont-roig volia conèixer amb profunditat el Carrasclet i la cita va tindre lloc en un hostal daquest poble, don va haver de fugir a corre-cuita. La torre de pedra es va construir durant la tercera guerra carlina i era utilitzada per a la telegrafia òptica de manera molt semblat a la torre de lEsquirol de Cambrils, fent ús dun sistema de taulons que podien ser observats a quilòmetres de distància.
A la Mola trobem exemples de la selva catalana, boscos dalzina i marfull sovint barrejada amb la carrasca a causa de lactivitat dels carboners que utilitzaven la fusta per fer carbó. També hi són presents el pi blanc, lauró, el teix, la moixera, el grèvol i el roure. A les parts solanes més baixes, arbustos com el coscoll, larboç amb les seves tòxiques cireres de pastor i el ginebró. A les parts altes, la savina, la prunera borda o aranyoner amb què es fabrica el patxaran. A les roques, el te negre, lheura del nord i lherba de les freixures. Al cim, sobre els prats verds de la Mola, hi trobem una gran varietat de gramínies, sàlvia, herba prima, coixins de monja i flors com el narcís, la prímula, el lliri de muntanya, la peònia i fins i tot orquídies silvestres. A banda dels ramers, refugis dels carboners, a la muntanya hi trobem altres activitats desenvolupades per lhome com ara els forns de calç i els refugis de pastors.
Segur que tot llegint aquesta columna us han agafat ganes de pujar-hi de nou. La Mola és una muntanya que regala sempre als seus visitants noves sorpreses, un autèntic parc datraccions a quatre passes de casa.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Colldejou
Jordi Moreno és enginyer informàtic
Actualment la mola de Colldejou és de titularitat privada i pertany a la senyora Francisca Gibert. Sobre lorigen del nom de la Mola, hi ha dues teories, una que fa referència a la forma daquest massís que reprodueix una depressió en forma de coll seguida duna part plana semblant a un jou. Laltre teoria cerca semblances entre els termes de jou i de iovis, o sigui la mola de la muntanya de Júpiter. Sobre la formació daquest massís, comentar que es tracta de capes superposades des de fa 260 milions danys que durant el terciari es van alçar a causa del moviment de les plaques tectòniques i durant el quaternari es van erosionar donant-li laparença actual. Al marge de troballes puntuals de destrals de pedra prehistòriques, lexpert en pedra seca Josep Maria Gironès creu en lexistència dun altar ibèric al cim de la Mola, que no té res a veure amb la torre de pedra existent actualment. Els romans i sarraïns van utilitzar la Mola com a lloc de vigia i a principis del segle XVIII el mític Carrasclet va refugiar-se en aquesta muntanya quan fugia de les tropes borbòniques. Les veus orals conten que una xica de Mont-roig volia conèixer amb profunditat el Carrasclet i la cita va tindre lloc en un hostal daquest poble, don va haver de fugir a corre-cuita. La torre de pedra es va construir durant la tercera guerra carlina i era utilitzada per a la telegrafia òptica de manera molt semblat a la torre de lEsquirol de Cambrils, fent ús dun sistema de taulons que podien ser observats a quilòmetres de distància.
A la Mola trobem exemples de la selva catalana, boscos dalzina i marfull sovint barrejada amb la carrasca a causa de lactivitat dels carboners que utilitzaven la fusta per fer carbó. També hi són presents el pi blanc, lauró, el teix, la moixera, el grèvol i el roure. A les parts solanes més baixes, arbustos com el coscoll, larboç amb les seves tòxiques cireres de pastor i el ginebró. A les parts altes, la savina, la prunera borda o aranyoner amb què es fabrica el patxaran. A les roques, el te negre, lheura del nord i lherba de les freixures. Al cim, sobre els prats verds de la Mola, hi trobem una gran varietat de gramínies, sàlvia, herba prima, coixins de monja i flors com el narcís, la prímula, el lliri de muntanya, la peònia i fins i tot orquídies silvestres. A banda dels ramers, refugis dels carboners, a la muntanya hi trobem altres activitats desenvolupades per lhome com ara els forns de calç i els refugis de pastors.
Segur que tot llegint aquesta columna us han agafat ganes de pujar-hi de nou. La Mola és una muntanya que regala sempre als seus visitants noves sorpreses, un autèntic parc datraccions a quatre passes de casa.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Colldejou
Jordi Moreno és enginyer informàtic