Un festival amb poca personalitat
Diuen que les coses shan de deixar reposar per poder analitzar-les degudament, per això voldria repescar el tema del Cambrirock. En el seu moment vaig tenir la sort de formar part del Col·lectiu Peti Ki Peti amb el qual el 1995 vam posar en funcionament la Mostra de Rock i vam organitzar concerts que van demostrar la necessitat que hi havia daquests tipus dactes i lexistència de nombroses bandes locals. Aleshores si algú ens hagués vaticinat que a Cambrils sorganitzaria un festival amb la projecció de lactual Cambrirock, segur que lhaguéssim tractat de boig. Després de les tres primeres edicions de la mostra, i sense deixar la nostra activitat, el nostre col·lectiu va deixar dorganitzar concerts a Cambrils, però van aparèixer altres entitats que li van donar continuïtat: Panorama&Cia i després lAssociació de Músics de Rock, que seria qui replantejaria i batejaria aquest concert com a Cambrirock. En aquest context, un productor que actuava per la zona va estar atent a aquest creixent interès municipal per organitzar concerts. Dintervencions puntuals hem passat en els darrers anys a una omnipresència de la productora Tamarit Produccions en tota mena de macroconcerts que organitza lAjuntament. Organitzar en condicions un concert comporta una complexitat major que els que es podien fer a la dècada de 1990, però precisament els recursos humans i tècnics municipals tampoc són els mateixos.
Respecte al Cambrirock, em sobten les incoherències i la manca de criteri a lhora de confeccionar el cartell del festival. El Cambrirock procedeix daquella Mostra de Rock, que en un origen tenia com a únic objectiu donar a conèixer els grups locals. Em resulta xocant que en ledició denguany, i tenint en compte que és un festival de quatre dies, no hi actués cap grup de rock local. Igualment em sorprèn que aquests grups no facin sentir la seva veu i reclamin el seu espai en un festival on el principal valedor econòmic és lAjuntament. Si bé sembla que a grans trets els estils que prodiga el Cambrirock (cada festival té els seus) són el rock dur dels 80, la rumba fusió i el hip-hop, sorprèn la poca variabilitat de grups i la pràcticament inexistència de grups del panorama internacional. Sense fer cap augment del pressupost, el festival és prou important com per portar grups que estiguin de gira per Espanya. També resulta xocant que els caps de cartell i grups teloners que vénen a Cambrils resultin ser els mateixos que la productora Tamarit produccions porta a altres indrets de la demarcació. Existeixen altres bandes dels mateixos estils musicals i del mateix nivell que sorprenentment no es programen. Un altre tema és el lingüístic. Dedicar un dia del festival a grups que lúnic que tenen en comú és que canten en català és una mostra que no vivim en un país normalitzat. Hauria de ser normal veure grups que canten en català al costat dels que ho fan en castellà, per cert molts dells catalans. El fet que enguany no shagi inclòs cap grup que canti en català és una decisió que desconcerta respecte al que shavia fet en els anteriors anys.
No hi ha cap programador que posseeixi la vareta màgica de lèxit, però vist des de fora sembla que Tamarit Produccions prioritzi la rendibilitat econòmica. És totalment lícit per part seva, tenen un negoci. Però lAjuntament no. Vull deixar clar que el que critico és el monopoli que sembla tenir aquesta empresa dels concerts de rock que es fan amb fons municipal i que ha fet del Cambrirock un festival amb èxit de públic i de difusió, però amb poca personalitat.
Ignasi Martí és historiador
Respecte al Cambrirock, em sobten les incoherències i la manca de criteri a lhora de confeccionar el cartell del festival. El Cambrirock procedeix daquella Mostra de Rock, que en un origen tenia com a únic objectiu donar a conèixer els grups locals. Em resulta xocant que en ledició denguany, i tenint en compte que és un festival de quatre dies, no hi actués cap grup de rock local. Igualment em sorprèn que aquests grups no facin sentir la seva veu i reclamin el seu espai en un festival on el principal valedor econòmic és lAjuntament. Si bé sembla que a grans trets els estils que prodiga el Cambrirock (cada festival té els seus) són el rock dur dels 80, la rumba fusió i el hip-hop, sorprèn la poca variabilitat de grups i la pràcticament inexistència de grups del panorama internacional. Sense fer cap augment del pressupost, el festival és prou important com per portar grups que estiguin de gira per Espanya. També resulta xocant que els caps de cartell i grups teloners que vénen a Cambrils resultin ser els mateixos que la productora Tamarit produccions porta a altres indrets de la demarcació. Existeixen altres bandes dels mateixos estils musicals i del mateix nivell que sorprenentment no es programen. Un altre tema és el lingüístic. Dedicar un dia del festival a grups que lúnic que tenen en comú és que canten en català és una mostra que no vivim en un país normalitzat. Hauria de ser normal veure grups que canten en català al costat dels que ho fan en castellà, per cert molts dells catalans. El fet que enguany no shagi inclòs cap grup que canti en català és una decisió que desconcerta respecte al que shavia fet en els anteriors anys.
No hi ha cap programador que posseeixi la vareta màgica de lèxit, però vist des de fora sembla que Tamarit Produccions prioritzi la rendibilitat econòmica. És totalment lícit per part seva, tenen un negoci. Però lAjuntament no. Vull deixar clar que el que critico és el monopoli que sembla tenir aquesta empresa dels concerts de rock que es fan amb fons municipal i que ha fet del Cambrirock un festival amb èxit de públic i de difusió, però amb poca personalitat.
Ignasi Martí és historiador