Mor la cuina davantguarda?
La cuina que ha portat els nostres fogons a ser reconeguts arreu del món, aquella que ha estat abanderada pel dos vegades honoris causa i proclamat el millor cuiner del món és a un pas de morir segons tots els pronòstics. Tothom sap que no hem de mossegar la mà que ens ha donat de menjar, però els fets i levolució de la cuina tecnoemocional fa pensar el pitjor.
El futur és incert. I lavui és incrèdul, enfundat en un vestit de crisi que colpeja cada cop més durament totes les butxaques. Resulta normal que qui més qui menys sapunti a la campanya de no voler ser el passerell.
Els excessos que shan fet en nom de la cuina molecular i ‑per què no dir-ho‑ la barra dalgun espavilat que sha apuntat al carro de la cuina dautor i ha venut fum a molts aspirants a gurmets i a esnobs tastaolletes, han matat la gallina dels ous. Aquests darrers, per cert, han estat els primers a caure.
La situació actual ha provocat que aquell a qui li agrada menjar sigui lliure per elegir restaurant i destriï pel seu compte el gra de la palla. Deixant de costat el pes de les estrelles, les guies, el fet de si la cuina és dautor o dimpostor, o si es plantegen una cuina emocional o només cuinen.
Els gurus afirmen que torna la cuina tradicional. No hi falten abanderats que aposten per la biocuina. Tot són extrems, en aquests casos el xef justifica un compte inflat de zeros de manera prohibitiva, explicant al pobre client la dificultat de donar de menjar als xais que té al jardí de casa seva, comentant la utilització del sabó biodegradable que sutilitza en la neteja del cul de la vaca, de la qual sextreu la llet per poder fer el tallat o fent palesa la selecció musical curosa que ell mateix supervisa per als enciams servits als entrants.
La consigna que voldria llençar des daquest espai és laposta per una cuina de qualitat, ja sigui tradicional, casolana, de col·lectivitat o sofisticada. Una cuina respectuosa, honrada, que tracti bé el producte.
No confonguem el significat de qualitat amb la seva definició més encarada al món sanitari i normatiu (ISO), ja que en aquest camp McDonalds és lempresa capdavantera al nostre país. Em refereixo a una altra cosa ben diferent.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com
El futur és incert. I lavui és incrèdul, enfundat en un vestit de crisi que colpeja cada cop més durament totes les butxaques. Resulta normal que qui més qui menys sapunti a la campanya de no voler ser el passerell.
Els excessos que shan fet en nom de la cuina molecular i ‑per què no dir-ho‑ la barra dalgun espavilat que sha apuntat al carro de la cuina dautor i ha venut fum a molts aspirants a gurmets i a esnobs tastaolletes, han matat la gallina dels ous. Aquests darrers, per cert, han estat els primers a caure.
La situació actual ha provocat que aquell a qui li agrada menjar sigui lliure per elegir restaurant i destriï pel seu compte el gra de la palla. Deixant de costat el pes de les estrelles, les guies, el fet de si la cuina és dautor o dimpostor, o si es plantegen una cuina emocional o només cuinen.
Els gurus afirmen que torna la cuina tradicional. No hi falten abanderats que aposten per la biocuina. Tot són extrems, en aquests casos el xef justifica un compte inflat de zeros de manera prohibitiva, explicant al pobre client la dificultat de donar de menjar als xais que té al jardí de casa seva, comentant la utilització del sabó biodegradable que sutilitza en la neteja del cul de la vaca, de la qual sextreu la llet per poder fer el tallat o fent palesa la selecció musical curosa que ell mateix supervisa per als enciams servits als entrants.
La consigna que voldria llençar des daquest espai és laposta per una cuina de qualitat, ja sigui tradicional, casolana, de col·lectivitat o sofisticada. Una cuina respectuosa, honrada, que tracti bé el producte.
No confonguem el significat de qualitat amb la seva definició més encarada al món sanitari i normatiu (ISO), ja que en aquest camp McDonalds és lempresa capdavantera al nostre país. Em refereixo a una altra cosa ben diferent.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com