Botifarra amb rovellons
A Catalunya el bolet predilecte és el rovelló. No és el mateix un rovelló que un pinetell. La característica principal del pinetell és que té un color vermellós, per ser més exacte color de taronja; té el barret més arrodonit; no té la cama tan alta ni tan gruixuda com la del rovelló, i té la particularitat dacolorir de vermell lorina de qui en menja, tot i que és totalment inofensiu. El rovelló té un color més marronós i segons el terreny agafa un color verdós, rovellat, daquí el seu nom, rovelló. El seu barret és més imperfecte; té la cama més gruixuda i més alta i no acoloreix tant lorina, però li dóna una olor molt forta de bolet.
A fora de Catalunya el rovelló no és tan apreciat com aquí, almenys culinàriament; comercialment, ja és una altra cosa. Jo crec que el rovelló quan és acabat de collir, quan no sha evaporat el seu perfum, és deliciós. El que sol passar és que aquests bolets ens arriben després de molts dies dhaver estar collits, han sigut remenats, viatjats, posats en càmeres frigorífiques i el seu perfum sha evaporat, cosa que no succeeix amb els rovellons acabats de collir.
Un plat excel·lent a base de rovellons és amb botifarres a la graella, amb quatre fesols ben cuits, ben fregits, ben rossets i gens oliosos. Existeixen, com a mínim, una vintena de botifarres catalogades a Catalunya. Parlo ara, de la botifarra feta a base de carn de porc, amb una mica de greix, sal i pebre negre, res més.
Aquest embotit és un ideal que ja resulta força difícil de trobar. Primer perquè els porcs alimentats amb pinso tenen poca cansalada i qui les elabora té tendència de fer-les massa magres. Daltra banda, les botifarres ja no semboteixen en budells, sinó dins de materials plàstics, cosa que fa ben difícil que una botifarra es rosteixi bé a les graelles. La decadència daquest embotit també és un fet llastimós.
Malgrat que el rovelló és un bolet de bosc de pins, no és la llenya de pi la que li escau millor per courels, sinó la de sarment o tòria. De primer, el bolet sha de col·locar amb la cama cap avall sobre les brases. Després es tomba i la cassoleta que forma, sassaona amb oli doliva, sal, all i julivert i sacaba de coure. És encertat que abans de treurels del foc shi faci cremar una branqueta de romaní verd, ja que el fum els transmet laroma daquest vegetal. Els rovellons també es poden saltar a la paella si primer shi ha fregit la botifarra, així nagafen el gust. Pel meu gust, hi ha bolets que el superen àmpliament, com ara el sureny o ciureny, lou de reig, el rossinyol i sobretot la múrgula o rabassola, entre daltres.
A fora de Catalunya el rovelló no és tan apreciat com aquí, almenys culinàriament; comercialment, ja és una altra cosa. Jo crec que el rovelló quan és acabat de collir, quan no sha evaporat el seu perfum, és deliciós. El que sol passar és que aquests bolets ens arriben després de molts dies dhaver estar collits, han sigut remenats, viatjats, posats en càmeres frigorífiques i el seu perfum sha evaporat, cosa que no succeeix amb els rovellons acabats de collir.
Un plat excel·lent a base de rovellons és amb botifarres a la graella, amb quatre fesols ben cuits, ben fregits, ben rossets i gens oliosos. Existeixen, com a mínim, una vintena de botifarres catalogades a Catalunya. Parlo ara, de la botifarra feta a base de carn de porc, amb una mica de greix, sal i pebre negre, res més.
Aquest embotit és un ideal que ja resulta força difícil de trobar. Primer perquè els porcs alimentats amb pinso tenen poca cansalada i qui les elabora té tendència de fer-les massa magres. Daltra banda, les botifarres ja no semboteixen en budells, sinó dins de materials plàstics, cosa que fa ben difícil que una botifarra es rosteixi bé a les graelles. La decadència daquest embotit també és un fet llastimós.
Malgrat que el rovelló és un bolet de bosc de pins, no és la llenya de pi la que li escau millor per courels, sinó la de sarment o tòria. De primer, el bolet sha de col·locar amb la cama cap avall sobre les brases. Després es tomba i la cassoleta que forma, sassaona amb oli doliva, sal, all i julivert i sacaba de coure. És encertat que abans de treurels del foc shi faci cremar una branqueta de romaní verd, ja que el fum els transmet laroma daquest vegetal. Els rovellons també es poden saltar a la paella si primer shi ha fregit la botifarra, així nagafen el gust. Pel meu gust, hi ha bolets que el superen àmpliament, com ara el sureny o ciureny, lou de reig, el rossinyol i sobretot la múrgula o rabassola, entre daltres.