Tot fent aulives
Diu la dita popular Entre Sant Joan i Sant Pere, tomba lolivera. Si en veus una aquí i una allà, vés-ten a casa que prous nhi ha. Entenem, doncs, que si entre aquestes dates el pagès veu fruit als arbres ja pot respirar tranquil de cara la collita. Una altra dita relacionada seria Qui fa loliva abans del gener es deixa loli a loliver. Generalment les expressions relacionades amb el món de la pagesia respiren saviesa popular, però la seva certesa es posa en entredit si prenem mesura dels temps que corren. Actualment si vols arribar a fer olives no pots dependre de Sant Joan ni de Sant Pere sinó dunes bones ensulfatades que matin la mosca abans que piqui el fruit. I sobre el moment més adequat per a la recol·lecció, cal preguntar-ho a tots els pagesos i petits productors que estan portant olives al molí de la Cooperativa des del passat mes de novembre.
Com a miniproductor duna humil miniexplotació de cinquanta olivers, vaig decidir enguany començar a fer olives al novembre, més aviat, perquè dubtava si arribaríem al gener amb alguna oliva a larbre; les ensulfatades no havien anat gaire bé i els arbres tenien molt de fruit madur. És curiosa la transformació que sofreix aquest humil servidor, un home acostumat a treballar entre les comoditats duna oficina i que de cop i volta es troba a la intempèrie penjat duna escala armat amb un raspall fent saltar olives a tort i dret. A la feina, per precaució, no ho explico gaire, crec que no ho entendrien, però escoltant comentaris clandestins he vist que no sóc lúnic pagès amateur que fa olives a les oficines. Això em reconforta i em dóna ànims per continuar fent olives lany que ve. Sincerament, és una feina dura que enganxa, després de tot un dia de raspallar olives, tanques els ulls i encara somies olives. Qui les fa a la manera tradicional pot gaudir del plaer dexercitar les seves extremitats a la recerca i captura daquella oliva negra que es troba a la punta de la rameta i que inexplicablement ha escapat a anteriors raspallades. Saps que una oliva no et traurà de cap apuro però és una qüestió dorgull i fas tots els esforços possibles perquè aquell fruit caigui sobre la borrassa. També és inexplicable una llei que podríem anomenar teoria de loliva difusa, disposes la borrassa de manera que el fruit vagi caient a dins, però les raspallades produeixen salts inesperats dolives que acaben sempre fora de la borrassa, fins i tot en llocs més difícils intentes conduir-les amb les mans de manera que no sescapin, però la seva habilitat és innata i escapen fora novament. Cal tenir paciència i evitar trepitjar totes les que ja has fet quan intentes espigolar les olives difuses que han caigut fora. I sobretot no tobsessionis amb les que han caigut en dies anteriors, no són bones i empobreixen la qualitat de loli.
Totes aquestes trifulgues tenen una recompensa, el moment de portar-les al molí i veure com després dabocar-les als decantadors surten netes i polides per les cintes transportadores fins als dipòsits demmagatzemament. Crec que aquest moment reconforta tant a miniproductors com a pagesos de veritat. Les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de Cambrils són dignes de veure, la seva tecnificació i control és màxima. Crec que tots els cambrilencs ens hauríem de sentir orgullosos de tenir tres molins produint un oli de reconeguda qualitat que ben aviat podrem assaborir a la propera Festa de lOli Nou. Dedico especialment aquesta columna a tots els miniproductors de la Cope de Cambrils. Salut, auliverers!
http://www.coopcambrils.com
Jordi Moreno és enginyer informàtic
Com a miniproductor duna humil miniexplotació de cinquanta olivers, vaig decidir enguany començar a fer olives al novembre, més aviat, perquè dubtava si arribaríem al gener amb alguna oliva a larbre; les ensulfatades no havien anat gaire bé i els arbres tenien molt de fruit madur. És curiosa la transformació que sofreix aquest humil servidor, un home acostumat a treballar entre les comoditats duna oficina i que de cop i volta es troba a la intempèrie penjat duna escala armat amb un raspall fent saltar olives a tort i dret. A la feina, per precaució, no ho explico gaire, crec que no ho entendrien, però escoltant comentaris clandestins he vist que no sóc lúnic pagès amateur que fa olives a les oficines. Això em reconforta i em dóna ànims per continuar fent olives lany que ve. Sincerament, és una feina dura que enganxa, després de tot un dia de raspallar olives, tanques els ulls i encara somies olives. Qui les fa a la manera tradicional pot gaudir del plaer dexercitar les seves extremitats a la recerca i captura daquella oliva negra que es troba a la punta de la rameta i que inexplicablement ha escapat a anteriors raspallades. Saps que una oliva no et traurà de cap apuro però és una qüestió dorgull i fas tots els esforços possibles perquè aquell fruit caigui sobre la borrassa. També és inexplicable una llei que podríem anomenar teoria de loliva difusa, disposes la borrassa de manera que el fruit vagi caient a dins, però les raspallades produeixen salts inesperats dolives que acaben sempre fora de la borrassa, fins i tot en llocs més difícils intentes conduir-les amb les mans de manera que no sescapin, però la seva habilitat és innata i escapen fora novament. Cal tenir paciència i evitar trepitjar totes les que ja has fet quan intentes espigolar les olives difuses que han caigut fora. I sobretot no tobsessionis amb les que han caigut en dies anteriors, no són bones i empobreixen la qualitat de loli.
Totes aquestes trifulgues tenen una recompensa, el moment de portar-les al molí i veure com després dabocar-les als decantadors surten netes i polides per les cintes transportadores fins als dipòsits demmagatzemament. Crec que aquest moment reconforta tant a miniproductors com a pagesos de veritat. Les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de Cambrils són dignes de veure, la seva tecnificació i control és màxima. Crec que tots els cambrilencs ens hauríem de sentir orgullosos de tenir tres molins produint un oli de reconeguda qualitat que ben aviat podrem assaborir a la propera Festa de lOli Nou. Dedico especialment aquesta columna a tots els miniproductors de la Cope de Cambrils. Salut, auliverers!
http://www.coopcambrils.com
Jordi Moreno és enginyer informàtic