El comerç local, un èxit desigual
No es pot negar que en els darrers anys Cambrils sha fet un lloc dins de la demarcació com a municipi comercial i de serveis. Laugment del nombre dhabitants i el fort pes de la població de temporada han estat els principals factors que han ajudat a potenciar el comerç local. Loferta està aconseguint fidelitzar una bona part dels cambrilencs que, temps enrere, acostumaven a fer les compres fora. No només es frena la tendència de marxar fora a comprar-ho tot, sinó que també sestan captant clients de localitats veïnes, atrets per la comoditat i la tranquil·litat dels carrers de vianants, lanimació del comerç i la relativa facilitat daparcament en comparació amb daltres ciutats properes (almenys durant els mesos dhivern). En aquest darrer punt podríem reobrir el debat de laplicació de les zones blaves, però, això, ara no toca.
El comerç cambrilenc sha diversificat i sha especialitzat al mateix temps i, en general, ha guanyat en qualitat de servei. Això sha fet tant amb capital local com de nouvinguts que shan establert aquí. Tots els barris on la normativa urbanística (marcada pel criteri de zonificació) permet lestabliment de comerços i oficines, han experimentat un augment dels negocis. El barri marítim sha convertit en làrea principal de compres, mentre que aquelles zones amb més densitat de població també han registrat un increment notable de comerços i serveis. En alguns casos, la implantació de grans establiments comercials (és a dir, els supermercats Mercadona, que gaudeixen del monopoli dins del nostre municipi...) ha afectat negativament a molts negocis del ram de lalimentació, tot i que un recent canvi en lestratègia de vendes daquestes superfícies (laposta pels productes de marca blanca, per davant de les marques i els productes de proximitat) pot esdevenir una nova oportunitat per als negocis especialitzats en alimentació i productes per a la llar. Daltra banda, cal acceptar que aquests grans supermercats (tant a lEixample Platja com a la Parellada) han actuat de veritables pols generadors de nous comerços satèl·lits al seu voltant.
Malgrat tot el que hem dit, hi ha un barri que presenta dificultats per desenvolupar-se comercialment. El Barri Antic, abans el centre de Cambrils, ha vist desaparèixer gradualment el seu comerç més tradicional, tot i que encara en subsisteix. Els darrers anys sha produït un despuntament tímid gràcies a nous establiments, però el barri continua sense oferir grans possibilitats comercials, segons les conclusions dun taller dut a terme enguany amb els comerciants daquella zona. El fenomen de degradació dels barris antics sha donat a tot arreu, però actualment les ciutats grans els han recuperat per al comerç, el turisme i les noves residències (un procés conegut sota el nom de gentrificació). Reus ha densificat el nombre de comerços, mentre que el barri vell de Tarragona sembla haver mantingut el nombre destabliments al costat dun augment de locals de restauració i petits despatxos. Mentrestant, els darrers temps moltes persones shan arriscat a obrir un establiment nou al Barri Antic de Cambrils. No tothom hi ha reeixit, però els que ho han fet, així com els que shi han mantingut, contribueixen molt a lanimació del barri. No oblidem que no es tracta duna zona qualsevol, sinó del Barri Antic, patrimoni històric de la nostra població. Per augmentar-hi la capacitat comercial, no nhi ha prou amb comerços, sinó també despatxos (un sector per explotar), restaurants i cafès, oficines administratives i serveis públics. Cal fer-hi arribar gent. Per fer-ho, hem de comptar amb la complicitat dels emprenedors perquè injectin inversió al comerç del Barri Antic. Hi caldran persones creatives i perseverants. És aquí, a la fi, on entra la capacitat de lAjuntament per donar-hi limpuls definitiu: distribuir-hi serveis i oficines municipals, acabar de condicionar els carrers, facilitar-hi laccés, promocionar larranjament dels habitatges (evidentment, amb criteri), considerar lopinió dels veïns i els comerciants, i flexibilitzar i subvencionar els costos derivats de les condicions necessàries per obrir un establiment. Això darrer seria una contrapartida a la inadaptació històrica a les estrictes exigències actuals dels locals existents al barri a causa de lantiguitat dels immobles.
Manel Tarés és físic i historiador
El comerç cambrilenc sha diversificat i sha especialitzat al mateix temps i, en general, ha guanyat en qualitat de servei. Això sha fet tant amb capital local com de nouvinguts que shan establert aquí. Tots els barris on la normativa urbanística (marcada pel criteri de zonificació) permet lestabliment de comerços i oficines, han experimentat un augment dels negocis. El barri marítim sha convertit en làrea principal de compres, mentre que aquelles zones amb més densitat de població també han registrat un increment notable de comerços i serveis. En alguns casos, la implantació de grans establiments comercials (és a dir, els supermercats Mercadona, que gaudeixen del monopoli dins del nostre municipi...) ha afectat negativament a molts negocis del ram de lalimentació, tot i que un recent canvi en lestratègia de vendes daquestes superfícies (laposta pels productes de marca blanca, per davant de les marques i els productes de proximitat) pot esdevenir una nova oportunitat per als negocis especialitzats en alimentació i productes per a la llar. Daltra banda, cal acceptar que aquests grans supermercats (tant a lEixample Platja com a la Parellada) han actuat de veritables pols generadors de nous comerços satèl·lits al seu voltant.
Malgrat tot el que hem dit, hi ha un barri que presenta dificultats per desenvolupar-se comercialment. El Barri Antic, abans el centre de Cambrils, ha vist desaparèixer gradualment el seu comerç més tradicional, tot i que encara en subsisteix. Els darrers anys sha produït un despuntament tímid gràcies a nous establiments, però el barri continua sense oferir grans possibilitats comercials, segons les conclusions dun taller dut a terme enguany amb els comerciants daquella zona. El fenomen de degradació dels barris antics sha donat a tot arreu, però actualment les ciutats grans els han recuperat per al comerç, el turisme i les noves residències (un procés conegut sota el nom de gentrificació). Reus ha densificat el nombre de comerços, mentre que el barri vell de Tarragona sembla haver mantingut el nombre destabliments al costat dun augment de locals de restauració i petits despatxos. Mentrestant, els darrers temps moltes persones shan arriscat a obrir un establiment nou al Barri Antic de Cambrils. No tothom hi ha reeixit, però els que ho han fet, així com els que shi han mantingut, contribueixen molt a lanimació del barri. No oblidem que no es tracta duna zona qualsevol, sinó del Barri Antic, patrimoni històric de la nostra població. Per augmentar-hi la capacitat comercial, no nhi ha prou amb comerços, sinó també despatxos (un sector per explotar), restaurants i cafès, oficines administratives i serveis públics. Cal fer-hi arribar gent. Per fer-ho, hem de comptar amb la complicitat dels emprenedors perquè injectin inversió al comerç del Barri Antic. Hi caldran persones creatives i perseverants. És aquí, a la fi, on entra la capacitat de lAjuntament per donar-hi limpuls definitiu: distribuir-hi serveis i oficines municipals, acabar de condicionar els carrers, facilitar-hi laccés, promocionar larranjament dels habitatges (evidentment, amb criteri), considerar lopinió dels veïns i els comerciants, i flexibilitzar i subvencionar els costos derivats de les condicions necessàries per obrir un establiment. Això darrer seria una contrapartida a la inadaptació històrica a les estrictes exigències actuals dels locals existents al barri a causa de lantiguitat dels immobles.
Manel Tarés és físic i historiador