Estadístiques
Em cau a les mans un retall de premsa recent sobre el nombre de persones immigrades empadronades als nostres municipis. M'assabento que a Cambrils l'any passat hi havia un total de 6.885 empadronats vinguts de fora de l'Estat o, el que és el mateix, més d'un de cada cinc cambrilencs (el 21,7%). El percentatge és alt, superior a la mitjana de Catalunya (18,6%), però bastant inferior al 41% de Salou (!) i al 31% d'Ulldecona, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i altres pobles de les Terres de l'Ebre.
Fascinat per l'estadística, remeno en les monumentals bases de dades de l'Instituto Nacional de Estadística (www.ine.es) i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.cat) i acabo dibuixant el meu particular perfil sobre qui som, com som i què fem els cambrilencs. El resultat d'aquesta investigació omple els paràgrafs següents. Abans de llegir, permeteu-me tan sols recordar que les dades es divideixen en tres categories: les que són veritat, les que són mentida i les estadístiques. Per començar, resulta que Cambrils és gairebé l'exemple perfecte de societat paritària, perquè els seus 31.720 habitants empadronats a 1 de gener de 2009 es divideixen en 15.861 eambrilencs i 15.859 cambrilenques. Els homes, doncs, guanyen de dos. O guanyaven, perquè d'això ja en fa 14 mesos i molt ha plogut (mai millor dit) des de llavors. Estigui com estigui ara la distribució per sexes, el que és segur és que som un poble jove. Si més no, més jove que el conjunt del Baix Camp i Catalunya. El 17% dels empadronats tenen menys de 14 anys i això és una mica més que a la comarca i al país. I només el 12% tenen més de 65 anys, i això és bastant menys que a les altres dues referències. Per cert que allò tan repetit que Cambrils creix a un ritme de mil habitants per any continua sent cert, però ja no tant. La diferència entre 2009 i 2008 va ser de 764 persones més, 190 de les quals per creixement vegetatiu (diferència entre naixements i defuncions) i, per tant, gairebé 600 per immigració
El 80% dels eambrilencs vivim en un habitatge de propietat, tot i que gairebé la meitat encara paguen la hipoteca, mentre que el 13% prefereix anar de lloguer. O, si més no, això era el 2001, any de les darreres dades publicades. Potser ara, amb un cicle immobiliari que va arribar a dalt de tot i que després va fer llufa, el nombre d'hipotecats ha pujat encara més. Però si parlem d'habitatge, allò que crida més l'atenció és la gran desproporció entre habitatges principals, on vivim habitualment, i els de segona residència. Per cada pis o casa principal, n'hi ha dos de segona residència, exactament a l'inrevés que al conjunt del Baix Camp i en una proporció més de vuit cops més gran que la mitjana catalana.
Naturalment, la febre constructora ha tingut contrapartides, bones i dolentes. La superfície agrària va disminuir en 600 hectàrees (gairebé un 30% del total) durant la darrera dècada del segle passat. Potser hi ajuda que els pisos són a Cambrils una mica més grans que al conjunt del país i, sobretot, que les cases tenen menys alçada. Des d'un altre punt de vista, el totxo ha portat riquesa: el pes del valor afegit del sector de la construcció és a Cambrils el 30% més gran que al Baix Camp i el 60% superior a la mitjana catalana. En la perspectiva dels ingressos municipals, per cada cambrilenc empadronat hi ha 1,4 rebuts d'IBI, mentre que al Baix Camp són 0,9 rebuts per habitant i en el conjunt de Catalunya 0,7 rebuts per habitant. Però la bombolla immobiliària ha esclatat i la gallina dels ous d'or ha hagut de prendre's vacances forçades: el 2008 només es van començar 24 habitatges -cap de protecció oficial, per cert-enfront als 416 de l'any anterior. Això significa una frenada del 94%, molt superior a la comarcal (75%) i la catalana (68%).
Si en voleu encara més, capbusseu-vos a Internet i trobareu dades per a tots els gustos. Però no oblideu que, com va dir l'escriptor francès Edmond Gouncourt, "l'estadística és la primera de les ciències inexactes". O, com va afirmar l'irlandès George Bernard Shaw, "l'estadística és una ciència que demostra que si el meu veí té dos cotxes i jo no en tinc cap, els dos en tenim un cadascú". Com podeu comprovar, a Internet no només s'hi troben estadístiques...
Fascinat per l'estadística, remeno en les monumentals bases de dades de l'Instituto Nacional de Estadística (www.ine.es) i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.cat) i acabo dibuixant el meu particular perfil sobre qui som, com som i què fem els cambrilencs. El resultat d'aquesta investigació omple els paràgrafs següents. Abans de llegir, permeteu-me tan sols recordar que les dades es divideixen en tres categories: les que són veritat, les que són mentida i les estadístiques. Per començar, resulta que Cambrils és gairebé l'exemple perfecte de societat paritària, perquè els seus 31.720 habitants empadronats a 1 de gener de 2009 es divideixen en 15.861 eambrilencs i 15.859 cambrilenques. Els homes, doncs, guanyen de dos. O guanyaven, perquè d'això ja en fa 14 mesos i molt ha plogut (mai millor dit) des de llavors. Estigui com estigui ara la distribució per sexes, el que és segur és que som un poble jove. Si més no, més jove que el conjunt del Baix Camp i Catalunya. El 17% dels empadronats tenen menys de 14 anys i això és una mica més que a la comarca i al país. I només el 12% tenen més de 65 anys, i això és bastant menys que a les altres dues referències. Per cert que allò tan repetit que Cambrils creix a un ritme de mil habitants per any continua sent cert, però ja no tant. La diferència entre 2009 i 2008 va ser de 764 persones més, 190 de les quals per creixement vegetatiu (diferència entre naixements i defuncions) i, per tant, gairebé 600 per immigració
El 80% dels eambrilencs vivim en un habitatge de propietat, tot i que gairebé la meitat encara paguen la hipoteca, mentre que el 13% prefereix anar de lloguer. O, si més no, això era el 2001, any de les darreres dades publicades. Potser ara, amb un cicle immobiliari que va arribar a dalt de tot i que després va fer llufa, el nombre d'hipotecats ha pujat encara més. Però si parlem d'habitatge, allò que crida més l'atenció és la gran desproporció entre habitatges principals, on vivim habitualment, i els de segona residència. Per cada pis o casa principal, n'hi ha dos de segona residència, exactament a l'inrevés que al conjunt del Baix Camp i en una proporció més de vuit cops més gran que la mitjana catalana.
Naturalment, la febre constructora ha tingut contrapartides, bones i dolentes. La superfície agrària va disminuir en 600 hectàrees (gairebé un 30% del total) durant la darrera dècada del segle passat. Potser hi ajuda que els pisos són a Cambrils una mica més grans que al conjunt del país i, sobretot, que les cases tenen menys alçada. Des d'un altre punt de vista, el totxo ha portat riquesa: el pes del valor afegit del sector de la construcció és a Cambrils el 30% més gran que al Baix Camp i el 60% superior a la mitjana catalana. En la perspectiva dels ingressos municipals, per cada cambrilenc empadronat hi ha 1,4 rebuts d'IBI, mentre que al Baix Camp són 0,9 rebuts per habitant i en el conjunt de Catalunya 0,7 rebuts per habitant. Però la bombolla immobiliària ha esclatat i la gallina dels ous d'or ha hagut de prendre's vacances forçades: el 2008 només es van començar 24 habitatges -cap de protecció oficial, per cert-enfront als 416 de l'any anterior. Això significa una frenada del 94%, molt superior a la comarcal (75%) i la catalana (68%).
Si en voleu encara més, capbusseu-vos a Internet i trobareu dades per a tots els gustos. Però no oblideu que, com va dir l'escriptor francès Edmond Gouncourt, "l'estadística és la primera de les ciències inexactes". O, com va afirmar l'irlandès George Bernard Shaw, "l'estadística és una ciència que demostra que si el meu veí té dos cotxes i jo no en tinc cap, els dos en tenim un cadascú". Com podeu comprovar, a Internet no només s'hi troben estadístiques...