Internet a la feina
Un estudi recent realitzat a la Universitat de Melbourne indica que els treballadors que poden accedir lliurement a Internet des de la feina són un 9% més productius respecte als que no ho poden fer, sempre que no hi dediquin més d'un 20% de la seva jornada laboral. L'accés lliure a Internet en el lloc de treball és un tema força controvertit i moltes empreses ja fa anys van optar per capar els seus empleats, de manera que no puguin accedir a pàgines que no siguin estrictament relacionades amb la feina. L'estudi posa en entredit aquesta política de control i destaca que el 70% dels treballadors estudiats utilitzen Internet a la feina per cercar informació de productes o llegir diaris en línea. Entrar en jocs via web o veure vídeos del Youtube són la cinquena i setena activitats més populars.
Malgrat els efectes beneficiosos que suposa l'Internet lliure per a la productivitat dels treballadors, hem de tenir en compte que deixem oberta una porta d'entrada a molts perills que poden afectar al bon funcionament dels sistemes informàtics de l'empresa o que fins i tot poden comprometre greument la seva seguretat. Per aquest motiu, i us parlo des de l'experiència com a administrador de sistemes, recomano que si l'accés a Internet a la feina es lliure sigui supervisat de manera automàtica per algun mecanisme de proxy, ja sigui proporcionat pel mateix proveïdor de serveis o configurat pels informàtics de l'empresa. El proxy és un ordinador on tenim configurat un programa que fa de pont entre Internet i la xarxa d'ordinadors de l'empresa. Antigament es recomanava la instal·lació d'aquests quan les línies de dades tenien poca capacitat de transmissió. Actuaven com a acceleradors de la connexió a Internet perquè guardaven les pàgines de les descàrregues dels altres usuaris. Avui en dia, les línies tenen
un ample de banda molt superior i els proxys actuen principalment com a policies.
Els que som "currantes" hem d'estar a l'aguait quan estem navegant a la feina, perquè pot existir un proxy que estigui guardant registre de totes les nostres accions. Hem de pensar que són totalment transparents i proporcionen a l'administrador de la xarxa un detall exhaustiu de tot el que hem fet: pàgines consultades, hores de consulta, durada de les consultes, etc. Un ús racional de la web no aixecarà sospites, no passa res si fem una gestió electrònica amb el banc, consultem el nostre correu personal o visitem diaris digitals, el problema és quan se sobrepassa el llindar del 20%, el proxy ens apuntarà directament com a sospitosos. Serveis que generen molt de tràfic com el Youtube ens situaran en el top ten d'usuaris amb més consum d'ampla de banda. Per evitar problemes potser sempre és bo preguntar als companys de feina si està ben vist accedir puntualment a Internet per motius personals, bàsicament ensumar quin aire es respira a l'oficina sobre aquest tema.
He parlat del servei de navegació, però hem de ser conscients que les eines de missatgeria instantània com el popular Messenger o de descàrrega p2p com l'Emule o l'Ares també poden ser controlades mitjançant proxys o tallafocs corporatius. Recomano no utilitzar-les en un entorn de treball per evitar que de manera inconscient es puguin transferir dades privades de la nostra empresa a tercers, comprometent greument el seu funcionament.
Malgrat els efectes beneficiosos que suposa l'Internet lliure per a la productivitat dels treballadors, hem de tenir en compte que deixem oberta una porta d'entrada a molts perills que poden afectar al bon funcionament dels sistemes informàtics de l'empresa o que fins i tot poden comprometre greument la seva seguretat. Per aquest motiu, i us parlo des de l'experiència com a administrador de sistemes, recomano que si l'accés a Internet a la feina es lliure sigui supervisat de manera automàtica per algun mecanisme de proxy, ja sigui proporcionat pel mateix proveïdor de serveis o configurat pels informàtics de l'empresa. El proxy és un ordinador on tenim configurat un programa que fa de pont entre Internet i la xarxa d'ordinadors de l'empresa. Antigament es recomanava la instal·lació d'aquests quan les línies de dades tenien poca capacitat de transmissió. Actuaven com a acceleradors de la connexió a Internet perquè guardaven les pàgines de les descàrregues dels altres usuaris. Avui en dia, les línies tenen
un ample de banda molt superior i els proxys actuen principalment com a policies.
Els que som "currantes" hem d'estar a l'aguait quan estem navegant a la feina, perquè pot existir un proxy que estigui guardant registre de totes les nostres accions. Hem de pensar que són totalment transparents i proporcionen a l'administrador de la xarxa un detall exhaustiu de tot el que hem fet: pàgines consultades, hores de consulta, durada de les consultes, etc. Un ús racional de la web no aixecarà sospites, no passa res si fem una gestió electrònica amb el banc, consultem el nostre correu personal o visitem diaris digitals, el problema és quan se sobrepassa el llindar del 20%, el proxy ens apuntarà directament com a sospitosos. Serveis que generen molt de tràfic com el Youtube ens situaran en el top ten d'usuaris amb més consum d'ampla de banda. Per evitar problemes potser sempre és bo preguntar als companys de feina si està ben vist accedir puntualment a Internet per motius personals, bàsicament ensumar quin aire es respira a l'oficina sobre aquest tema.
He parlat del servei de navegació, però hem de ser conscients que les eines de missatgeria instantània com el popular Messenger o de descàrrega p2p com l'Emule o l'Ares també poden ser controlades mitjançant proxys o tallafocs corporatius. Recomano no utilitzar-les en un entorn de treball per evitar que de manera inconscient es puguin transferir dades privades de la nostra empresa a tercers, comprometent greument el seu funcionament.