Un any mes
Sempre, quan un any es va acabant, és hora de fer balanços, de mirar una mica enrere i veure què i com han passat els darrers mesos. Aquest any 2009 també. Ha estat un any que per a molts haurà tingut un balanç negatiu (la crisi que arriba a tot arreu), però també hi ha gent que el valorarà positivament.
Des del meu racó de la Revista, fer una mirada enrere significa veure molts anys que ja han passat, escrivint cada mes un article relacionat o relatiu a l'activitat física, l'entrenament o la salut.
Aquest any hi ha un aspecte en el qual m'he anat fixant amb detall i que m'ha cridat poderosament l'atenció, segurament com a moltes altres persones, tenint en compte, però, que jo m'he fixat quasi exclusivament en el "com ha passat" i no pas en el "què ha passat". Per mi han estat molt més importants els mitjans i les formes d'aconseguir-ho que no pas tot allò aconseguit. Estic parlant del Barça.
Crec que quasi mai en tots els anys que porto fent l'article mensual havia parlat del futbol professional. És més, els que em coneixen bé saben que sóc extremadament crític amb la majoria de coses que l'envolten. Aquesta vegada, però, hi ha alguns aspectes diferenciadors de moltíssima importància que mereixen ser destacats.
No m'importa gaire el fet que el Barça hagi aconseguit tots els campionats que ha disputat el 2009, però m'apassiona la nova filosofia, plena de valors, que s'ha implantat des del moment en què Josep Guardiola i tot el seu staff han arribat al primer equip.
Molta gent parla de Messi, de Xavi, Iniesta... Mireu, la clau perquè un equip funcioni, i més si és professional, rau en tres aspectes:
1. Que l'staff tècnic sàpiga què vol fer i com ho vol fer.
2. Què sàpiga transmetre-ho al seu equip.
3. Que l'equip cregui en allò que li estan explicant.
En primer lloc l'staff tècnic. Que ningú pensi que Guardiola és un il·luminat o que té poders. El que té és un gran sentit comú, els estudis necessaris per fer d'entrenador de Primera Divisió i un grup de gent al darrere que van en perfecta sintonia amb ell, creuen el mateix que ell i resolen des de la mateixa organització. Atenció, no li trec cap mèrit, al contrari.
El poder de motivació i de transmissió d'idees, plantejaments i seqüències del joc per part de l'entrenador i del seu staff ha estat tan perfecte que quasi sembla impossible. Sembla que no hi ha ningú en aquell vestidor que se senti distant, foraster o apartat. Tothom compta, tothom és important. Sembla que sempre totes les cartes estan damunt la taula.
Per últim el que ha fet l'equip amb tota la sèrie de disciplines i plantejaments, no de joc, sinó de vida, que els han proposat, ha estat una veritable professió de fe. Ningú ha aixecat la veu per anar cada dia a esmorzar a la ciutat esportiva, ni per estar-s'hi tot el matí i també a dinar, ni per controlar de forma controlada la vida nocturna. És com llegir la Bíblia -benaurats aquells que creuran sense veure-, i aquí en tenim els resultats, sis de sis.
Joan Golobart, perico i llicenciat en Educació Física, diu amb molta raó que els estudis de la condició física ens indicarien que es impossible que una plantilla d'esportistes ofereixi un rendiment tan elevat en totes les fases de l'any. El conjunt del desgast físic i mental podria arribar a provocar pànic a l'èxit. Però el Barça ho ha fet. Els seus números són d'escàndol, però permeteu que em quedi amb les seves paraules:
Compromís, defensa dels colors, sacrifici, sentit del deure, treball, persistència, serenitat, humilitat, abnegació, perseverança, detallisme, esperit de lluita, ambició, continuïtat, il·lusió, dia a dia.
Gràcies, Pep. Gràcies, Barça. Feliç 2010 a tothom.
Des del meu racó de la Revista, fer una mirada enrere significa veure molts anys que ja han passat, escrivint cada mes un article relacionat o relatiu a l'activitat física, l'entrenament o la salut.
Aquest any hi ha un aspecte en el qual m'he anat fixant amb detall i que m'ha cridat poderosament l'atenció, segurament com a moltes altres persones, tenint en compte, però, que jo m'he fixat quasi exclusivament en el "com ha passat" i no pas en el "què ha passat". Per mi han estat molt més importants els mitjans i les formes d'aconseguir-ho que no pas tot allò aconseguit. Estic parlant del Barça.
Crec que quasi mai en tots els anys que porto fent l'article mensual havia parlat del futbol professional. És més, els que em coneixen bé saben que sóc extremadament crític amb la majoria de coses que l'envolten. Aquesta vegada, però, hi ha alguns aspectes diferenciadors de moltíssima importància que mereixen ser destacats.
No m'importa gaire el fet que el Barça hagi aconseguit tots els campionats que ha disputat el 2009, però m'apassiona la nova filosofia, plena de valors, que s'ha implantat des del moment en què Josep Guardiola i tot el seu staff han arribat al primer equip.
Molta gent parla de Messi, de Xavi, Iniesta... Mireu, la clau perquè un equip funcioni, i més si és professional, rau en tres aspectes:
1. Que l'staff tècnic sàpiga què vol fer i com ho vol fer.
2. Què sàpiga transmetre-ho al seu equip.
3. Que l'equip cregui en allò que li estan explicant.
En primer lloc l'staff tècnic. Que ningú pensi que Guardiola és un il·luminat o que té poders. El que té és un gran sentit comú, els estudis necessaris per fer d'entrenador de Primera Divisió i un grup de gent al darrere que van en perfecta sintonia amb ell, creuen el mateix que ell i resolen des de la mateixa organització. Atenció, no li trec cap mèrit, al contrari.
El poder de motivació i de transmissió d'idees, plantejaments i seqüències del joc per part de l'entrenador i del seu staff ha estat tan perfecte que quasi sembla impossible. Sembla que no hi ha ningú en aquell vestidor que se senti distant, foraster o apartat. Tothom compta, tothom és important. Sembla que sempre totes les cartes estan damunt la taula.
Per últim el que ha fet l'equip amb tota la sèrie de disciplines i plantejaments, no de joc, sinó de vida, que els han proposat, ha estat una veritable professió de fe. Ningú ha aixecat la veu per anar cada dia a esmorzar a la ciutat esportiva, ni per estar-s'hi tot el matí i també a dinar, ni per controlar de forma controlada la vida nocturna. És com llegir la Bíblia -benaurats aquells que creuran sense veure-, i aquí en tenim els resultats, sis de sis.
Joan Golobart, perico i llicenciat en Educació Física, diu amb molta raó que els estudis de la condició física ens indicarien que es impossible que una plantilla d'esportistes ofereixi un rendiment tan elevat en totes les fases de l'any. El conjunt del desgast físic i mental podria arribar a provocar pànic a l'èxit. Però el Barça ho ha fet. Els seus números són d'escàndol, però permeteu que em quedi amb les seves paraules:
Compromís, defensa dels colors, sacrifici, sentit del deure, treball, persistència, serenitat, humilitat, abnegació, perseverança, detallisme, esperit de lluita, ambició, continuïtat, il·lusió, dia a dia.
Gràcies, Pep. Gràcies, Barça. Feliç 2010 a tothom.