Els canelons
En un col·loqui es parlava de cuina catalana, i tot comentant l'edició d'un fullet d'en Nèstor Luján titulat "Así se come en Cataluña", se li va retreure que d'entre els plats de cuina catalana no apareguessin els cannelloni, plat que no sol faltar, sobretot en el clàssic dinar del dia de Sant Esteve, que apareix triomfalment a tantes i tantes taules del nostre país. Fins a cert punt l'observació era encertada, perquè els cannelloni, que nosaltres anomenem canelons, tenen carnet d'identitat entre nosaltres.
La primera vegada que vaig viatjar a Itàlia, en arribar a Milà, el primer plat amb el qual vaig topar -a part de l'anti-pasto- van ser els cannelloni a la crema. Sigui amb aquest nom sigui amb altres de tipus més localista, de cannelloni se'n troben per tota la península italiana. Per tant, si bé pot ser discutible d'incloure el plat en la moderna cuina catalana, queda fora de tota discussió que els cannelloni són un plat absolutament italià, realitzat amb els mateixos ingredients que fem servir nosaltres i amb manipulacions semblants. Els canelons catalans no són altra cosa que l'adaptació d'aquest plat italià, feta durant el segle XX pels cuiners italians que es van establir a Barcelona.
Encara que no es tracti d'una creació autòctona catalana, aquest plat -com el dels macarrons- va tenir un gran èxit entre la nostra burgesia i va passar, a poc a poc, de la cuina pública a la privada de la ciutat i d'aquesta a la cuina rural.
Els cannelloni són unes de les pastes més antigues que existeixen a Itàlia. No s'ha pogut saber qui va inventar els cannelloni; és un misteri, com també ho és el de la invenció de la pasta. Nosaltres creiem que es tracta d'una idea producte del geni i de la necessitat popular, que s'ha gestat simultàniament a Sicília, a Nàpols, a la Toscana i a la Ligúria.
Resumint, doncs, els cannelloni són un plat originari d'Itàlia, possiblement del segle XVI, d'una pasta feta amb farina i aigua, i amb un farciment que pot variar, fets al forn i coberts d'una beixamel o altres salses a la crema. Hem trobat fórmules de cannelloni a gairebé tots els receptaris italians de totes les regions. És un plat que ha arribat a ser simbòlic i que posteriorment ha estat adoptat per molts països com França, Bèlgica i Suïssa, i sobretot per la Catalunya moderna. A la resta d'Espanya no ha tingut tanta acceptació.
La pasta és un dels plats de més aliment, més fàcils de preparar i més barats que ha inventat l'home.
La primera vegada que vaig viatjar a Itàlia, en arribar a Milà, el primer plat amb el qual vaig topar -a part de l'anti-pasto- van ser els cannelloni a la crema. Sigui amb aquest nom sigui amb altres de tipus més localista, de cannelloni se'n troben per tota la península italiana. Per tant, si bé pot ser discutible d'incloure el plat en la moderna cuina catalana, queda fora de tota discussió que els cannelloni són un plat absolutament italià, realitzat amb els mateixos ingredients que fem servir nosaltres i amb manipulacions semblants. Els canelons catalans no són altra cosa que l'adaptació d'aquest plat italià, feta durant el segle XX pels cuiners italians que es van establir a Barcelona.
Encara que no es tracti d'una creació autòctona catalana, aquest plat -com el dels macarrons- va tenir un gran èxit entre la nostra burgesia i va passar, a poc a poc, de la cuina pública a la privada de la ciutat i d'aquesta a la cuina rural.
Els cannelloni són unes de les pastes més antigues que existeixen a Itàlia. No s'ha pogut saber qui va inventar els cannelloni; és un misteri, com també ho és el de la invenció de la pasta. Nosaltres creiem que es tracta d'una idea producte del geni i de la necessitat popular, que s'ha gestat simultàniament a Sicília, a Nàpols, a la Toscana i a la Ligúria.
Resumint, doncs, els cannelloni són un plat originari d'Itàlia, possiblement del segle XVI, d'una pasta feta amb farina i aigua, i amb un farciment que pot variar, fets al forn i coberts d'una beixamel o altres salses a la crema. Hem trobat fórmules de cannelloni a gairebé tots els receptaris italians de totes les regions. És un plat que ha arribat a ser simbòlic i que posteriorment ha estat adoptat per molts països com França, Bèlgica i Suïssa, i sobretot per la Catalunya moderna. A la resta d'Espanya no ha tingut tanta acceptació.
La pasta és un dels plats de més aliment, més fàcils de preparar i més barats que ha inventat l'home.