Elogi de l'alcalde de poble
Quanta hipocresia i irresponsabilitat política hi ha hagut en el debat sobre la decisió de l'Ajuntament d'Ascó d'oferir-se per acollir el futur MTC (Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius, altrament dit cementiri nuclear), és a dir, una instal·lació permanent on emmagatzemar els residus que des de fa quaranta anys produeixen totes les centrals nuclears espanyoles -incloses les d'Ascó- i que fins ara s'han anat guardant a les mateixes centrals o ens les han guardat, a un cost altíssim, els francesos.
Els mateixos partits que al Congrés dels Diputats havien votat a favor de la construcció del magatzem, han pressionat, amenaçat i desautoritzat l'alcalde i els regidors locals i s'han sumat al carro de les manifestacions convocades per unes persones i col·lectius que, naturalment, tenen tant de dret a manifestar públicament la seva posició com el que tenen aquelles altres persones i col·lectius, no tan sorollosos, que pensen exactament el contrari.
I davant d'aquest panorama, alimentat per una espiral mediàtica increïble, apareix la figura de l'alcalde d'Ascó, un personatge al qual amb prou feines hem sentit la veu però que coneix millor que ningú què li convé més al seu poble i què pensen realment els asconencs i asconenques, les úniques persones a les quals ha de donar comptes. Partits i institucions no només l'han deixat sol a les potes dels cavalls sinó que aquests mateixos partits i institucions no han dubtat a atiar els cavalls.
Malgrat la cridòria, amenaces i coaccions, l'alcalde s'ha mantingut ferm, amb el suport d'una bona part del seu ajuntament i intuïm que molt probablement també del seu poble. Més enllà del debat nuclear, que no és l'objecte d'aquest article, és inevitable la simpatia envers la persona i, per extensió, a totes les persones que tot sovint esmercen il·lusions, esforços i salut per treballar per l'interès del comú. Les dificultats, disgustos i atacs personals que han de suportar els alcaldes i regidors de pobles petits no es compensen amb els diners, que acostumen a ser escassos, o cap, que aquests edils reben en compensació per l'exercici del càrrec. I que, sorprenentment, els demagogs de guàrdia sempre troben que són massa.
Per desgràcia, sempre hi ha l'excepció que confirma la regla i els mitjans de comunicació han explicat alguns casos d'alcaldes lucrats il·lícitament amb el seu càrrec. El poder corromp, especialment quan es té la capacitat de dissenyar o modificar plans urbanístics, i dins dels polítics locals n'hi ha que se n'han aprofitat en benefici propi. Naturalment, cal que paguin, políticament o penalment, pel que hagin fet, però cal no oblidar que són l'excepció. Però, per molta repercussió pública que tenen aquests casos, no tots els polítics són iguals.
Ni tots els alcaldes i regidors de pobles petits són uns aprofitats, ni tampoc no ho són els alcaldes i regidors de ciutats i municipis més grans. "Són mals temps per als polítics", deia fa pocs dies l'alcalde de Cambrils. Ben cert, i són els mateixos polítics els que han de fer una profunda autoreflexió sobre què fan malament perquè el grau de simpatia que desperten entre la població sigui tan baix. Però això no treu que, tal com estem organitzats, la nostra societat necessita de gent que es dediqui a la política, ja sigui exercint un modest càrrec d'un ajuntament petit o amb dedicació a altres institucions de més volada. I que ho facin amb il·lusió i ganes, i també amb capacitat demostrada per millorar la nostra societat, però sense que aquesta dedicació els hagi de perjudicar des del punt de vista econòmic.
Que fàcil que és escampar porqueria en forma de comentaris anònims i poca-soltes a peu de notícia. Que fàcil i que covard!
Els mateixos partits que al Congrés dels Diputats havien votat a favor de la construcció del magatzem, han pressionat, amenaçat i desautoritzat l'alcalde i els regidors locals i s'han sumat al carro de les manifestacions convocades per unes persones i col·lectius que, naturalment, tenen tant de dret a manifestar públicament la seva posició com el que tenen aquelles altres persones i col·lectius, no tan sorollosos, que pensen exactament el contrari.
I davant d'aquest panorama, alimentat per una espiral mediàtica increïble, apareix la figura de l'alcalde d'Ascó, un personatge al qual amb prou feines hem sentit la veu però que coneix millor que ningú què li convé més al seu poble i què pensen realment els asconencs i asconenques, les úniques persones a les quals ha de donar comptes. Partits i institucions no només l'han deixat sol a les potes dels cavalls sinó que aquests mateixos partits i institucions no han dubtat a atiar els cavalls.
Malgrat la cridòria, amenaces i coaccions, l'alcalde s'ha mantingut ferm, amb el suport d'una bona part del seu ajuntament i intuïm que molt probablement també del seu poble. Més enllà del debat nuclear, que no és l'objecte d'aquest article, és inevitable la simpatia envers la persona i, per extensió, a totes les persones que tot sovint esmercen il·lusions, esforços i salut per treballar per l'interès del comú. Les dificultats, disgustos i atacs personals que han de suportar els alcaldes i regidors de pobles petits no es compensen amb els diners, que acostumen a ser escassos, o cap, que aquests edils reben en compensació per l'exercici del càrrec. I que, sorprenentment, els demagogs de guàrdia sempre troben que són massa.
Per desgràcia, sempre hi ha l'excepció que confirma la regla i els mitjans de comunicació han explicat alguns casos d'alcaldes lucrats il·lícitament amb el seu càrrec. El poder corromp, especialment quan es té la capacitat de dissenyar o modificar plans urbanístics, i dins dels polítics locals n'hi ha que se n'han aprofitat en benefici propi. Naturalment, cal que paguin, políticament o penalment, pel que hagin fet, però cal no oblidar que són l'excepció. Però, per molta repercussió pública que tenen aquests casos, no tots els polítics són iguals.
Ni tots els alcaldes i regidors de pobles petits són uns aprofitats, ni tampoc no ho són els alcaldes i regidors de ciutats i municipis més grans. "Són mals temps per als polítics", deia fa pocs dies l'alcalde de Cambrils. Ben cert, i són els mateixos polítics els que han de fer una profunda autoreflexió sobre què fan malament perquè el grau de simpatia que desperten entre la població sigui tan baix. Però això no treu que, tal com estem organitzats, la nostra societat necessita de gent que es dediqui a la política, ja sigui exercint un modest càrrec d'un ajuntament petit o amb dedicació a altres institucions de més volada. I que ho facin amb il·lusió i ganes, i també amb capacitat demostrada per millorar la nostra societat, però sense que aquesta dedicació els hagi de perjudicar des del punt de vista econòmic.
Que fàcil que és escampar porqueria en forma de comentaris anònims i poca-soltes a peu de notícia. Que fàcil i que covard!