No sempre ens en sortim
L'últim dia de l'any, aquell en què la gent només està per comptar els grans de raïm per a les campanades, els mitjans de comunicació ens van sorprendre amb una desagradable notícia: la reducció dels autobusos entre Cambrils i l'estació de tren de l'AVE a Perafort. No sé si per efecte de la data en què es va donar a conèixer, o per altres motius, la informació no ha generat ni molta polèmica ni massa reaccions, en cap àmbit. Desconec els motius de tanta indiferència, però m'ha sorprès. Suposo que alguns deveu recordar que sobre el tema, el del mal transport públic entre l'estació del Camp i diferents poblacions de la Costa Daurada ja hi he pegat algunes fanalades, sempre en un sentit molt crític. Han estat lamentacions en el desert, perquè les coses han estat sempre igual de malament. No amago que són crítiques d'usuari i, si voleu, interessades, però em sembla que són perfectament compartibles per centenars de ciutadans molt més habituals i que pateixen aquest problema de forma més contundent.
El cert és que l'autoritat competent en la matèria, no la que està on jo visc, sinó la que ens governa als catalans, ha decidit que els cambrilencs, els vila-secans i els salouencs que vulguem anar a agafar l'AVE en transport públic ens apanyem pel nostre compte, en cotxe particular o en taxi. Si no, ens obliguen a anar a Saragossa o a Madrid amb el tren de les 8 del matí i tornar d'aquestes ciutats a última hora, perquè el bus de tornada surt de Perafort a les 23.40 hores. És a dir, ho han deixat en un bus d'anada, a les 7 del matí, i un altre de tornada a tres quarts de dotze de la nit. Si no fos perquè és veritat i perquè ve d'una institució tan seriosa com la Generalitat, faria riure, però el sentiment que genera és de ràbia i d'impotència.
Se suposa que els raonaments que han esgrimit, "la baixa afluència d'usuaris", deuen estar fonamentats en estudis seriosos que ha realitzat el nostre Govern, però desconec si han elaborat altres treballs per intentar saber el perquè de la manca d'usuaris. Han esbrinat per què la gent evitava agafar aquesta línia? S'han preguntat si la qualitat del servei afectava la seva poca utilització? I sobretot, han analitzat si la llarga durada del trajecte (75-80 minuts per arribar a Cambrils) exercia un efecte dissuasori en el ciutadà i per això optava pel transport privat? Se suposa que sí que ho han tingut en compte i que malgrat tot han tirat endavant una mesura que comptada numèricament, segons les seves estadístiques, afectarà i emprenyarà ben poca gent.
De res deuen servir arguments com l'impuls del transport públic o com la contribució a la sostenibilitat. Tant és, les xifres canten i com que no hi ha clientela tanquen la paradeta i deixen un servei testimonial, no sigui cas que es queixin. Però l'estació del Camp és la del AVE però també la de l'Avant que porta a Lleida o a Barcelona, amb poc èxit, tot sigui dit. Però com volen que triomfi, que la gent agafi aquests trens ràpids, si no es posen facilitats per accedir-hi!
Mentiria si no expliqués que la mesura només és per deu mesos a l'any. Al juliol i a l'agost, n'hi haurà més, com abans, se suposa. És un detall per als madrilenys, manyós i lleidatans que ens visiten aquests 60 dies, però totalment insuficient. Diuen que és per la temporada turística. Si que compten curt! Tan sovint que es parla de l'estacionalitat del nostre turisme i de la necessitat de fer accions per allargar la temporada, i és la mateixa administració qui ho limita a 60 dies. Està clar que són els mesos més intensos, però si poséssim els mitjans segurament afavoriríem un sector que travessa una forta crisi.
Però es veu que les coses són així, que els ciutadans d'aquestes tres localitats de la Costa Daurada ens hem de resignar, com sembla que ja ho han fet les nostres institucions públiques i privades, que no han reaccionat davant un nou abús. Així doncs, a resignar-nos i a constatar que al contrari del que canten els Manel, no ens en sortim, encara que, com diuen ells, "a vegades, contra tot pronòstic, una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic".
El cert és que l'autoritat competent en la matèria, no la que està on jo visc, sinó la que ens governa als catalans, ha decidit que els cambrilencs, els vila-secans i els salouencs que vulguem anar a agafar l'AVE en transport públic ens apanyem pel nostre compte, en cotxe particular o en taxi. Si no, ens obliguen a anar a Saragossa o a Madrid amb el tren de les 8 del matí i tornar d'aquestes ciutats a última hora, perquè el bus de tornada surt de Perafort a les 23.40 hores. És a dir, ho han deixat en un bus d'anada, a les 7 del matí, i un altre de tornada a tres quarts de dotze de la nit. Si no fos perquè és veritat i perquè ve d'una institució tan seriosa com la Generalitat, faria riure, però el sentiment que genera és de ràbia i d'impotència.
Se suposa que els raonaments que han esgrimit, "la baixa afluència d'usuaris", deuen estar fonamentats en estudis seriosos que ha realitzat el nostre Govern, però desconec si han elaborat altres treballs per intentar saber el perquè de la manca d'usuaris. Han esbrinat per què la gent evitava agafar aquesta línia? S'han preguntat si la qualitat del servei afectava la seva poca utilització? I sobretot, han analitzat si la llarga durada del trajecte (75-80 minuts per arribar a Cambrils) exercia un efecte dissuasori en el ciutadà i per això optava pel transport privat? Se suposa que sí que ho han tingut en compte i que malgrat tot han tirat endavant una mesura que comptada numèricament, segons les seves estadístiques, afectarà i emprenyarà ben poca gent.
De res deuen servir arguments com l'impuls del transport públic o com la contribució a la sostenibilitat. Tant és, les xifres canten i com que no hi ha clientela tanquen la paradeta i deixen un servei testimonial, no sigui cas que es queixin. Però l'estació del Camp és la del AVE però també la de l'Avant que porta a Lleida o a Barcelona, amb poc èxit, tot sigui dit. Però com volen que triomfi, que la gent agafi aquests trens ràpids, si no es posen facilitats per accedir-hi!
Mentiria si no expliqués que la mesura només és per deu mesos a l'any. Al juliol i a l'agost, n'hi haurà més, com abans, se suposa. És un detall per als madrilenys, manyós i lleidatans que ens visiten aquests 60 dies, però totalment insuficient. Diuen que és per la temporada turística. Si que compten curt! Tan sovint que es parla de l'estacionalitat del nostre turisme i de la necessitat de fer accions per allargar la temporada, i és la mateixa administració qui ho limita a 60 dies. Està clar que són els mesos més intensos, però si poséssim els mitjans segurament afavoriríem un sector que travessa una forta crisi.
Però es veu que les coses són així, que els ciutadans d'aquestes tres localitats de la Costa Daurada ens hem de resignar, com sembla que ja ho han fet les nostres institucions públiques i privades, que no han reaccionat davant un nou abús. Així doncs, a resignar-nos i a constatar que al contrari del que canten els Manel, no ens en sortim, encara que, com diuen ells, "a vegades, contra tot pronòstic, una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic".