Viure la vida
En els dies en què estem vivint el més important és aconseguir temps per a l'oci, i d'això en diem "viure la vida".
No obstant hi ha estudis que demostren el contrari, és a dir, que nosaltres sentim que vivim la vida quan estem treballant. Us explicaré un experiment que van fer amb un grup de persones. Els van donar una gravadora perquè quan se sentissin vius de debò i gaudissin realment de la vida premessin el REC i descrivissin la situació en què es trobaven. Per exemple, si estaven a casa estirats al sofà, si estaven passejant amb el gos, o si estaven treballant. Van descobrir que la major part del temps quan ens sentim feliços de veritat i creiem viure la vida és quan estem treballant.
Això té una explicació: tota la vida ens han fet creure que la feina és una obligació, que es pateix molt i que obeir l'encarregat o l'amo són coses que no són agradables. Hi ha la creença social que has de suar per guanyar-te les garrofes.
Per altra banda és comprensible, ja que en el procés que segueix l'ésser humà per crear utilitza al màxim la intel·ligència i aconsegueix ser útil i productiu, dos elements que ens fan sentir vius. Per aquest motiu crec que la conclusió que podem treure d'aquest article és que en realitat el que volem no és tenir més temps lliure o d'oci sinó que estigui millor repartit per poder gaudir millor del temps. També ens deixem influir per la creença social que diu que anar a treballar no ho vol ningú i, per tant, tots ens queixem sense sentit (perquè ara per ara no sembla haver-hi una solució millor) i també us diré una cosa que fa pensar. Hi ha qui pot deixar de treballar (per exemple artistes de Hollywood) però no ho fa. Us heu preguntat mai per què no es dediquen a viure la vida?
No obstant hi ha estudis que demostren el contrari, és a dir, que nosaltres sentim que vivim la vida quan estem treballant. Us explicaré un experiment que van fer amb un grup de persones. Els van donar una gravadora perquè quan se sentissin vius de debò i gaudissin realment de la vida premessin el REC i descrivissin la situació en què es trobaven. Per exemple, si estaven a casa estirats al sofà, si estaven passejant amb el gos, o si estaven treballant. Van descobrir que la major part del temps quan ens sentim feliços de veritat i creiem viure la vida és quan estem treballant.
Això té una explicació: tota la vida ens han fet creure que la feina és una obligació, que es pateix molt i que obeir l'encarregat o l'amo són coses que no són agradables. Hi ha la creença social que has de suar per guanyar-te les garrofes.
Per altra banda és comprensible, ja que en el procés que segueix l'ésser humà per crear utilitza al màxim la intel·ligència i aconsegueix ser útil i productiu, dos elements que ens fan sentir vius. Per aquest motiu crec que la conclusió que podem treure d'aquest article és que en realitat el que volem no és tenir més temps lliure o d'oci sinó que estigui millor repartit per poder gaudir millor del temps. També ens deixem influir per la creença social que diu que anar a treballar no ho vol ningú i, per tant, tots ens queixem sense sentit (perquè ara per ara no sembla haver-hi una solució millor) i també us diré una cosa que fa pensar. Hi ha qui pot deixar de treballar (per exemple artistes de Hollywood) però no ho fa. Us heu preguntat mai per què no es dediquen a viure la vida?