Els 'weekend warriors'
L'altre dia, llegint un dels magazins del diari dels diumenges, vaig trobar un article força interessant, basat en un estudi fet als Estats Units sobre aquelles persones que practiquen esport o exercici físic un cop per setmana i de forma intensa o molt intensa.
Anem a pams. Sempre partim de la base que fer exercici és bo per a la salut. Sempre n'és, de bo? Sembla que no. Fa un any aproximadament parlava amb un dels metges de la Unitat de Medicina de l'Esport de l'hospital de Sant Joan de Reus, el doctor Franco, i em deia que ells, des de la seva posició de metges de medicina de l'esport, cada cop es trobaven amb més casos d'homes que presentaven un tipus de lesió lligamentosa o muscular associada a contusions (cops), torçades o canvis de direcció. Atribuïen clarament això als weekend warriors, dient que semblava que un home a partir del 40 anys posava més intensitat a la seva pràctica esportiva que no pas quan en tenia 20.
S'ha d'anar en compte, ja que practicar una activitat de cap de setmana o d'entre setmana de forma intensa i aïllada iguala el risc de mortalitat al de les persones sedentàries (despesa energètica de menys de 500 kcal a la setmana).
Segurament que la clau pot estar en no eliminar l'activitat del cap de setmana (partit de tennis, de futbol sala, sortida de bici...), sinó en complementar-la, incloent durant la setmana algun tipus d'entrenament o exercitació que ens doni continuïtat en la pràctica d'exercici. Si el que manca és el temps per fer-ho, amb mitja hora al dia o en dies alterns ja n'hi ha prou. Aquesta continuïtat en l'entrenament és essencial ja que:
- Els efectes de l'activitat física puntual del cap de setmana, que tant suats i orgullosos ens fan arribar a casa, són d'una curta durada (entre tres i dotze hores). Per tant» la baixada de la tensió arterial o altres paràmetres que s'aconsegueixen amb aquesta activitat tornen a una perillosa normalitat unes hores després de concloure la seva pràctica.
- Aquest tipus d'activitat física tan intensa (de vegades el factor social -grup d'amics.. .-incita l'augment de la intensitat) provoca una agressió al cos en tota regla, que només podrà ser pal·liada amb un entrenament continuat i regular.
En resum, hem de tenir clar que fer exercici és bo. No estic dient que tots els que en feu només el cap de setmana deixeu de fer-ne, però hauríeu d'incloure dos o tres entrenaments setmanals, que al mateix temps milloraran la vostra salut, faran que la vostra forma física vagi en augment i que aconseguiu gaudir molt més i millor de l'activitat puntual. Deixarem així de ser guerrers del cap de setmana per ser esportistes més complets i persones més saludables.
Anem a pams. Sempre partim de la base que fer exercici és bo per a la salut. Sempre n'és, de bo? Sembla que no. Fa un any aproximadament parlava amb un dels metges de la Unitat de Medicina de l'Esport de l'hospital de Sant Joan de Reus, el doctor Franco, i em deia que ells, des de la seva posició de metges de medicina de l'esport, cada cop es trobaven amb més casos d'homes que presentaven un tipus de lesió lligamentosa o muscular associada a contusions (cops), torçades o canvis de direcció. Atribuïen clarament això als weekend warriors, dient que semblava que un home a partir del 40 anys posava més intensitat a la seva pràctica esportiva que no pas quan en tenia 20.
S'ha d'anar en compte, ja que practicar una activitat de cap de setmana o d'entre setmana de forma intensa i aïllada iguala el risc de mortalitat al de les persones sedentàries (despesa energètica de menys de 500 kcal a la setmana).
Segurament que la clau pot estar en no eliminar l'activitat del cap de setmana (partit de tennis, de futbol sala, sortida de bici...), sinó en complementar-la, incloent durant la setmana algun tipus d'entrenament o exercitació que ens doni continuïtat en la pràctica d'exercici. Si el que manca és el temps per fer-ho, amb mitja hora al dia o en dies alterns ja n'hi ha prou. Aquesta continuïtat en l'entrenament és essencial ja que:
- Els efectes de l'activitat física puntual del cap de setmana, que tant suats i orgullosos ens fan arribar a casa, són d'una curta durada (entre tres i dotze hores). Per tant» la baixada de la tensió arterial o altres paràmetres que s'aconsegueixen amb aquesta activitat tornen a una perillosa normalitat unes hores després de concloure la seva pràctica.
- Aquest tipus d'activitat física tan intensa (de vegades el factor social -grup d'amics.. .-incita l'augment de la intensitat) provoca una agressió al cos en tota regla, que només podrà ser pal·liada amb un entrenament continuat i regular.
En resum, hem de tenir clar que fer exercici és bo. No estic dient que tots els que en feu només el cap de setmana deixeu de fer-ne, però hauríeu d'incloure dos o tres entrenaments setmanals, que al mateix temps milloraran la vostra salut, faran que la vostra forma física vagi en augment i que aconseguiu gaudir molt més i millor de l'activitat puntual. Deixarem així de ser guerrers del cap de setmana per ser esportistes més complets i persones més saludables.