Masdar, una ciutat modèlica?
A mitjans de gener, els prínceps d'Astúries van estar de visita oficial a Abu Dhabi i van ser presents en la inauguració de la tercera edició de la World Future Energy Summit, la Cimera Mundial sobre l'Energia del Futur, que va comptar amb la presència de divuit empreses espanyoles dedicades al sector de les energies netes i renovables.
Resulta curiós que la Unió dels Emirats Àrabs, que és el vuitè país productor de petroli del món i el quart país més contaminant del planeta, lideri la investigació i inversió en energies renovables i en la protecció del medi ambient, i que fins i tot hagi aconseguit que s'estableixi a Abu Dhabi la seu de l'Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA).
A tocar de la ciutat d'Abu Dhabi, capital de l'emirat amb el mateix nom, s'està construint Masdar, una ciutat neta de 62 quilòmetres quadrats, dissenyada pel cabinet d'arquitectes Foster&Partners. Les obres van començar l'any 2006 i pretén esdevenir, l'any 2015, un nucli urbà amb una població de 50.000 habitants totalment autosuficient i autosostenible. Masdar pretén ser una ciutat modèlica quant a l'aprofitament dels recursos, el tractament dels residus i la baixa o nul·la emissió de C02. Així, l'energia solarfotovoltaica abastirà la ciutat, l'aigua procedirà dedessalinitzadores, els aliments frescos provindran d'hivernacles i granges properes per tal que no hagin de ser refrigerats durant molt de temps, es gestionaran els residus orgànics per tal de fer-ne compost, tots els carrers seran de vianants i els ciutadans viatjaran en vagons sobre carrils magnètics, vaja, una ciutat de conte.
Paradoxalment, en aquesta futura ciutat neta no hi ha un pam de net, perquè, tot i que la iniciativa és lloable, resulta molt xocant que estigui finançada amb els diners del petroli. Potser aquesta és una manera de netejar consciències dels xeics, contrarestar la contaminació generada amb el seu petroli amb la inversió de petrodòlars en les energies netes, que, òbviament, també són un negoci. D'altra banda, també pot ser que sigui l'aposta de futur dels emirats petroliers per quan s'acabi el cru.
Sigui com sigui, tot i que la ciutat neta estigui tacada de petroli, a mi el que em preocupa és com s'està construint i com es construirà la ciutat, ja que tots sabem com s'ha fet a Dubai, l'emirat veí, famós, entre d'altres coses, per l'illa artificial en forma de palmera, els gratacels i l'ostentació i el luxe a tort i a dret, construït per una gernació de treballadors indis i pakistanesos, amb unes jornades de treball i condicions laborals pròpies del segle XIX, completament esclavitzats, amb uns sous miseriosos i sovint explotats per màfies que fins i tots els prenen els passaports per tindre'ls ben collats.
Esperem que la futura Masdar, la ciutat sostenible modèlica, també sigui modèlica en el tracte a les persones, no només les que hi viuran, segurament occidentals en la seva gran majoria, sinó les que la construeixen i les que es faran càrrec dels seus serveis.
Valgui per qui li valgui!
Resulta curiós que la Unió dels Emirats Àrabs, que és el vuitè país productor de petroli del món i el quart país més contaminant del planeta, lideri la investigació i inversió en energies renovables i en la protecció del medi ambient, i que fins i tot hagi aconseguit que s'estableixi a Abu Dhabi la seu de l'Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA).
A tocar de la ciutat d'Abu Dhabi, capital de l'emirat amb el mateix nom, s'està construint Masdar, una ciutat neta de 62 quilòmetres quadrats, dissenyada pel cabinet d'arquitectes Foster&Partners. Les obres van començar l'any 2006 i pretén esdevenir, l'any 2015, un nucli urbà amb una població de 50.000 habitants totalment autosuficient i autosostenible. Masdar pretén ser una ciutat modèlica quant a l'aprofitament dels recursos, el tractament dels residus i la baixa o nul·la emissió de C02. Així, l'energia solarfotovoltaica abastirà la ciutat, l'aigua procedirà dedessalinitzadores, els aliments frescos provindran d'hivernacles i granges properes per tal que no hagin de ser refrigerats durant molt de temps, es gestionaran els residus orgànics per tal de fer-ne compost, tots els carrers seran de vianants i els ciutadans viatjaran en vagons sobre carrils magnètics, vaja, una ciutat de conte.
Paradoxalment, en aquesta futura ciutat neta no hi ha un pam de net, perquè, tot i que la iniciativa és lloable, resulta molt xocant que estigui finançada amb els diners del petroli. Potser aquesta és una manera de netejar consciències dels xeics, contrarestar la contaminació generada amb el seu petroli amb la inversió de petrodòlars en les energies netes, que, òbviament, també són un negoci. D'altra banda, també pot ser que sigui l'aposta de futur dels emirats petroliers per quan s'acabi el cru.
Sigui com sigui, tot i que la ciutat neta estigui tacada de petroli, a mi el que em preocupa és com s'està construint i com es construirà la ciutat, ja que tots sabem com s'ha fet a Dubai, l'emirat veí, famós, entre d'altres coses, per l'illa artificial en forma de palmera, els gratacels i l'ostentació i el luxe a tort i a dret, construït per una gernació de treballadors indis i pakistanesos, amb unes jornades de treball i condicions laborals pròpies del segle XIX, completament esclavitzats, amb uns sous miseriosos i sovint explotats per màfies que fins i tots els prenen els passaports per tindre'ls ben collats.
Esperem que la futura Masdar, la ciutat sostenible modèlica, també sigui modèlica en el tracte a les persones, no només les que hi viuran, segurament occidentals en la seva gran majoria, sinó les que la construeixen i les que es faran càrrec dels seus serveis.
Valgui per qui li valgui!