Opinió

25 d'abril: Vés i participa-hi

El proper diumenge 25 d’abril, la població de Cambrils (aquella que sigui més gran de 16 anys i estigui empadronada a la ciutat, malgrat no disposar de la nacionalitat espanyola) tenen una cita en la Consulta sobre la Independència. Com ja ha passat altres vegades –per exemple, quan es preguntà sobre la intervenció del govern estatal a la guerra d’Iraq o la necessitat de cancel·lar el deute extern dels països més pobres–, es tracta d’una convocatòria sorgida des de la societat civil, no pas de les institucions de govern, i, per tant, el seu resultat no és vinculant. Aquesta característica pot restar-li validesa, cosa que provoca que algunes persones no li donin la importància que es mereix i en prescindeixin. D’altra banda, el fet que els partits polítics hi intervinguin poc o gens, crea en aquests un intens neguit, perquè senten que no poden intermediar ni liderar aquest moviment, que no és altra cosa que l’expressió d’una preocupació d’una part important del poble. Una cosa similar succeí probablement amb les activitats de l’Assemblea de Catalunya els darrers anys de l’última dictadura. Alguns partits, però, haurien de considerar que el debat que s’ha obert, vehiculat en forma de consulta popular, és del tot legítim.

La pregunta que es fa a la consulta és la següent: “Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. El vot afirmatiu aposta per la voluntat de secessió, que, si s’escaiés, s’hauria de vehicular per vies diverses. El vot negatiu, en canvi, reflecteix un bon munt de postures: des d’aquelles instal•lades en la negació de la realitat catalana (postures involutives) fins a les diferents alternatives de solució, una part important de les quals solem conèixer com a federalistes. Aquest terme, però, es refereix a models ben diferents, ja que no és el mateix una estat federal uninacional que un altre que reconegui la pluralitat d’identitats o, fins i tot, que permeti la coexistència de diferents estructures quasi estatals. Finalment, el vot en blanc manifesta que no es disposa de prous elements de judici per prendre una decisió.

Penso que la importància de la consulta rau en l’actualització d’un problema latent i una lectura recapitulativa dels més de trenta anys de democràcia en un determinat model d’estat que, darrerament, està passant per moments molt compromesos. Es tracta, doncs, de la voluntat de plantejar un debat en termes estrictes de cara a assentar les bases per solucionar el conflicte. L’organització d’aquestes consultes és, sens dubte, un acte de maduresa col•lectiva i individual. L’immobilisme no pot indicar altra cosa més que por, malestar, ignorància, passivitat o manca de respecte; en definitiva, immaduresa. En canvi, la participació mitjançant el vot és una actitud responsable i democràticament sana. El dia de la consulta obriran diferents col•legis distribuïts pel nucli urbà i els votants podran adreçar-se a qualssevol d’ells, bo i mostrant un document d’identitat. A més, és possible emetre el vot anticipat en diferents urnes mòbils repartides en aquells barris més dispersos. Desitjo sincerament que la consulta cambrilenca sigui molt participativa i demostri el compromís social de la ciutadania. Vés i participa-hi.