Sant Joan, una festa que uneix pobles
Felicitats
El meu primer contacte amb Catalunya va coincidir casualment amb la nit que se celebra Sant Joan. Vaig arribar com un esperit de la natura perquè vaig aconseguir el visat fàcilment amb destinació Barcelona per participar en el simposi dels amazics Poble autòcton del nord dAfricà organitzat per lIEMED el 2005. Sentint els petards i escoltant les explicacions del Joan Carles que ara és el meu marit, em vaig identificar amb tot això: petards, fogueres, sants.... Illusionada vaig pensar, en aquella època, que podria assumir el meu procés dadaptació sense traumes, sense complexos.
Fa dies, la meva gran sorpresa, va ser rebre un missatge de la flama del Canigó 2010 escrit per l'escriptor Joan Soler i en el qual cita els amazics com a poble que celebra la festa de Sant Joan (Taânsalt) des de la nit dels temps i, per part meva, magradaria compartir amb vosaltres la part més bonica daquest missatge.
"EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÀ. Pirineu, serralada de foc. Al cim del Canigó, la Flama encesa d'una espurna s'expandeix. No entén de fronteres d'estats, de cultures, d'identitats, de classes, de generacions ni de creences. Sabranda de Guardamar a Salses i de Fraga a Maó, fins a l'Alguer... I s'agermana amb la nació occitana a tramuntana. I a migjorn i a xaloc, amb la cultura amaziga, que celebra des de sempre la festa ritual de les fogueres.
A la Nit de Sant Joan
com és festa d'alegria
ne fan festa els cristians
i els moros de Moreria."
Amb aquest convit, molt clar a la convivència, felicito tots els Joans, fins i tot el meu marit, i a lescriptor per la seva visió molt ample i el seu pla dacollida molt accessible, agradable i sobretot humà. Amb lesperança que arribi un dia on els nens amazics podrien participar en la rebuda de la flama del Canigó en la societat receptora.
El meu primer contacte amb Catalunya va coincidir casualment amb la nit que se celebra Sant Joan. Vaig arribar com un esperit de la natura perquè vaig aconseguir el visat fàcilment amb destinació Barcelona per participar en el simposi dels amazics Poble autòcton del nord dAfricà organitzat per lIEMED el 2005. Sentint els petards i escoltant les explicacions del Joan Carles que ara és el meu marit, em vaig identificar amb tot això: petards, fogueres, sants.... Illusionada vaig pensar, en aquella època, que podria assumir el meu procés dadaptació sense traumes, sense complexos.
Fa dies, la meva gran sorpresa, va ser rebre un missatge de la flama del Canigó 2010 escrit per l'escriptor Joan Soler i en el qual cita els amazics com a poble que celebra la festa de Sant Joan (Taânsalt) des de la nit dels temps i, per part meva, magradaria compartir amb vosaltres la part més bonica daquest missatge.
"EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÀ. Pirineu, serralada de foc. Al cim del Canigó, la Flama encesa d'una espurna s'expandeix. No entén de fronteres d'estats, de cultures, d'identitats, de classes, de generacions ni de creences. Sabranda de Guardamar a Salses i de Fraga a Maó, fins a l'Alguer... I s'agermana amb la nació occitana a tramuntana. I a migjorn i a xaloc, amb la cultura amaziga, que celebra des de sempre la festa ritual de les fogueres.
A la Nit de Sant Joan
com és festa d'alegria
ne fan festa els cristians
i els moros de Moreria."
Amb aquest convit, molt clar a la convivència, felicito tots els Joans, fins i tot el meu marit, i a lescriptor per la seva visió molt ample i el seu pla dacollida molt accessible, agradable i sobretot humà. Amb lesperança que arribi un dia on els nens amazics podrien participar en la rebuda de la flama del Canigó en la societat receptora.