La divisòria digital
A aquestes alçades, ja no és cap novetat descobrir que hem entrat en un nou tipus de societat que deixa enrere el model de la industrialització i sendinsa en el del coneixement o de la informació. La difusió dInternet i de tota la gamma de tecnologies de banda ampla transforma no només els models productius sinó també lesfera privada de tots i cadascun de nosaltres. No es pot dir que el canvi sigui lent, tot el contrari, però el dia a dia ens pot fer perdre fins i tot una mínima perspectiva. Tanmateix, els canvis són més que perceptibles a poc que hi pensem: els telèfons mòbils, les televisions digitals, el correu electrònic, la navegació per Internet, els missatges per mòbil, etcètera. I tot això només en els últims deu o quinze anys.
La vida canvia i, en general, canvia a millor. La qüestió, però, és si tothom està en condicions de pujar al carro del canvi. És evident que no. No ho poden ni ho podran fer aquelles persones ni societats que no tenen una mínima preparació per formar part daquesta nova societat que, més enllà de la innovació tecnològica, es caracteritza per la interconnexió de xarxes i, doncs, la globalització de la informació. La propagació dInternet com a punta de llança de la nova societat de la informació ha creat una difusa però perceptible divisòria digital, que es pot veure tant a escala planetària, entre països i regions, com també dins de les persones que formen una mateixa societat local.
El sociòleg Manuel Castells, que ha estudiat a fons limpacte social dInternet, afirma que en una societat en què la majoria de coses importants depenen de la xarxa, estar desconnectat vol dir estar sentenciat a la marginalitat. Com totes les grans frases, té un to alarmista que no es correspon exactament amb allò que realment expressa el seu autor en lexposició àmplia i tranquil·la de les seves idees, però sí que incideix en la importància dintentar minimitzar la línia divisòria que situa unes persones dins el nou ordre mundial la societat xarxa i altres fora dell.
Amb aquest objectiu, correspon actuar a les institucions, tant les que tenim més lluny com les més properes, a les empreses, a la societat civil i a les mateixes persones. Tothom hi pot aportar alguna cosa i lesforç ha de ser compartit. Crear i fomentar infraestructures tecnològiques, o crear informació a la xarxa, o augmentar la formació i la competència de les persones són actuacions que, més a la curta que a llarga, integren les persones en la nova societat. Tothom hi posa el seu gra de sorra. Un exemple molt pròxim és lesforç que la Revista Cambrils realitza amb la seva versió digital, que va ser pionera en el camp dels mitjans de comunicació i no només locals i que ben aviat evolucionarà, segons sha anunciat, cap a un model de diari on line. A dins de Cambrils mateix hi ha moltes altres entitats que també tenen destacades presències a Internet, com cada mes ens explica en aquestes mateixa pàgines lespecialista Jordi Moreno.
Ladministració local també té un paper rellevant per reduir la divisòria digital. Hi ha coses que, pel seu abast econòmic, només es poden abordar des de les institucions. I tot i que moltes decisions estan decidides per lleis i actuacions de nivell superior, encara hi ha un marge dactuació més que notable en mans dels ajuntaments. Trobem ara perfectament normal que hi hagi regidories de Medi Ambient o de Polítiques per a la Igualtat i fa només 25 anys ens hauríem preguntat què tenien a veure aquests temes amb les corporacions locals. Daquí a uns anys, la majoria dajuntaments tindran regidories de Societat de la Informació i seran molt actius en aquest camp. Alguns ajuntaments ja ho estan fent.
La vida canvia i, en general, canvia a millor. La qüestió, però, és si tothom està en condicions de pujar al carro del canvi. És evident que no. No ho poden ni ho podran fer aquelles persones ni societats que no tenen una mínima preparació per formar part daquesta nova societat que, més enllà de la innovació tecnològica, es caracteritza per la interconnexió de xarxes i, doncs, la globalització de la informació. La propagació dInternet com a punta de llança de la nova societat de la informació ha creat una difusa però perceptible divisòria digital, que es pot veure tant a escala planetària, entre països i regions, com també dins de les persones que formen una mateixa societat local.
El sociòleg Manuel Castells, que ha estudiat a fons limpacte social dInternet, afirma que en una societat en què la majoria de coses importants depenen de la xarxa, estar desconnectat vol dir estar sentenciat a la marginalitat. Com totes les grans frases, té un to alarmista que no es correspon exactament amb allò que realment expressa el seu autor en lexposició àmplia i tranquil·la de les seves idees, però sí que incideix en la importància dintentar minimitzar la línia divisòria que situa unes persones dins el nou ordre mundial la societat xarxa i altres fora dell.
Amb aquest objectiu, correspon actuar a les institucions, tant les que tenim més lluny com les més properes, a les empreses, a la societat civil i a les mateixes persones. Tothom hi pot aportar alguna cosa i lesforç ha de ser compartit. Crear i fomentar infraestructures tecnològiques, o crear informació a la xarxa, o augmentar la formació i la competència de les persones són actuacions que, més a la curta que a llarga, integren les persones en la nova societat. Tothom hi posa el seu gra de sorra. Un exemple molt pròxim és lesforç que la Revista Cambrils realitza amb la seva versió digital, que va ser pionera en el camp dels mitjans de comunicació i no només locals i que ben aviat evolucionarà, segons sha anunciat, cap a un model de diari on line. A dins de Cambrils mateix hi ha moltes altres entitats que també tenen destacades presències a Internet, com cada mes ens explica en aquestes mateixa pàgines lespecialista Jordi Moreno.
Ladministració local també té un paper rellevant per reduir la divisòria digital. Hi ha coses que, pel seu abast econòmic, només es poden abordar des de les institucions. I tot i que moltes decisions estan decidides per lleis i actuacions de nivell superior, encara hi ha un marge dactuació més que notable en mans dels ajuntaments. Trobem ara perfectament normal que hi hagi regidories de Medi Ambient o de Polítiques per a la Igualtat i fa només 25 anys ens hauríem preguntat què tenien a veure aquests temes amb les corporacions locals. Daquí a uns anys, la majoria dajuntaments tindran regidories de Societat de la Informació i seran molt actius en aquest camp. Alguns ajuntaments ja ho estan fent.