Capítol XXIII. Retrat dun somni fracassat
La inaguració de Terra Mítica (Benidorm, 2000) va ampliar una oferta lúdica que fins aleshores es limitava als parcs de Isla Mágica (Sevilla, 1997) i Port Aventura (Vila-seca/Salou, 1995), posteriorment completada amb el de Warner Bross (Madrid, 2002). Els analistes expliquen que les experiències empresarials relacionades amb el sector de loci en general i amb el daquesta mena de producte dentreteniment en particular no han resultat gaire reeixides a Espanya. La coneguda cadena de fets sinicia quan lafluència de visitants i, per tant, dingressos se situa per sota de les previsions. Si a curt o mig termini aquesta tendència no es rectifica, milions deuros sacumulen en el capítol de pèrdues, motiu pel qual el projecte no es consolida i en consequència la desconfiança entre els accionistes majoritaris creix fins a comportar canvis en la seva composició. Després dalgunes injeccions de capital sovint per motius legals, els problemes financers poden arribar a comprometre greument la continuïtat de lempresa.
Però al marge de les dificultats pròpies daquests negocis, el cas de Terra Mítica arrossega des dels seus inicis una ombra de sospita basada en dubtoses pràctiques polítiques i econòmiques. La rumorologia popular, fins avui no provada, relaciona qui aleshores era alcalde de Benidorm i posteriorment president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, amb una sèrie dactuacions gens transparents i força associades a làmbit familiar per dir-ho de manera políticament correcta, durant el procés de localització dels terrenys, construcció, promoció i direcció del parc. El cas és que mentre el govern valencià es mostra orgullós de la feina feta, Terra Mítica va presentar el maig de lany passat suspensió de pagaments al no poder fer front al pagament dun crèdit sindicat per 22 entitats financeres. Cinc anys després dobrir les seves portes, el deute acumulat és de 106 milions deuros i loferta més elevada per adquirir el parc doci seleva a 62 milions deuros, només un 16% del que en el seu dia va costar construir.
Podríem acabar aquesta crònica atribuint el catastròfic resultat a una mala planificació o, si ho volen, a una pèssima gestió empresarial, però cal afegir que el que només era un rumor de carrer sha transformat en una denúncia en ferm de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana presentada contra 17 empreses i 25 persones físiques per frau de lIVA i limpost de societats, de moment durant lexercici 2000-2001. El conegut mètode demetre factures falses pagades per transferència a comptes de Suïssa o en efectiu per treballs i serveis mai realitzats. Entre els implicats directes, Miguel Navarro com a primer director del parc, Luis Esteban president dimitit sense explicacions el juliol de 2004 i Justo Valverde responsable de contractacions i cunyat de Zaplana.
Però al marge de les dificultats pròpies daquests negocis, el cas de Terra Mítica arrossega des dels seus inicis una ombra de sospita basada en dubtoses pràctiques polítiques i econòmiques. La rumorologia popular, fins avui no provada, relaciona qui aleshores era alcalde de Benidorm i posteriorment president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, amb una sèrie dactuacions gens transparents i força associades a làmbit familiar per dir-ho de manera políticament correcta, durant el procés de localització dels terrenys, construcció, promoció i direcció del parc. El cas és que mentre el govern valencià es mostra orgullós de la feina feta, Terra Mítica va presentar el maig de lany passat suspensió de pagaments al no poder fer front al pagament dun crèdit sindicat per 22 entitats financeres. Cinc anys després dobrir les seves portes, el deute acumulat és de 106 milions deuros i loferta més elevada per adquirir el parc doci seleva a 62 milions deuros, només un 16% del que en el seu dia va costar construir.
Podríem acabar aquesta crònica atribuint el catastròfic resultat a una mala planificació o, si ho volen, a una pèssima gestió empresarial, però cal afegir que el que només era un rumor de carrer sha transformat en una denúncia en ferm de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana presentada contra 17 empreses i 25 persones físiques per frau de lIVA i limpost de societats, de moment durant lexercici 2000-2001. El conegut mètode demetre factures falses pagades per transferència a comptes de Suïssa o en efectiu per treballs i serveis mai realitzats. Entre els implicats directes, Miguel Navarro com a primer director del parc, Luis Esteban president dimitit sense explicacions el juliol de 2004 i Justo Valverde responsable de contractacions i cunyat de Zaplana.