Rememoració històrica
Tots els anys es fa el mateix! I quin fred que
fa! I quin posat més sinistre el daquest regidor! I no et queixis, que
els del teu partit enguany no han vingut! I quin acte més avorrit!
Mira, aquell no sap ni lhimne nacional Ha estat bé lorador denguany!
A mi em va agradar més el de fa dos anys!
Són frases que segur que hem sentit més duna vegada els que han assistit als actes commemoratius del Setge de 1640. I és que no canvia ni el protocol, ni els continguts, ni res de res any rere any. És un acte que vist un any, vistos tots i que a més té poc ganxo.
I no és que la història no interessi, interessa i molt, això ja ho vaig copsar fent unes activitats ambientals sobre el Setge de 1640 per als alumnes de sisè de les escoles cambrilenques: si els apassiones, sapassionen, la història ni és ni ha de ser avorrida, i commemorar fets històrics, des del rigor, ha de ser atractiu, sinó es converteix en un acte dobligat compliment per als polítics i impulsors, i descàs seguiment popular. La història ha de ser un punt de trobada, de reflexió i de cohesió dels ciutadans del municipi i, per tant, cal apostar-hi, des de la investigació a la difusió.
Deixeu-me que us parli de la fantàstica iniciativa impulsada al Pla de Santa Maria que té molta relació amb Cambrils i el nostre Setge i que pot donar llum a possibles vies de reconducció dun acte en decadència. El Pla de Santa Maria ha impulsat des denguany mateix la commemoració del seu setge particular, de la mà del planenc i bon amic Josep Maria Canela, que ha sabut implicar les administracions, però també engrescar moltes entitats locals: des de grups de teatre, sardanes, excursionistes o la Parròquia del Pla, per tal dhomenatjar les víctimes assassinades el 2 de setembre de 1642, encara no dos anys després del Setge cambrilenc.
El Setge del Pla va ser dallò més violent, ja que uns 50 planencs es van refugiar a lesglésia, des don van oferir resistència als 14.000 soldats castellans comandats pel marquès de Torrecusa, mestre de camp. La defensa final es va fer fins i tot a cops de pedra. Aconseguida una rendició respectant la vida dels defensors, i arran dun tret disparat des del campanar que va matar un oficial, el marquès de La Hinojosa, lloctinent de les tropes al Principat, va ordenar lassalt definitiu de lesglésia, ordenant matar tots els homes (fins a 33), només respectant les dones i els nens. Es van salvar dos homes amagats, un darrere la porta de lesglésia i laltre entre les faldilles de les dones. En acabar lassalt, les tropes castellanes van robar i van calar foc en moltes de les cases del poble del Pla.
La teatralització del Setge del Pla va ser un èxit tan gran que el van haver de representar una segona vegada per encabir la gent que shavia quedat fora a la primera representació, i ja es parla duna propera edició amb més mitjans, amb tropes a cavall, amb una escenificació diferent...
Tornant a Cambrils, cal una modernitació de lacte, fent-lo més visual i espectacular, sí, espectacle amb finalitats pedagògiques i reivindicatives, tal com sha fet amb altres representacions històriques, que a més shan convertit en un important atractiu turístic: la setmana medieval de Montblanc, el setge de Miravet o lembarcament del rei Jaume a Salou.
Són frases que segur que hem sentit més duna vegada els que han assistit als actes commemoratius del Setge de 1640. I és que no canvia ni el protocol, ni els continguts, ni res de res any rere any. És un acte que vist un any, vistos tots i que a més té poc ganxo.
I no és que la història no interessi, interessa i molt, això ja ho vaig copsar fent unes activitats ambientals sobre el Setge de 1640 per als alumnes de sisè de les escoles cambrilenques: si els apassiones, sapassionen, la història ni és ni ha de ser avorrida, i commemorar fets històrics, des del rigor, ha de ser atractiu, sinó es converteix en un acte dobligat compliment per als polítics i impulsors, i descàs seguiment popular. La història ha de ser un punt de trobada, de reflexió i de cohesió dels ciutadans del municipi i, per tant, cal apostar-hi, des de la investigació a la difusió.
Deixeu-me que us parli de la fantàstica iniciativa impulsada al Pla de Santa Maria que té molta relació amb Cambrils i el nostre Setge i que pot donar llum a possibles vies de reconducció dun acte en decadència. El Pla de Santa Maria ha impulsat des denguany mateix la commemoració del seu setge particular, de la mà del planenc i bon amic Josep Maria Canela, que ha sabut implicar les administracions, però també engrescar moltes entitats locals: des de grups de teatre, sardanes, excursionistes o la Parròquia del Pla, per tal dhomenatjar les víctimes assassinades el 2 de setembre de 1642, encara no dos anys després del Setge cambrilenc.
El Setge del Pla va ser dallò més violent, ja que uns 50 planencs es van refugiar a lesglésia, des don van oferir resistència als 14.000 soldats castellans comandats pel marquès de Torrecusa, mestre de camp. La defensa final es va fer fins i tot a cops de pedra. Aconseguida una rendició respectant la vida dels defensors, i arran dun tret disparat des del campanar que va matar un oficial, el marquès de La Hinojosa, lloctinent de les tropes al Principat, va ordenar lassalt definitiu de lesglésia, ordenant matar tots els homes (fins a 33), només respectant les dones i els nens. Es van salvar dos homes amagats, un darrere la porta de lesglésia i laltre entre les faldilles de les dones. En acabar lassalt, les tropes castellanes van robar i van calar foc en moltes de les cases del poble del Pla.
La teatralització del Setge del Pla va ser un èxit tan gran que el van haver de representar una segona vegada per encabir la gent que shavia quedat fora a la primera representació, i ja es parla duna propera edició amb més mitjans, amb tropes a cavall, amb una escenificació diferent...
Tornant a Cambrils, cal una modernitació de lacte, fent-lo més visual i espectacular, sí, espectacle amb finalitats pedagògiques i reivindicatives, tal com sha fet amb altres representacions històriques, que a més shan convertit en un important atractiu turístic: la setmana medieval de Montblanc, el setge de Miravet o lembarcament del rei Jaume a Salou.