Sobre els cigrons
El cigró és un dels cereals autòctons de la conca del Mediterrani. Conegut des de temps prehistòrics, era una de les bases de lalimentació mediterrània juntament amb les faves i les llenties. La paraula prové del llatí CICER, don ve lapel·latiu de Ciceró, que tenia un nas molt gros i arrodonit. El cigró ha estat una de les fonts energètiques del nostre país: en mejaven els grecs i els romans, i apareixen també a les cuines del Magreb, dItàlia, del Pròxim Orient i, naturalment, dEspanya, on han pres carta de naturalesa. Els cigrons de la península Ibèrica són unes de les poquíssimes coses que de la seva cuina té en consideració Alexandre Dumas pare en el seu famós viatge, on es manifesta fastiguejat per la constant olor dall i pebre vermell que el van perseguir durant tot el temps que hi va passar.
El cigró és notablement calòric i ric en fòsfor, calci i ferro. A lEdat Mitjana sen feia una farina que en les capes més pobres de la societat medieval era utilitzada per fer-ne una mena de sopa espessa que omplia els estómacs castigats per les endèmiques fams; en aquest aspecte substituïa la castanya a les regions on aquesta no era gaire abundant. El cigró és el llegum per antonomàsia abans de larribada del seu gran rival, el fesol, que no va fer acte de presència en les nostres taules fins ben entrat el segle XVI, provinent dAmèrica. És per això que trobem el cigró sempre en els nostres plats més antics, com lescudella, el cocido o lolla podrida, encara més antiga, i és present en el que potser és el més antic de tots aquests plats: el cuscús del Nord dÀfrica.
Encara que un bon acompanyant del cigró sigui el porc, és una amistat que només serà superada pels fesols. El bacallà, gras i fort de gust, també lliga amb la suavitat sedosa dels cigrons. Aquesta combinació, anys enrere, era un plat menestral i proletari; ara és un plat de gent de calers. El potatge de cigrons i bledes o espinacs és originari del temps de Quaresma, però actualment es menja tot lany.
Sense arribar a lús que tenen els fesols, els cigrons també són populars a Catalunya: simplement bullits i amanits amb bon oli doliva, fregits amb cansalada, en puré, en forma de croqueta, en truita, guisats amb ou dur i costella de porc, amb arròs i salsitxa al forn (com al País Valencià), tenim receptes per a tots les gustos. Aquests cigrons tan simples resulten veritablement exquisits. I, per als vegetarians, és una opció que demostra que la cuina tradicional ofereix plats de pocs diners, fàcils de fer i suculents. Sha de tenir present, però, que el gran secret per obtenir un plat òptim és el sofregit i la picada, dues de les quatre salses bàsiques de la cuina catalana.
El cigró és notablement calòric i ric en fòsfor, calci i ferro. A lEdat Mitjana sen feia una farina que en les capes més pobres de la societat medieval era utilitzada per fer-ne una mena de sopa espessa que omplia els estómacs castigats per les endèmiques fams; en aquest aspecte substituïa la castanya a les regions on aquesta no era gaire abundant. El cigró és el llegum per antonomàsia abans de larribada del seu gran rival, el fesol, que no va fer acte de presència en les nostres taules fins ben entrat el segle XVI, provinent dAmèrica. És per això que trobem el cigró sempre en els nostres plats més antics, com lescudella, el cocido o lolla podrida, encara més antiga, i és present en el que potser és el més antic de tots aquests plats: el cuscús del Nord dÀfrica.
Encara que un bon acompanyant del cigró sigui el porc, és una amistat que només serà superada pels fesols. El bacallà, gras i fort de gust, també lliga amb la suavitat sedosa dels cigrons. Aquesta combinació, anys enrere, era un plat menestral i proletari; ara és un plat de gent de calers. El potatge de cigrons i bledes o espinacs és originari del temps de Quaresma, però actualment es menja tot lany.
Sense arribar a lús que tenen els fesols, els cigrons també són populars a Catalunya: simplement bullits i amanits amb bon oli doliva, fregits amb cansalada, en puré, en forma de croqueta, en truita, guisats amb ou dur i costella de porc, amb arròs i salsitxa al forn (com al País Valencià), tenim receptes per a tots les gustos. Aquests cigrons tan simples resulten veritablement exquisits. I, per als vegetarians, és una opció que demostra que la cuina tradicional ofereix plats de pocs diners, fàcils de fer i suculents. Sha de tenir present, però, que el gran secret per obtenir un plat òptim és el sofregit i la picada, dues de les quatre salses bàsiques de la cuina catalana.