Bona cuina!
Crec que és de justícia començar lany 2006 parlant de cuina, de menjars, de cuiners, en definitiva, de gastronomia. Aquest any serà lany gastronòmic de Catalunya, però per a Cambrils ja ho ha estat àmpliament el que sha acabat, per diferents motius i tots ells destacats. Shan celebrat els actes de Lunivers gastronòmic, shan fet les magnífiques jornades de la galera, sha editat un excel·lent llibre sobre la cuina cambrilenca, però sobretot vull destacar que a un dels nostres restauradors, al Diego Campos, li han atorgat una estrella Michelin. En definitiva, Cambrils sha refermat com el gran referent gastronòmic del sud de Catalunya.
El reconeixement al Rincón de Diego se suma al que ja té des de fa anys el Joan Bosch i als que es mereixerien alguns altres dels grans artistes dels fogons que hi ha a casa nostra i que indirectament també han estat premiats per una manera de fer i de treballar que contribueix al fet que Cambrils se situi dintre de lelit culinària, no tan sols de lEstat sinó de fora. I això ho avalen diverses dades. Només cal veure que fora de la ciutat de Barcelona no hi ha cap altra localitat que tingui dos restaurants amb estrelles Michelin. A més, a la província de Tarragona les úniques estrelles que hi ha són les del nostre poble, i de Barcelona avall només trobem aquesta distinció en aquests dos locals cambrilencs. Per tant, sha superat fins i tot el tòpic aquell que Cambrils és la capital gastronòmica de la Costa Daurada i sha convertit en un estandart de la gastronomia. Lluny hem deixat aquells eslògans simplificadors que tant agradaven en altres èpoques com Cambrils marinera, cuina de primera o aquell altre de Cambrils: sol, marinada i romesco, tot i que la salsa tradicional de la nostra cuina es manté en moltes de les receptes dels nostres mestres dels fogons.
Un dels grans mèrits que es reconeixen als cuiners cambrilencs és haver sabut combinar les arrels a la tradició marinera i obrir-se a la modernitat. Així ho reconegut el guru de la gastronomia moderna mundial, Ferran Adrià, en el volum que abans comentava de la cuina de Cambrils: els cuiners de Cambrils sempre han tingut les idees mot clares i han combinat la filosofia de no deixar de banda la tradició i obrir-se, buscar i investigar noves tendències, però sempre mantenint la identitat pròpia. Espera també Adrià que hi hagi continuïtat i que les noves generacions segueixin portant la torxa del futur.
A aquest últim desig hi poden contribuir tant lesperonament que per a daltres cuiners pugui tenir lestrella al Diego Campos, com les iniciatives que des de les institucions locals shan fet i es pensen fer en aquest àmbit. La creació de lObservatori Gastronòmic de Cambrils, si no es queda en bones paraules, pot ser lorganisme adequat per coordinar totes les actuacions que es vulguin desenvolupar. Hi ha terreny per recórrer en el qual cal comptar amb tots els representants del sector, professionals i empresaris, però també amb el món de la formació. La competència, com sha vist, és mot dura i tot i que ho portem a la sang i tenim unes grans matèries primeres, no ens hem dadormir.
Segurament serà una qüestió a la qual shi pegarà fanalada des de molts mitjans en aquest any que espero que sigui bo per a tots.
El reconeixement al Rincón de Diego se suma al que ja té des de fa anys el Joan Bosch i als que es mereixerien alguns altres dels grans artistes dels fogons que hi ha a casa nostra i que indirectament també han estat premiats per una manera de fer i de treballar que contribueix al fet que Cambrils se situi dintre de lelit culinària, no tan sols de lEstat sinó de fora. I això ho avalen diverses dades. Només cal veure que fora de la ciutat de Barcelona no hi ha cap altra localitat que tingui dos restaurants amb estrelles Michelin. A més, a la província de Tarragona les úniques estrelles que hi ha són les del nostre poble, i de Barcelona avall només trobem aquesta distinció en aquests dos locals cambrilencs. Per tant, sha superat fins i tot el tòpic aquell que Cambrils és la capital gastronòmica de la Costa Daurada i sha convertit en un estandart de la gastronomia. Lluny hem deixat aquells eslògans simplificadors que tant agradaven en altres èpoques com Cambrils marinera, cuina de primera o aquell altre de Cambrils: sol, marinada i romesco, tot i que la salsa tradicional de la nostra cuina es manté en moltes de les receptes dels nostres mestres dels fogons.
Un dels grans mèrits que es reconeixen als cuiners cambrilencs és haver sabut combinar les arrels a la tradició marinera i obrir-se a la modernitat. Així ho reconegut el guru de la gastronomia moderna mundial, Ferran Adrià, en el volum que abans comentava de la cuina de Cambrils: els cuiners de Cambrils sempre han tingut les idees mot clares i han combinat la filosofia de no deixar de banda la tradició i obrir-se, buscar i investigar noves tendències, però sempre mantenint la identitat pròpia. Espera també Adrià que hi hagi continuïtat i que les noves generacions segueixin portant la torxa del futur.
A aquest últim desig hi poden contribuir tant lesperonament que per a daltres cuiners pugui tenir lestrella al Diego Campos, com les iniciatives que des de les institucions locals shan fet i es pensen fer en aquest àmbit. La creació de lObservatori Gastronòmic de Cambrils, si no es queda en bones paraules, pot ser lorganisme adequat per coordinar totes les actuacions que es vulguin desenvolupar. Hi ha terreny per recórrer en el qual cal comptar amb tots els representants del sector, professionals i empresaris, però també amb el món de la formació. La competència, com sha vist, és mot dura i tot i que ho portem a la sang i tenim unes grans matèries primeres, no ens hem dadormir.
Segurament serà una qüestió a la qual shi pegarà fanalada des de molts mitjans en aquest any que espero que sigui bo per a tots.