Un altre tripartit: Cambrils, Vila-seca i Salou
En uns temps en què es porten els models polítics a tres el govern tripartit de Catalunya, la col·laboració tripartita a lexecutiu de Madrid i molts altres exemples a nivell local i comarcal em sembla adient apostar per un model a tres bandes que pot donar molt de joc. Em refereixo a la col·laboració entre els ajuntaments de Cambrils, Vila-seca i Salou, un potencial que ben explotat pot donar uns resultats espectaculars.
Des de fa temps que entre els tres pobles hi ha alguns punts de col·laboració, ja sigui en activitats per als joves o en altres àmbits, una concertació que dóna bons resultats, sobretot per als ciutadans que sen beneficien, que ha de ser lobjectiu final de tota acció política.
En veure fa pocs mesos la fotografia dels alcaldes dels tres pobles, Josep Poblet, Robert Benaiges i Esteve Ferran, en un col·loqui a Ràdio Cambrils, em va portar a la idea que calia aplaudir i fomentar aquestes iniciatives. Després han vingut altres actes conjunts, com unes jornades del sector turístic, en les quals vila-secans, cambrilencs i salouencs, de la mà, van analitzar el present i van buscar sortides per al futur del sector. Al meu entendre la via adequada és treballar de forma conjunta en la planificació dels objectius de les tres poblacions, que són molt comuns. Això els donarà força no només a nivell local sinó també en làmbit nacional, i de retruc també quan surtin a lestranger.
Sense anar tan lluny, el pes de tots tres a lincipient Consorci del Camp és molt diferent si cadascú va pel seu compte que si tots tres presenten una estratègia conjunta. Per això un pacte estable de tres ajuntaments, que en xifres reals representen cent quinze mil persones, és una bona opció per fer valdre el nostre pes real i que els nostres criteris tinguin més influència a lhora de dissenyar lesdevenidor de les nostres terres.
Hi ha prous reptes i prous elements compartits com per no deixar perdre aquesta oportunitat. A curt termini hi ha problemes que cal resoldre, però nhi ha daltres de mig i llarg termini, sobretot en làmbit de les infraestructures, que cal començar a enfilar-los ràpidament per no quedar-nos endarrerits. Daquí a quatre dies, vull creure que no sendarrerirà més, tindrem a la Secuita el TGV, i les possibilitats que obre per als nostres pobles no les podem infravalorar. En aquest sentit, cal esperar dels polítics vila-secans, cambrilencs i salouencs que no perdin pistonada i que lany 2005 tinguin grans èxits i encerts a lhora de posar els seus pobles al lloc que els correspon.
Des de fa temps que entre els tres pobles hi ha alguns punts de col·laboració, ja sigui en activitats per als joves o en altres àmbits, una concertació que dóna bons resultats, sobretot per als ciutadans que sen beneficien, que ha de ser lobjectiu final de tota acció política.
En veure fa pocs mesos la fotografia dels alcaldes dels tres pobles, Josep Poblet, Robert Benaiges i Esteve Ferran, en un col·loqui a Ràdio Cambrils, em va portar a la idea que calia aplaudir i fomentar aquestes iniciatives. Després han vingut altres actes conjunts, com unes jornades del sector turístic, en les quals vila-secans, cambrilencs i salouencs, de la mà, van analitzar el present i van buscar sortides per al futur del sector. Al meu entendre la via adequada és treballar de forma conjunta en la planificació dels objectius de les tres poblacions, que són molt comuns. Això els donarà força no només a nivell local sinó també en làmbit nacional, i de retruc també quan surtin a lestranger.
Sense anar tan lluny, el pes de tots tres a lincipient Consorci del Camp és molt diferent si cadascú va pel seu compte que si tots tres presenten una estratègia conjunta. Per això un pacte estable de tres ajuntaments, que en xifres reals representen cent quinze mil persones, és una bona opció per fer valdre el nostre pes real i que els nostres criteris tinguin més influència a lhora de dissenyar lesdevenidor de les nostres terres.
Hi ha prous reptes i prous elements compartits com per no deixar perdre aquesta oportunitat. A curt termini hi ha problemes que cal resoldre, però nhi ha daltres de mig i llarg termini, sobretot en làmbit de les infraestructures, que cal començar a enfilar-los ràpidament per no quedar-nos endarrerits. Daquí a quatre dies, vull creure que no sendarrerirà més, tindrem a la Secuita el TGV, i les possibilitats que obre per als nostres pobles no les podem infravalorar. En aquest sentit, cal esperar dels polítics vila-secans, cambrilencs i salouencs que no perdin pistonada i que lany 2005 tinguin grans èxits i encerts a lhora de posar els seus pobles al lloc que els correspon.