Arafat, símbol o terrorista?
La mort daquest dirigent ha significat un allau de comentaris i reflexions de tota mena. Per alguns analistes, el poble palestí quedava orfe del pal de paller de la seva causa; en canvi, altres enllestien aviat lepitafi i consideraven el difunt un miserable terrorista, un dirigent corrupte i un obstacle per la pau.
Un dels mots més suats per generar estats dopinió pública favorables és qualificar lenemic de terrorista. Això, però, és trampós i palesa una doble vara de mesurar que no aguanta la prova del nou. Si Arafat era un terrorista infecte, com classificar Ariel Sharon, el líder dIsrael? El seu currículum és potent: un tribunal europeu volia esbrinar la seva complicitat en la massacre de Sabra i Xatila (centenars de nens i ancians refugiats palestins indefensos, assassinats per milícies libaneses en una zona ocupada per Israel lany 1982). Curiosament, Sharon comandava les tropes que van permetre aquella orgia de sang. Els atemptats de grups palestins són abjectes accions terroristes. Totalment dacord! Els serveis secrets dIsrael van col·laborar estretament amb la policia de Sud-àfrica de lapartheid i van assessorar règims dictatorials de lAmèrica Llatina els anys 70 i 80 en tàctiques repressives. Qualifiquem això de terrorisme o de cooperació internacional?
Pel que respecta a la corrupció dArafat, torna a sortir la famosa llei de lembut. Quan morí Hassan II de Marroc, Juan Carlos I Rey de España el va anomenar hermano. Les cancelleries dOccident confegiren panegírics dun monarca milionari a costa dels seus súbdits. Mafiós seria lepítet més suau per definir el difunt germà del Borbó.
Sobre el fet de considerar el líder palestí un obstacle per una pau definitiva, caldria recordar als desmemoriats que Rabin, laltre protagonista dels engrescadors Acords dOslo, fou assassinat per un fanàtic jueu.
DArafat, personatge capaç de grans episodis de resistència i de grans relliscades (fer costat a Saddam Hussein en la invasió de Kuwait lany 1990) no es poden fer anàlisis reduccionistes. De totes maneres, en ple imperi de George Bush això és el més fàcil i no implica gaire esforç mental. Opinar del Pròxim Orient des del sofà de casa, a partir de quatre tòpics, esdevé un apassionant exercici dignorància sideral.
Lany 1993, el de la famosa encaixada entre Rabin i Arafat, un grup de catalans vam estar a Cisjordània (territoris ocupats per Israel al marge del dret internacional). En un llogaret ens va atendre el mossèn (palestí cristià), no un terrorista suïcida; ens va explicar totes les discriminacions que patien per part del democràtic estat dIsrael. Veure com els palestins eren tractats com a ciutadans de segona al seu propi país va ser una dura experiència vital per a tots.
Yasser Arafat, símbol o terrorista, ha mort. El dret del poble palestí per assolir la seva llibertat continua ben viu.
Un dels mots més suats per generar estats dopinió pública favorables és qualificar lenemic de terrorista. Això, però, és trampós i palesa una doble vara de mesurar que no aguanta la prova del nou. Si Arafat era un terrorista infecte, com classificar Ariel Sharon, el líder dIsrael? El seu currículum és potent: un tribunal europeu volia esbrinar la seva complicitat en la massacre de Sabra i Xatila (centenars de nens i ancians refugiats palestins indefensos, assassinats per milícies libaneses en una zona ocupada per Israel lany 1982). Curiosament, Sharon comandava les tropes que van permetre aquella orgia de sang. Els atemptats de grups palestins són abjectes accions terroristes. Totalment dacord! Els serveis secrets dIsrael van col·laborar estretament amb la policia de Sud-àfrica de lapartheid i van assessorar règims dictatorials de lAmèrica Llatina els anys 70 i 80 en tàctiques repressives. Qualifiquem això de terrorisme o de cooperació internacional?
Pel que respecta a la corrupció dArafat, torna a sortir la famosa llei de lembut. Quan morí Hassan II de Marroc, Juan Carlos I Rey de España el va anomenar hermano. Les cancelleries dOccident confegiren panegírics dun monarca milionari a costa dels seus súbdits. Mafiós seria lepítet més suau per definir el difunt germà del Borbó.
Sobre el fet de considerar el líder palestí un obstacle per una pau definitiva, caldria recordar als desmemoriats que Rabin, laltre protagonista dels engrescadors Acords dOslo, fou assassinat per un fanàtic jueu.
DArafat, personatge capaç de grans episodis de resistència i de grans relliscades (fer costat a Saddam Hussein en la invasió de Kuwait lany 1990) no es poden fer anàlisis reduccionistes. De totes maneres, en ple imperi de George Bush això és el més fàcil i no implica gaire esforç mental. Opinar del Pròxim Orient des del sofà de casa, a partir de quatre tòpics, esdevé un apassionant exercici dignorància sideral.
Lany 1993, el de la famosa encaixada entre Rabin i Arafat, un grup de catalans vam estar a Cisjordània (territoris ocupats per Israel al marge del dret internacional). En un llogaret ens va atendre el mossèn (palestí cristià), no un terrorista suïcida; ens va explicar totes les discriminacions que patien per part del democràtic estat dIsrael. Veure com els palestins eren tractats com a ciutadans de segona al seu propi país va ser una dura experiència vital per a tots.
Yasser Arafat, símbol o terrorista, ha mort. El dret del poble palestí per assolir la seva llibertat continua ben viu.