Pilates (I)
Una bona forma de començar lany és, segurament, descobrir coses noves que ens ajudin a millorar la nostra salut i qualitat de vida. Una delles és el mètode Pilates dexercicis. Aquest mètode, molt de moda darrerament gràcies a la forta implantació en el terreny dels entrenadors personals i dels famosos coneguts, combina una sèrie de característiques, que veurem a continuació (i en algun article més), que el fan molt interessant per a qualsevol tipus de nivell físic o esportiu, així és que... ja no tindreu excusa per no estar en forma.
Quan parlem de la persona humana i de la seva millora en la salut, és quasi obligat fer referència al moviment. Aquest, essencial per a la nostra existència, necessita duna complexa varietat dhabilitats i destreses per tal de mantenir la nostra postura erecte, en front de la força de la gravetat. A més, en moltes de les activitats diàries que realitzem, la posició espacial adoptada pel cos, ve processada pel nostre cervell, en funció de les característiques de lentorn. Tot això ho fem des duna perspectiva subconscient, permetent-nos així fer gairebé el que vulguem sense necessitat de concentrar-nos en lapartat físic.
Per útil que això ens pugui semblar, no és precisament bo per a la nostra salut. Es necessita un esforç més constant per alterar les pautes de moviment subconscient. Fer els moviments amb major eficiència física i amb major consciència de com som i com ens movem, ens permetrà ser mes eficaços i gaudir més de les sensacions que el nostre cos ens trasmet.
Aquí és on entra el mètode Pilates. Aquest mètode està dissenyat per enfortir tot el cos, per integrar el cos i la ment, i per ajudar a trobar la precisió en el control muscular, així com la fluïdesa i coordinació dels moviments.
El mètode Pilates va ser desenvolupat per Joseph Pilates (1888-1967). Ell el va començar a desenvolupar amb exercicis terapèutics, per tal dajudar a millorar la mobilitat en ferits de la I Guerra Mundial. Posteriorment, va crear un centre a Nova York, on quasi de manera secreta va començar a entrenar ballarins. Els seus principis combinen disciplines orientals (ioga i arts marcials) que ajuden a millorar el control de la ment, amb disciplines occidentals com pot ser la dansa o el condicionament físic, que hi aporta totes les noves i darreres millores quant al coneixement del moviment humà.
Així, aquest mètode pot contribuir al control o millora de:
Dolors de la columna vertebral
Lesions en el teixit conjuntiu
Anquilosament articular
Prevenció de lesions
Tractament de lesions produïdes per lesport o la dansa
Síndrome de desgast laboral
Assistència prenatal i postnatal.
Tot això ho aconseguim a través duna sèrie dobjectius, que, daltra banda, podem dir que són la base daquest mètode:
Relaxació: aprendre a treballar sense excessiva tensió muscular.
Concentració: realitzar cadascun dels exercicis amb la màxima precisió.
Alineació: reeducar la postura i equilibrar els músculs que envolten les articulacions.
Coordinació: millorar el control cerebral del moviment corporal i de la seva funció dinàmica.
Respiració: permetre la relaxació de qualsevol rigidesa i ajudar al control dels moviments.
Fluïdesa dels moviments: centrar-se en la projecció des del centre del cos i fer moviments lents i suaus.
Centrat: treball conjunt dels músculs abdominals profunds i els de la columna, per tal de mantenir el control de la zona pelvicolumbar.
Resistència: desenvolupar els músculs estabilitzadors i, el més important, integrar-los a les nostres tasques diàries.
Imaginació: desenvolupar una visió interna del cos, que ens ajudi a fer augmentar leficiència i qualitat del moviment.
Integració: desenvolupar la capacitat de fer els moviments utilitzant tot el cos, per tal dequilibrar lesforç esquelètic i muscular.
Bé, amb aquests objectius acabem lapartat teòric. En propers articles veurem com shan de realitzar els exercicis. Que tingueu un boníssim 2005, això sí, cuidant-vos.
Quan parlem de la persona humana i de la seva millora en la salut, és quasi obligat fer referència al moviment. Aquest, essencial per a la nostra existència, necessita duna complexa varietat dhabilitats i destreses per tal de mantenir la nostra postura erecte, en front de la força de la gravetat. A més, en moltes de les activitats diàries que realitzem, la posició espacial adoptada pel cos, ve processada pel nostre cervell, en funció de les característiques de lentorn. Tot això ho fem des duna perspectiva subconscient, permetent-nos així fer gairebé el que vulguem sense necessitat de concentrar-nos en lapartat físic.
Per útil que això ens pugui semblar, no és precisament bo per a la nostra salut. Es necessita un esforç més constant per alterar les pautes de moviment subconscient. Fer els moviments amb major eficiència física i amb major consciència de com som i com ens movem, ens permetrà ser mes eficaços i gaudir més de les sensacions que el nostre cos ens trasmet.
Aquí és on entra el mètode Pilates. Aquest mètode està dissenyat per enfortir tot el cos, per integrar el cos i la ment, i per ajudar a trobar la precisió en el control muscular, així com la fluïdesa i coordinació dels moviments.
El mètode Pilates va ser desenvolupat per Joseph Pilates (1888-1967). Ell el va començar a desenvolupar amb exercicis terapèutics, per tal dajudar a millorar la mobilitat en ferits de la I Guerra Mundial. Posteriorment, va crear un centre a Nova York, on quasi de manera secreta va començar a entrenar ballarins. Els seus principis combinen disciplines orientals (ioga i arts marcials) que ajuden a millorar el control de la ment, amb disciplines occidentals com pot ser la dansa o el condicionament físic, que hi aporta totes les noves i darreres millores quant al coneixement del moviment humà.
Així, aquest mètode pot contribuir al control o millora de:
Dolors de la columna vertebral
Lesions en el teixit conjuntiu
Anquilosament articular
Prevenció de lesions
Tractament de lesions produïdes per lesport o la dansa
Síndrome de desgast laboral
Assistència prenatal i postnatal.
Tot això ho aconseguim a través duna sèrie dobjectius, que, daltra banda, podem dir que són la base daquest mètode:
Relaxació: aprendre a treballar sense excessiva tensió muscular.
Concentració: realitzar cadascun dels exercicis amb la màxima precisió.
Alineació: reeducar la postura i equilibrar els músculs que envolten les articulacions.
Coordinació: millorar el control cerebral del moviment corporal i de la seva funció dinàmica.
Respiració: permetre la relaxació de qualsevol rigidesa i ajudar al control dels moviments.
Fluïdesa dels moviments: centrar-se en la projecció des del centre del cos i fer moviments lents i suaus.
Centrat: treball conjunt dels músculs abdominals profunds i els de la columna, per tal de mantenir el control de la zona pelvicolumbar.
Resistència: desenvolupar els músculs estabilitzadors i, el més important, integrar-los a les nostres tasques diàries.
Imaginació: desenvolupar una visió interna del cos, que ens ajudi a fer augmentar leficiència i qualitat del moviment.
Integració: desenvolupar la capacitat de fer els moviments utilitzant tot el cos, per tal dequilibrar lesforç esquelètic i muscular.
Bé, amb aquests objectius acabem lapartat teòric. En propers articles veurem com shan de realitzar els exercicis. Que tingueu un boníssim 2005, això sí, cuidant-vos.