Opinió

Tots contra el càncer

Un Nadal més, un programa de televisió ha mobilitzat el país. Em refereixo naturalment a la Marató de TV3, que enguany ha servit per recaptar fons per investigar remeis contra el càncer. Gairebé 13 hores de programa a través del qual es recollien aquell mateix dia més de sis milions i mig d’euros, una xifra que ha estat superada en molt a través de les donacions posteriors. En definitiva, una proposta solidària que arriba enguany a la seva edició número 13 i que ho fa funcionant cada vegada millor. En aquesta edició s’ha optat per canviar el format i en comptes de la fórmula dels dos presentadors que van variant al llarg del dia, hem pogut veure un Ramon Pellicer molt professional, simpàtic quan la situació ho requeria i seriós en els moments en què ho havia d’estar. Però amb tot, un periodista que no va poder evitar emocionar-se quan va pronunciar l’última xifra del marcador, 6.545.019, una xifra que suposa batre un rècord absolut. Sens dubte la tensió i els nervis acumulats després de tantes hores de directe hi tenien molt a veure, però vull creure que també era una emoció de la convicció d’haver realitzat una molt bona feina i de la seva implicació personal amb tot el que havia anat succeint en aquell plató al llarg del dia. També resulta d’admirar una vegada més que tenint en compte la situació tan dramàtica que pot arribar a suposar patir un càncer, es podria haver tendit més cap al patetisme. Però els espectadors d’aquesta Marató han demostrat que no cal recórrer a la llàgrima fàcil ni a la morbositat per remoure la solidaritat en les persones. De vegades, és suficient amb fer un bon programa a nivell d’informació i amb un missatge optimista: la batalla del càncer es pot guanyar.

A banda del canvi de presentador hi ha hagut altres modificacions a nivell de format. Per exemple, Marc Parrot ha estat al capdavant de la banda de músics, imprimint així un toc més modern al programa. També per primer cop s’han pogut fer arribar els propis missatges de la ciutadania a través de SMS. Tot plegat, novetats per tal de dinamitzar el programa.

I a més de les persones que vam poder veure per la televisió, cal destacar també totes aquelles que van treballar en la producció i en el guió d’un programa que em sembla digne d’estudi per a tots aquells que es volen dedicar al món de la televisió, i és que no ha de ser fàcil enllaçar un guió de tretze hores sobre una temàtica específica com és el cas d’una malaltia i a més a més fer-ho tot plegat amb la intenció que la gent s’adoni de la situació i s’hi solidaritzi donant diners.

Em sembla, per tant, que, una vegada més, Televisió de Catalunya s’ha apuntat un bon punt amb aquest programa, que ha comptat amb la col·laboració de moltes entitats. I voldria destacar aquí la tasca que fa l’AFANOC, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, i de la seva delegació a Tarragona encapçalada pel cambrilenc Miquel Javaloy, que dia a dia treballen per donar a conèixer que hi ha nens i nenes que pateixen càncer, però que es pot superar i que el seu entorn familiar i d’amics és molt important.