El setge de 1640, a Berkeley
Novament enguany els cambrilencs hem commemorat els fets desgraciats ocorreguts durant el setge de Cambrils lany 1640. Aprofito locasió per esmentar que la biblioteca de la Universitat de Berkeley a Califòrnia (Estats Units) ha adquirit un exemplar de llibre El setge de Cambrils lany 1640 de lhistoriador Josep Iglésies. El llibre en qüestió va ser editat a Barcelona lany 1967 per Rafael Dalmau dins la col·lecció Episodis de la història. Sota el títol Selected New Acquisitions From and About Iberia, la biblioteca de Berkeley llista un gruix considerable de llibres dhistòria, literatura i arquitectura editats a lEstat espanyol i Portugal que des del juny formen part del fons daquesta biblioteca, una biblioteca de gran importància que compta amb més de vuitanta mil ítems registrats. Desconec com aquest llibre ha arribat tan lluny i ben segur que lexplicació daquest fet donaria per escriure una nova columna. Suposo que des de Catalunya algú ha recomanat la inclusió daquest volum dins el lot de noves adquisicions de la biblioteca, ara bé, això només és una suposició i caldria investigar per quina martingala el llibre ha anat a parar a Berkeley. La biblioteca ha adquirit juntament amb aquest llibre sis volums més de la mateixa col·lecció, deduïm, doncs, que formaven part dun mateix paquet.
Curiosament, en els darrers mesos, els fets del setge shan fet presents diversos cops a la vida social i cultural de Cambrils. Per exemple, lestampa cambrilenca del cronista Josep Salceda a la passada edició de la Revista Cambrils ens recordava la figura del baró de Rocafort, figura clau de la resistència cambrilenca contra la invasió de les tropes de Felip IV. El llibre Cambrils publicat recentment per lhistoriador local Ignasi Martí també dedica un apartat als fets del setge. La regidora de Cultura, Neli Queral, durant la presentació daquest llibre destacava la importància del setge dins el context global de la nostra història local. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, també ens parlava del setge a lacte commemoratiu que se celebra cada any davant del portal del carrer Major. Lactuació a la passada Festa Major de la Immaculada dels gegants dels setge i el manotes del Marquès de Los Vélez ajuda didàcticament a difondre entre els cambrilencs aquest fet històric.
Actualment no ens podem fer idea del que va representar per Cambrils la barbàrie dun exèrcit professional contra un conjunt de camperols mal armats i poc organitzats. Durant el conflicte van morir més dun miler de persones, xifra molt elevada tenint en compte el volum de població que habitava aleshores a la nostra comarca. Les tropes filipistes van saquejar el municipi, van enderrocar la muralla principal i van dinamitar la torre major. Les restes de muralla que han arribat als nostres dies donen testimoni dels fets ocorreguts aleshores, però laspecte que presenten actualment deixa molt a desitjar. Amb el trasllat del Parc de Bombers al polígon de Belianes tenim una bona oportunitat per dignificar aquestes restes. En aquest sentit, larquitecte Jordi Torres ja va presentar en el seu dia una idea, crec molt encertada, que permetria unificar laspecte dels murs. La proposta era omplir amb unes gàbies especials de pedra les obertures practicades a la muralla, de manera que es pogués observar aquesta construcció històrica diferenciant les parts antigues de les restaurades. Lobertura de la plaça del Setge va ser una actuació molt encertada, ara només cal que siguem imaginatius i destinem una mica del nostre pressupost municipal a retornar a les muralles de Cambrils el prestigi que es mereixen.
http://www.lib.berkeley.edu/Collections/Romance/iberia0604.html
Curiosament, en els darrers mesos, els fets del setge shan fet presents diversos cops a la vida social i cultural de Cambrils. Per exemple, lestampa cambrilenca del cronista Josep Salceda a la passada edició de la Revista Cambrils ens recordava la figura del baró de Rocafort, figura clau de la resistència cambrilenca contra la invasió de les tropes de Felip IV. El llibre Cambrils publicat recentment per lhistoriador local Ignasi Martí també dedica un apartat als fets del setge. La regidora de Cultura, Neli Queral, durant la presentació daquest llibre destacava la importància del setge dins el context global de la nostra història local. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, també ens parlava del setge a lacte commemoratiu que se celebra cada any davant del portal del carrer Major. Lactuació a la passada Festa Major de la Immaculada dels gegants dels setge i el manotes del Marquès de Los Vélez ajuda didàcticament a difondre entre els cambrilencs aquest fet històric.
Actualment no ens podem fer idea del que va representar per Cambrils la barbàrie dun exèrcit professional contra un conjunt de camperols mal armats i poc organitzats. Durant el conflicte van morir més dun miler de persones, xifra molt elevada tenint en compte el volum de població que habitava aleshores a la nostra comarca. Les tropes filipistes van saquejar el municipi, van enderrocar la muralla principal i van dinamitar la torre major. Les restes de muralla que han arribat als nostres dies donen testimoni dels fets ocorreguts aleshores, però laspecte que presenten actualment deixa molt a desitjar. Amb el trasllat del Parc de Bombers al polígon de Belianes tenim una bona oportunitat per dignificar aquestes restes. En aquest sentit, larquitecte Jordi Torres ja va presentar en el seu dia una idea, crec molt encertada, que permetria unificar laspecte dels murs. La proposta era omplir amb unes gàbies especials de pedra les obertures practicades a la muralla, de manera que es pogués observar aquesta construcció històrica diferenciant les parts antigues de les restaurades. Lobertura de la plaça del Setge va ser una actuació molt encertada, ara només cal que siguem imaginatius i destinem una mica del nostre pressupost municipal a retornar a les muralles de Cambrils el prestigi que es mereixen.
http://www.lib.berkeley.edu/Collections/Romance/iberia0604.html