Per un ús cívic del verd urbà
Darrerament el projecte de condicionament del Pinaret en un parc urbà sha plantejat des duna estratègia innovadora que aposta per la participació de la ciutadania. És necessari que aquesta sigui conscient de la importància de mantenir zones verdes prou extenses a linterior o a tocar de les ciutats. Els parcs espongen la trama urbana i trenquen la continuïtat de lasfalt i les edificacions, esdevenen un punt de repòs i daturada i, sobretot, els parcs ofereixen una potencialitat doci i esplai immensa per als diversos col·lectius: gent gran, criatures, parelles i colles, sardanistes, ciclistes que hi fan un alto, lectors i passejants. Fa pocs anys larranjament del Parc del Pescador lha convertit en un dels espais públics més ben aconseguits i valorats de Cambrils. Malgrat tot, això no ha estat suficient, ja que és evident que manquen més espais verds al municipi.
El cas del Pinaret és ben diferent, atès que shi aprofita una vegetació preexistent i autòctona sobre la qual shaurà de basar tot disseny que shi proposi. A banda, es tracta dun espai curull de significacions per a molts cambrilencs. Ha estat sempre un lloc de passeig i esbarjo: recordo especialment quan hi veníem a berenar el Dijous Gras amb el col·legi o quan hi anàvem a tombar amb la bicicleta. Hi destaca també un element constructiu que temps enrere havia tingut una importància cabal per al poble. Em refereixo a les parets de lanjub, lantic mur de contenció de les aigües de la riera que havien provocat tants estralls al poble. La seva conservació és un testimoni de la preocupació de generacions de cambrilencs pel perill latent que amenaçava la població, exposada als embats esporàdics de la riera.
La persistència dentorns com lactual Pinaret, els voltants de la zona arqueològica de la Llosa o linterior del cap de Sant Pere, tots tant a tocar del nucli urbà i sense haver sucumbit a lexpansió urbanitzadora, es pot considerar una autèntica sort i alhora una oportunitat potencial. Lexistència de magnífics jardins privats també representa un valor que perilla, com aquell que toca al col·legi Vedruna i que aviat desapareixerà a causa de la construcció dun bloc dhabitatges. Això ens hauria de fer parar atenció en altres clapes de verd que es puguin trobar a Cambrils i que, des de lòptica que proposo, recobren un valor estratègic per a la reconversió, cohesió o revalorització dels espais urbans immediats. El condicionament de jardins, bosquets, pinars i ribes de barrancs en parcs urbans és prou comuna en moltes localitats. La pràctica duna bona política de parcs i zones verdes hauria dincidir menys en lornament de les rotondes i apostar per espais sostenibles sense caler arribar a la sofisticació dun Parc del Pescador i pel manteniment de corredors biològics que integrin natura, medi ambient, patrimoni, herència cultural i benestar, així com hauria de promoure lús social i cívic daquests espais per part de totes les capes de la població.
El cas del Pinaret és ben diferent, atès que shi aprofita una vegetació preexistent i autòctona sobre la qual shaurà de basar tot disseny que shi proposi. A banda, es tracta dun espai curull de significacions per a molts cambrilencs. Ha estat sempre un lloc de passeig i esbarjo: recordo especialment quan hi veníem a berenar el Dijous Gras amb el col·legi o quan hi anàvem a tombar amb la bicicleta. Hi destaca també un element constructiu que temps enrere havia tingut una importància cabal per al poble. Em refereixo a les parets de lanjub, lantic mur de contenció de les aigües de la riera que havien provocat tants estralls al poble. La seva conservació és un testimoni de la preocupació de generacions de cambrilencs pel perill latent que amenaçava la població, exposada als embats esporàdics de la riera.
La persistència dentorns com lactual Pinaret, els voltants de la zona arqueològica de la Llosa o linterior del cap de Sant Pere, tots tant a tocar del nucli urbà i sense haver sucumbit a lexpansió urbanitzadora, es pot considerar una autèntica sort i alhora una oportunitat potencial. Lexistència de magnífics jardins privats també representa un valor que perilla, com aquell que toca al col·legi Vedruna i que aviat desapareixerà a causa de la construcció dun bloc dhabitatges. Això ens hauria de fer parar atenció en altres clapes de verd que es puguin trobar a Cambrils i que, des de lòptica que proposo, recobren un valor estratègic per a la reconversió, cohesió o revalorització dels espais urbans immediats. El condicionament de jardins, bosquets, pinars i ribes de barrancs en parcs urbans és prou comuna en moltes localitats. La pràctica duna bona política de parcs i zones verdes hauria dincidir menys en lornament de les rotondes i apostar per espais sostenibles sense caler arribar a la sofisticació dun Parc del Pescador i pel manteniment de corredors biològics que integrin natura, medi ambient, patrimoni, herència cultural i benestar, així com hauria de promoure lús social i cívic daquests espais per part de totes les capes de la població.