El ritual de la cuina
Una de les primeres civilitzacions que van fer de la cuina un ritual va ser la antiga Grècia. Tant lalimentació com la cuina estaven organitzats per criteris mitològics molt precisos.
Parlem dun poble amb unes creences culturals i religioses molt diferents a les nostres, en què la figura dels déus era molt rellevant a la vida diària.
Des de Bacus fins a Comus, déus llatins de la gastronomia, es donava als aliments una dimensió ritual per tal de demanar prosperitat, riquesa o salut. El menjar era laliment del cos, per tant, daquest depenia lestat del mateix cos; tenir cura del que es menjava era sinònim de cuidar el cos.
Els grecs van ser els primers a parlar del concepte de dieta, que estava dividida en cinc aspectes: la cura de lalimentació, la realització dexercici físic, les característiques del país (tipus de clima, temperatures...), lactivitat professional que es realitzava i la vida social que es desenvolupava.
No només el menjar va tindre un paper protagonista, el fidel mestre de cerimònies de totes les celebracions va ser el vi, podem dir que en aquest període va començar el que avui coneixem com la cultura del vi.
Pel que fa la cuina, el període grec va ser una època de transició en què gradualment es va passar de la senzillesa en les elaboracions, a la sofisticació duna cuina més elaborada; de la sobrietat als plats, a lespecialitat culinària, i de la necessitat dalimentar-se, al plaer de menjar.
Els grecs van desenvolupar i depurar diferents mètodes de cocció, bàsicament tenien tres grans tècniques: el rostit, el bullit i el guisat. Una de les grans aportacions al món gastronòmic va ser la creació dels triturats, normalment de carns, que feien servir per farcir aus o peces de carn i fins i tot per elaborar mandonguilles.
Un plaer que es manifesta amb el naixement dels primers banquets o symposiums, tota una festa per gaudir del menjar, en què després dun bon àpat acompanyat duna exquisida beguda es potenciava la sobretaula així com diferents entreteniments (música, actuacions...). La figura del cuiner es va associar a la de lartista, com qualsevol altre acte de creativitat, que donava plaer als qui degustaven les seves creacions.
Parlem dun poble amb unes creences culturals i religioses molt diferents a les nostres, en què la figura dels déus era molt rellevant a la vida diària.
Des de Bacus fins a Comus, déus llatins de la gastronomia, es donava als aliments una dimensió ritual per tal de demanar prosperitat, riquesa o salut. El menjar era laliment del cos, per tant, daquest depenia lestat del mateix cos; tenir cura del que es menjava era sinònim de cuidar el cos.
Els grecs van ser els primers a parlar del concepte de dieta, que estava dividida en cinc aspectes: la cura de lalimentació, la realització dexercici físic, les característiques del país (tipus de clima, temperatures...), lactivitat professional que es realitzava i la vida social que es desenvolupava.
No només el menjar va tindre un paper protagonista, el fidel mestre de cerimònies de totes les celebracions va ser el vi, podem dir que en aquest període va començar el que avui coneixem com la cultura del vi.
Pel que fa la cuina, el període grec va ser una època de transició en què gradualment es va passar de la senzillesa en les elaboracions, a la sofisticació duna cuina més elaborada; de la sobrietat als plats, a lespecialitat culinària, i de la necessitat dalimentar-se, al plaer de menjar.
Els grecs van desenvolupar i depurar diferents mètodes de cocció, bàsicament tenien tres grans tècniques: el rostit, el bullit i el guisat. Una de les grans aportacions al món gastronòmic va ser la creació dels triturats, normalment de carns, que feien servir per farcir aus o peces de carn i fins i tot per elaborar mandonguilles.
Un plaer que es manifesta amb el naixement dels primers banquets o symposiums, tota una festa per gaudir del menjar, en què després dun bon àpat acompanyat duna exquisida beguda es potenciava la sobretaula així com diferents entreteniments (música, actuacions...). La figura del cuiner es va associar a la de lartista, com qualsevol altre acte de creativitat, que donava plaer als qui degustaven les seves creacions.