La situació de la gent senegalesa a Cambrils
El món existeix des de fa milers i milers d'anys, en ell han tingut lloc moltes històries, dins de les quals cadascú viu la seva. De vegades, hi ha històries semblants, en les que molta gent s'uneix, defensant els mateixos interessos, seguint el mateix camí, compartint els mateixos moments ja siguin bons o dolents ... Tanmateix, vivint les mateixes experiències, de vegades cal aixecar-se, caminar cap endavant amb energia positiva, sense abandonar la batalla.
Aquesta és la història de la gent immigrant que, en general, sempre s'ha confrontat amb el mateix problema: aconseguir els papers. Aquesta situació els deixa gairebé sense drets en el país d'immigració. Un no pot guanyar-se la vida ni per sobreviure.
Així, illustraré mitjançant un cas real, el dels senegalesos a Cambrils, aquesta situació. La manca de permisos de residència i de treball els deixa en una situació precària: per evitar delictes majors com robar o vendre droga, es troben en la tessitura d'haver de triar un delicte menor com el de dedicar-se a la venda ambulant de pellícules, ulleres, bosses, etc. Sempre perseguits per la policia, fet que no critico, perquè aquests últims tenen la missió de controlar, preservar i protegir la seguretat social i econòmica dels seus ciutadans. Però el que s'ha de saber i entendre és que l'immigrant illegal ha de viure d'alguna cosa. Per això, sabent que tot problema té moltes solucions, cal buscar-nhi a aquest problema, però, en lloc de buscar-les, ens tanquem queixant-nos de lassumpte sense intentar buscar les vies i mitjans per eradicar aquest fenomen. De fet, jo com una d'aquestes persones sentenciades a ser "illegals", aixeco la veu fent de la meva, la dels que no en tenen, com deia un autor.
Cada dia als diaris es parla del mateix problema, però, no és habitual llegir solucions al respecte. Només, recentment, l'Ajuntament del Vendrell va procurar un espai-temps perquè aquesta gent pogués dur a terme l'activitat "top manta" sense ser perseguits, tot i que després es va desestimar la idea.
A l'escenari de la vida passen coses que ni aquells que són actors, ni els que són espectadors sembla que puguin evitar, però, aquest article s'ha de prendre com una carta d'invitació al diàleg, per tal de poder obrir perspectives per millorar la convivència entre ciutadans residents i immigrants.
Després d'haver analitzat aquest fenomen durant molt de temps i en tot lloc possible, proposo el "PROJECTE D'INTEGRACIÓ DE LA GENT IMMIGRANT" que té com a base l'intercanvi cultural i lingüístic. Un fet que em va agradar i va marcar molt positivament en arribar aquí, a Catalunya, va ser la protecció i promoció de la llengua catalana. Estic convençut que abans de procurar el desenvolupament econòmic ha de prevaler el desenvolupament sociocultural, i el que fa que hagi pres consciència d'aquest concepte és el simple fet que gairebé en tots els països de l'Àfrica no s'estudia llengües africanes, sinó llengües estrangeres, que, sense semblar-me malament, personalment abans conservaria i promocionaria el que és d'un. D'aquesta manera, puc afirmar que he après a Catalunya que s'ha de lluitar pels drets de conservació d'aquests valors, encara que sempre nhagi estat conscient.
La meva invitació va dirigida a que el món sencer conformi un sol poble, guiat pel respecte als drets humans i l'AMOR als altres, compartint valors morals, espirituals i el perdó. Hi ha un concepte en anglès al que podríem donar-li sentit: el "meeting-pot", un lloc on conviuen moltes races i cultures, sent capaços de ficar a tothom al mateix pot.
Voldria acabar aquest article transmetent a tots el meu sentiment de fraternitat perquè germans som tots i això no s'ha de limitar a les paraules, sinó que sha de demostrar amb les accions més verdaderes, com respectar sense distinció...
I, finalment, als meus companys senegalesos els convidaria a recordar les ensenyances pures i positives de Cheikh Ahmadou Bamba que porten implícit servir sempre la raça humana i valorar-la.
Aquesta és la història de la gent immigrant que, en general, sempre s'ha confrontat amb el mateix problema: aconseguir els papers. Aquesta situació els deixa gairebé sense drets en el país d'immigració. Un no pot guanyar-se la vida ni per sobreviure.
Així, illustraré mitjançant un cas real, el dels senegalesos a Cambrils, aquesta situació. La manca de permisos de residència i de treball els deixa en una situació precària: per evitar delictes majors com robar o vendre droga, es troben en la tessitura d'haver de triar un delicte menor com el de dedicar-se a la venda ambulant de pellícules, ulleres, bosses, etc. Sempre perseguits per la policia, fet que no critico, perquè aquests últims tenen la missió de controlar, preservar i protegir la seguretat social i econòmica dels seus ciutadans. Però el que s'ha de saber i entendre és que l'immigrant illegal ha de viure d'alguna cosa. Per això, sabent que tot problema té moltes solucions, cal buscar-nhi a aquest problema, però, en lloc de buscar-les, ens tanquem queixant-nos de lassumpte sense intentar buscar les vies i mitjans per eradicar aquest fenomen. De fet, jo com una d'aquestes persones sentenciades a ser "illegals", aixeco la veu fent de la meva, la dels que no en tenen, com deia un autor.
Cada dia als diaris es parla del mateix problema, però, no és habitual llegir solucions al respecte. Només, recentment, l'Ajuntament del Vendrell va procurar un espai-temps perquè aquesta gent pogués dur a terme l'activitat "top manta" sense ser perseguits, tot i que després es va desestimar la idea.
A l'escenari de la vida passen coses que ni aquells que són actors, ni els que són espectadors sembla que puguin evitar, però, aquest article s'ha de prendre com una carta d'invitació al diàleg, per tal de poder obrir perspectives per millorar la convivència entre ciutadans residents i immigrants.
Després d'haver analitzat aquest fenomen durant molt de temps i en tot lloc possible, proposo el "PROJECTE D'INTEGRACIÓ DE LA GENT IMMIGRANT" que té com a base l'intercanvi cultural i lingüístic. Un fet que em va agradar i va marcar molt positivament en arribar aquí, a Catalunya, va ser la protecció i promoció de la llengua catalana. Estic convençut que abans de procurar el desenvolupament econòmic ha de prevaler el desenvolupament sociocultural, i el que fa que hagi pres consciència d'aquest concepte és el simple fet que gairebé en tots els països de l'Àfrica no s'estudia llengües africanes, sinó llengües estrangeres, que, sense semblar-me malament, personalment abans conservaria i promocionaria el que és d'un. D'aquesta manera, puc afirmar que he après a Catalunya que s'ha de lluitar pels drets de conservació d'aquests valors, encara que sempre nhagi estat conscient.
La meva invitació va dirigida a que el món sencer conformi un sol poble, guiat pel respecte als drets humans i l'AMOR als altres, compartint valors morals, espirituals i el perdó. Hi ha un concepte en anglès al que podríem donar-li sentit: el "meeting-pot", un lloc on conviuen moltes races i cultures, sent capaços de ficar a tothom al mateix pot.
Voldria acabar aquest article transmetent a tots el meu sentiment de fraternitat perquè germans som tots i això no s'ha de limitar a les paraules, sinó que sha de demostrar amb les accions més verdaderes, com respectar sense distinció...
I, finalment, als meus companys senegalesos els convidaria a recordar les ensenyances pures i positives de Cheikh Ahmadou Bamba que porten implícit servir sempre la raça humana i valorar-la.