El concert econòmic és necessari, constitucional i possible
Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de finançament propi per Catalunya, que acabés amb el cafè per a tots, que no estigués subjecte a la negociació conjuntural, que articulés una relació bilateral Estat- Generalitat i que posés solució al gran dèficit fiscal que patim els catalans.
Durant anys, sempre que la conjuntura política ho feia possible, havíem practicat la política de millorar el finançament aconseguint uns milions de més. Atès que aquesta pràctica resultà, finalment, insuficient i poc eficaç per aconseguir un finançament just, amb lEstatut ja no es tractava de millorar el sistema de finançament anterior aconseguint uns milions de més, sinó destablir un nou model, unes noves regles del joc.
Lacord al qual va arribar el Tripartit amb lEstat aporta més milions, però no resol del dèficit fiscal, no estableix un nou model i no compleix amb lEstatut que els catalans varem ratificar. En aquest acord ha desaparegut tota menció al Consorci Tributari, selimina la bilateralitat perquè ens torna a collocar dins la LOFCA, no sapliquen els mecanismes de anivellament ni la població rectificada pels costos diferencials com el cost de la vida, percentatge dimmigració,etc...
Quan mires lacord i llegeixes en el nuevo modelo se respetarán los resultados del modelo actual para que ninguna Comunidad Autónoma pierda con el cambio de modelo, a través de la garantía del statu quo és quan tadones de la magnitud de la tragèdia.
El trist resultat de lacord és que no només no retallem el dèficit fiscal, sinó que, en alguns casos, encara en generem més com passa amb el Fons de Garantia dels serveis bàsics pactat. Aquest fons, que té per objecte garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals de sanitat, educació i serveis socials, fixa per lany 2009 10.454 M per Catalunya mentre que el pressupost de la Generalitat pel mateix any ja era de 16.714 M. La diferència de 6.261 M és problema nostre! Tot això com sentén? En que estaven pensant els del Tripartit quan van signar aquest acord?
En aquests moments la situació sha fet insostenible i ens cal un nou pacte fiscal amb lEstat. Només aquest 2010 el dèficit fiscal és de 18.000 M. Es a dir, que una quantitat equivalent a la meitat del pressupost de la Generalitat pel 2010 - 39.000 M - és la que nosaltres paguem i no torna cap a Catalunya. CiU apostem per aconseguir un model de finançament que tingui el mateix esperit que el concert econòmic. Ja ho varem intentar en les negociacions de lEstatut, però el Tripartit no ho va acceptar. Si hi havia concert no hi havia Estatut vaja!
CiU no estem disposats a que aquest espoli fiscal continuï. El model de finançament de lEstatut permetia un avenç molt important en finançament, però amb lacord del Tripartit que quedat desnaturalitzat. És per això que ara ens cal anar pel concert econòmic.
Hi ha aquells que ens volen fer caure en el parany de creure que el concert econòmic no és constitucional i que, per tant, la proposta de CiU és una temeritat. Això és rotundament fals. El concert econòmic del País Basc no neix amb la Constitució sinó de la LOFCA. La Constitució no parla en cap article del concert. El gener de 1981, els bascos van aconseguir un sistema de finançament propi amb laprovació duna llei pròpia a nivell de lestat espanyol. Això ho van poder fer perquè lany 1980 van sortir de la LOFCA, afegint una disposició addicional que, simplement, deia que a partir daquell moment aquesta llei ja no era daplicació al País Basc i Navarra. Si això va ser constitucional i possible per uns, també ho deu ser per al altres.
Dolors Batalla i Nogués
Diputada al Parlament de CiU
Durant anys, sempre que la conjuntura política ho feia possible, havíem practicat la política de millorar el finançament aconseguint uns milions de més. Atès que aquesta pràctica resultà, finalment, insuficient i poc eficaç per aconseguir un finançament just, amb lEstatut ja no es tractava de millorar el sistema de finançament anterior aconseguint uns milions de més, sinó destablir un nou model, unes noves regles del joc.
Lacord al qual va arribar el Tripartit amb lEstat aporta més milions, però no resol del dèficit fiscal, no estableix un nou model i no compleix amb lEstatut que els catalans varem ratificar. En aquest acord ha desaparegut tota menció al Consorci Tributari, selimina la bilateralitat perquè ens torna a collocar dins la LOFCA, no sapliquen els mecanismes de anivellament ni la població rectificada pels costos diferencials com el cost de la vida, percentatge dimmigració,etc...
Quan mires lacord i llegeixes en el nuevo modelo se respetarán los resultados del modelo actual para que ninguna Comunidad Autónoma pierda con el cambio de modelo, a través de la garantía del statu quo és quan tadones de la magnitud de la tragèdia.
El trist resultat de lacord és que no només no retallem el dèficit fiscal, sinó que, en alguns casos, encara en generem més com passa amb el Fons de Garantia dels serveis bàsics pactat. Aquest fons, que té per objecte garantir que cada comunitat rep els mateixos recursos per càpita per tal de finançar els serveis públics fonamentals de sanitat, educació i serveis socials, fixa per lany 2009 10.454 M per Catalunya mentre que el pressupost de la Generalitat pel mateix any ja era de 16.714 M. La diferència de 6.261 M és problema nostre! Tot això com sentén? En que estaven pensant els del Tripartit quan van signar aquest acord?
En aquests moments la situació sha fet insostenible i ens cal un nou pacte fiscal amb lEstat. Només aquest 2010 el dèficit fiscal és de 18.000 M. Es a dir, que una quantitat equivalent a la meitat del pressupost de la Generalitat pel 2010 - 39.000 M - és la que nosaltres paguem i no torna cap a Catalunya. CiU apostem per aconseguir un model de finançament que tingui el mateix esperit que el concert econòmic. Ja ho varem intentar en les negociacions de lEstatut, però el Tripartit no ho va acceptar. Si hi havia concert no hi havia Estatut vaja!
CiU no estem disposats a que aquest espoli fiscal continuï. El model de finançament de lEstatut permetia un avenç molt important en finançament, però amb lacord del Tripartit que quedat desnaturalitzat. És per això que ara ens cal anar pel concert econòmic.
Hi ha aquells que ens volen fer caure en el parany de creure que el concert econòmic no és constitucional i que, per tant, la proposta de CiU és una temeritat. Això és rotundament fals. El concert econòmic del País Basc no neix amb la Constitució sinó de la LOFCA. La Constitució no parla en cap article del concert. El gener de 1981, els bascos van aconseguir un sistema de finançament propi amb laprovació duna llei pròpia a nivell de lestat espanyol. Això ho van poder fer perquè lany 1980 van sortir de la LOFCA, afegint una disposició addicional que, simplement, deia que a partir daquell moment aquesta llei ja no era daplicació al País Basc i Navarra. Si això va ser constitucional i possible per uns, també ho deu ser per al altres.
Dolors Batalla i Nogués
Diputada al Parlament de CiU