La bicicleta, una alternativa verda
Laltre dia vaig coincidir a Madrid en una curiosa manifestació ciclista que col·lapsava el trànsit dels carrers més cèntrics, com el passeig de la Castellana i la Gran Via. Eren les nou del vespre i els conductors, en general, sho prenien amb resignació, mentre que els ciclistes, de totes les edats i condicions, cridaven diverses consignes com: No contamina ni gasta gasolina o Pon el culo duro sin gastarte un duro. A la capital castellana, celebren aquesta bicicletada reivindicativa tots els darrers dijous de cada mes, mentre que altres ciutats del món, tant grans com mitjanes, norganitzen de semblants altres dies. És qüestió de conèixer-ho amb temps per no trobar-se atrapat a lembús. Els ciclistes fan ús del fenomen de la massa crítica, consistent en la formació dun agregat nombrós, un tap dindividus dalt de la bicicleta provinents de diferents punts de la ciutat. El seu lema és: No bloquegem el trànsit, som el trànsit. Com que circular en bicicleta no és cap delicte, sempre que se segueixin les normes de circulació, la massa crítica que es crea pren els carrers improvisadament i nexpulsa la resta dels vehicles. El motiu? Reclamar lús de la bicicleta com a mitjà especialment apte per a la mobilitat quotidiana dins de les ciutats i capaç de reduir el trànsit contaminant i sorollós propi dels vehicles motoritzats.
A Barcelona, en canvi, lús de la bicicleta urbana està molt més estès, fins i tot molt abans de la implantació del bicing. Existeixen carrils bici que connecten lEixample amb Ciutat Vella o la zona universitària de Pedralbes, en els quals és corrent veure estudiants o persones amb vestit doficina desplaçant-se sobre dues rodes. No obstant això, diferents associacions denuncien les diverses limitacions que encara existeixen per als ciclistes urbans de la capital catalana, com, entre daltres, la seguretat o la invasió dels carrils per vianants. Aquests problemes existeixen també a Cambrils. Aquí, a linici, es van plantejar uns carrils bicicleta bastant limitats (excessivament estrets i arriscats) al llarg dels passejos marítims. Aquests traçats corresponen, més aviat, a una utilització de la bicicleta durant el temps doci (per al passeig, en la línia del turisme familiar que tant sadvoca per al nostre municipi), en comptes de convertir-la en un veritable mitjà de desplaçament. Més endavant, sha aprofitat lobertura i larranjament de determinats vials per instal·lar-hi espais per a la circulació de bicicletes, previstos ja en la mateixa fase de disseny urbanístic. En aquests casos, però, shan creat carrils per a bicicletes amb males connexions amb els barris adjacents i, fins i tot, nhi ha que es troben en mal estat a causa de les obres que shi han practicat. Segons la terminologia específica, a Cambrils hauríem de parlar de voreres bici, és a dir, vies ciclistes assenyalades damunt de la vorera de vianants (normalment, asfaltades de color vermellós), en comptes de situar-les sobre la calçada, protegides dels altres usuaris, cosa que les convertiria en més eficaces per als ciclistes. Desconec la utilització real que fan els ciutadans daquests carrils, que connecten Vilafortuny i el Molí de la Torre amb el centre o, fins i tot, làrea de la Vila i el Raval de Gràcia amb lanomenada Zona Direccional (per cert, algun dia posarem un nom normal a aquesta zona?). Voldria pensar que resulten efectives per traslladar-se als instituts de secundària, a la biblioteca i a lAjuntament, o a lEscola de Música (no recomanable, però, als estudiants de violoncel).
La bicicleta és un mitjà econòmic, amb pocs problemes daparcament, saludable, ràpida a les ciutats i silenciosa. La nostra topografia és força plana i gens costeruda, mentre que el nostre clima és remarcablement més benèvol que el dAmsterdam, la ciutat europea paradigma de la mobilitat amb bicicleta. Tot plegat, fa pensar que lús de la bicicleta per als desplaçaments quotidians hauria datreure, sobretot, determinats col·lectius, com els estudiants. Si realment estem convençuts dels avantatges que comporta aquest vehicle per moures dins lextensa i disseminada àrea urbana cambrilenca, hauríem de treballar per potenciar-ne lús a partir de la sensibilització de la ciutadania, sobretot del jovent, però, també, amb la millora de la infraestructura necessària: connexió dels carrils bicicleta, creació de vies amables, millora de la seguretat, combinació amb línies dautobús, aparcaments o protecció davant dels robatoris.
A Barcelona, en canvi, lús de la bicicleta urbana està molt més estès, fins i tot molt abans de la implantació del bicing. Existeixen carrils bici que connecten lEixample amb Ciutat Vella o la zona universitària de Pedralbes, en els quals és corrent veure estudiants o persones amb vestit doficina desplaçant-se sobre dues rodes. No obstant això, diferents associacions denuncien les diverses limitacions que encara existeixen per als ciclistes urbans de la capital catalana, com, entre daltres, la seguretat o la invasió dels carrils per vianants. Aquests problemes existeixen també a Cambrils. Aquí, a linici, es van plantejar uns carrils bicicleta bastant limitats (excessivament estrets i arriscats) al llarg dels passejos marítims. Aquests traçats corresponen, més aviat, a una utilització de la bicicleta durant el temps doci (per al passeig, en la línia del turisme familiar que tant sadvoca per al nostre municipi), en comptes de convertir-la en un veritable mitjà de desplaçament. Més endavant, sha aprofitat lobertura i larranjament de determinats vials per instal·lar-hi espais per a la circulació de bicicletes, previstos ja en la mateixa fase de disseny urbanístic. En aquests casos, però, shan creat carrils per a bicicletes amb males connexions amb els barris adjacents i, fins i tot, nhi ha que es troben en mal estat a causa de les obres que shi han practicat. Segons la terminologia específica, a Cambrils hauríem de parlar de voreres bici, és a dir, vies ciclistes assenyalades damunt de la vorera de vianants (normalment, asfaltades de color vermellós), en comptes de situar-les sobre la calçada, protegides dels altres usuaris, cosa que les convertiria en més eficaces per als ciclistes. Desconec la utilització real que fan els ciutadans daquests carrils, que connecten Vilafortuny i el Molí de la Torre amb el centre o, fins i tot, làrea de la Vila i el Raval de Gràcia amb lanomenada Zona Direccional (per cert, algun dia posarem un nom normal a aquesta zona?). Voldria pensar que resulten efectives per traslladar-se als instituts de secundària, a la biblioteca i a lAjuntament, o a lEscola de Música (no recomanable, però, als estudiants de violoncel).
La bicicleta és un mitjà econòmic, amb pocs problemes daparcament, saludable, ràpida a les ciutats i silenciosa. La nostra topografia és força plana i gens costeruda, mentre que el nostre clima és remarcablement més benèvol que el dAmsterdam, la ciutat europea paradigma de la mobilitat amb bicicleta. Tot plegat, fa pensar que lús de la bicicleta per als desplaçaments quotidians hauria datreure, sobretot, determinats col·lectius, com els estudiants. Si realment estem convençuts dels avantatges que comporta aquest vehicle per moures dins lextensa i disseminada àrea urbana cambrilenca, hauríem de treballar per potenciar-ne lús a partir de la sensibilització de la ciutadania, sobretot del jovent, però, també, amb la millora de la infraestructura necessària: connexió dels carrils bicicleta, creació de vies amables, millora de la seguretat, combinació amb línies dautobús, aparcaments o protecció davant dels robatoris.