Bed&Breakfast, una vella fórmula ben coneguda Cambrils
Aquest estiu, preparant les vacances amb la família, sens va presentar una nova forma dallotjament que encara no hem fet servir però que en el futur ens faria molta gràcia. Es tracta daquesta fórmula batejada en anglès com a Bed&Breakfast, dormir i esmorzar traduït al català, un concepte dallotjament que els manuals de turisme diuen que consisteix a oferir llit i esmorzar per una tarifa convinguda i que bàsicament es fa en un edifici o casa amb unes quantes habitacions que ha estat restaurada o condicionada per a aquesta funció. Es caracteritza, asseguren, per un ambient familiar i és habitual que els propietaris visquin també a la casa.
La definició és prou clara i de ben segur que encara que no lhagueu utilitzat mai sí que us sona. Almenys sí que ens sona a força gent de Cambrils, els que ja tenim uns quants anys, perquè és un sistema que a casa nostra lhem fet servir molts anys, especialment quan va començar el boom turístic, allà pels anys seixanta, encara que algú em diu que fins i tot molt abans de larribada massiva de visitants al nostre poble. Segurament no en som els pioners, però voldria recordar que aquesta cosa tan moderna, això danar a una casa particular, ara molt ben arreglades i ben posades, és una cosa que els nostres pares ja feien fa un munt danys i amb el mateix objectiu que ara: guanyar uns diners complementaris. Cal situar aquesta activitat en el marc econòmic de la dècada dels 60-70, anys en què la majoria deconomies familiars de la població no eren boiants i en què no anaven malament uns ingressos extres que es podien obtindre a lestiu amb el veranejants per ajudar a passar lhivern.
Uns amics que han visitat una daquestes cases aquest estiu, en una bonica i agradable ciutat europea, men han fet cinc cèntims per arrodonir el concepte que ja tenia i he constatat que el sistema és clavat al que fèiem a casa durant força anys amb els nostres hostes. No érem els únics a la Platja, recordo molts veïns de les Cases Barates, del Grup Sant Pau, que hostatjaven a casa famílies de forasters en aquesta modalitat de dormir i esmorzar. A casa nostra fèiem servir aquest sistema, però em comenten altres persones que en alguns llocs també tenien dret a cuina i que aleshores shi feien també el menjar. En el nostre cas pràcticament només veiem els hostes al matí. Recordo que eren gent que solien matinar força per aprofitar el dia a la platja o fent el que més els agradés. Aleshores compartíem amb ells aquells moments de la forma que podíem, ningú parlava gaires idiomes en aquella època, i passàvem una estona plegats mentre preníem el petit déjeuner, això sí que ho vam assimilar ràpid. Era un àpat que elaboràvem a mitges, perquè ells solien aportar algun producte desconegut en aquestes terres, ja sigui un cafè soluble que aquí encara no sen gastava gaire, o altres condiments que aquí desconeixíem. A casa havíem tingut, que jo recordi, una parella de Suïssa i algunes altres famílies de França. Els Suïssos, sempre els anomenàvem així, van venir alguns estius i sempre recordaré que es presentaven amb regals per a la família i per a la casa. Tot i que eren uns clients, alguns es convertien en els amics estrangers de moltes famílies cambrilenques, unes relacions que en alguns casos es van mantindre molts anys i de ben segur algunes encara perduren a lactualitat.
Tot i que la meva memòria és limitada, sé que no és una cosa que quedés limitada a la Platja, sinó que també es feia a la Vila i a lEixample. Algunes famílies cambrilenques utilitzaven el lloguer dhabitacions, el dormir i esmorzar, com una font dingressos. Això corrobora el que comentava abans, que la situació econòmica del poble, ja sigui de pescadors o de pagesos o daltres sectors, abocava a intentar arrodonir els comptes amb aquestes aportacions dels visitants que començaven a fer popular el nostre poble com un destí turístic de primera magnitud com ho és ara. I no es tractava de competència deslleial als hotels i fondes, perquè aleshores nhi havia ben pocs, sinó dun complement que va ajudar a situar-nos on som ara. De tant en tant, pegar una fanalada enrere ens ajuda a saber com hem arribat on som.
La definició és prou clara i de ben segur que encara que no lhagueu utilitzat mai sí que us sona. Almenys sí que ens sona a força gent de Cambrils, els que ja tenim uns quants anys, perquè és un sistema que a casa nostra lhem fet servir molts anys, especialment quan va començar el boom turístic, allà pels anys seixanta, encara que algú em diu que fins i tot molt abans de larribada massiva de visitants al nostre poble. Segurament no en som els pioners, però voldria recordar que aquesta cosa tan moderna, això danar a una casa particular, ara molt ben arreglades i ben posades, és una cosa que els nostres pares ja feien fa un munt danys i amb el mateix objectiu que ara: guanyar uns diners complementaris. Cal situar aquesta activitat en el marc econòmic de la dècada dels 60-70, anys en què la majoria deconomies familiars de la població no eren boiants i en què no anaven malament uns ingressos extres que es podien obtindre a lestiu amb el veranejants per ajudar a passar lhivern.
Uns amics que han visitat una daquestes cases aquest estiu, en una bonica i agradable ciutat europea, men han fet cinc cèntims per arrodonir el concepte que ja tenia i he constatat que el sistema és clavat al que fèiem a casa durant força anys amb els nostres hostes. No érem els únics a la Platja, recordo molts veïns de les Cases Barates, del Grup Sant Pau, que hostatjaven a casa famílies de forasters en aquesta modalitat de dormir i esmorzar. A casa nostra fèiem servir aquest sistema, però em comenten altres persones que en alguns llocs també tenien dret a cuina i que aleshores shi feien també el menjar. En el nostre cas pràcticament només veiem els hostes al matí. Recordo que eren gent que solien matinar força per aprofitar el dia a la platja o fent el que més els agradés. Aleshores compartíem amb ells aquells moments de la forma que podíem, ningú parlava gaires idiomes en aquella època, i passàvem una estona plegats mentre preníem el petit déjeuner, això sí que ho vam assimilar ràpid. Era un àpat que elaboràvem a mitges, perquè ells solien aportar algun producte desconegut en aquestes terres, ja sigui un cafè soluble que aquí encara no sen gastava gaire, o altres condiments que aquí desconeixíem. A casa havíem tingut, que jo recordi, una parella de Suïssa i algunes altres famílies de França. Els Suïssos, sempre els anomenàvem així, van venir alguns estius i sempre recordaré que es presentaven amb regals per a la família i per a la casa. Tot i que eren uns clients, alguns es convertien en els amics estrangers de moltes famílies cambrilenques, unes relacions que en alguns casos es van mantindre molts anys i de ben segur algunes encara perduren a lactualitat.
Tot i que la meva memòria és limitada, sé que no és una cosa que quedés limitada a la Platja, sinó que també es feia a la Vila i a lEixample. Algunes famílies cambrilenques utilitzaven el lloguer dhabitacions, el dormir i esmorzar, com una font dingressos. Això corrobora el que comentava abans, que la situació econòmica del poble, ja sigui de pescadors o de pagesos o daltres sectors, abocava a intentar arrodonir els comptes amb aquestes aportacions dels visitants que començaven a fer popular el nostre poble com un destí turístic de primera magnitud com ho és ara. I no es tractava de competència deslleial als hotels i fondes, perquè aleshores nhi havia ben pocs, sinó dun complement que va ajudar a situar-nos on som ara. De tant en tant, pegar una fanalada enrere ens ajuda a saber com hem arribat on som.